dissabte, 25 d’abril de 2009

Aniversari

Cada 24 d’abril es commemora l’inici del genocidi que va perpetrar l’exèrcit turc contra el poble armeni.

Era l’any 1915, en plena primera guerra mundial, derrocat el sultanat i l’exèrcit dominat pels joves oficials sota el comandament de Mustafa Kemal Attaturk van dirigir les seves forces contra els armenis, molts d’ells ciutadans turcs i una gran part havien estat anys i anys funcionaris de l’Imperi otomà.

Tota la força de l’exèrcit turc s’abraonà sobre el poble armeni i entre assassinats massius i deportacions en massa es va portar a terme el primer gran genocidi del segle XX.

Ara els governs d’Armènia i Turquia busquen la forma per regularitzar les seves relacions, fet aquest ben positiu en principi, però topa amb el necessari reconeixement per part de Turquia del genocidi. I això costa, costa que Turquia reconegui els fets però és del tot necessari per normalitzar la situació.

És evident i necessari que turcs i armenis es puguin relacionar amb tota normalitat perquè la situació geoestratègica de la zona ho fa indispensable. I això requereix un esforç de Turquia, del seu govern i de la societat turca per assumir la seva història i amb ella el genocidi armeni.

divendres, 24 d’abril de 2009

Es tancarà en fals?

A l'Ajuntament de Barcelona, l'any 2009, tampoc hi va passar res. A la Plaça Sant Jaume hi posaran aquesta placa?La trama de corrupció de l’Ajuntament de Barcelona segueix sent una bona font de notícies.

Les Associacions de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, de la Sagrada Família i del Fort Pienc i l’entitat Per un Eixample Sostenible demanen a la regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, que no es tanqui en fals el tema i que vagin al fons de la qüestió.

Que l’argument del “cas aïllat” no serveixi d’excusa per deixar la investigació de la trama en via morta i que així s’obri la via de l’oblit.

Entre d’altres coses es demana a la regidora Escarp “que assumeixi la responsabilitat política que li pertoca per no haver denunciat el cas davant dels tribunals malgrat de tenir indicis d’irregularitats”.

Guants de seda... que la merda ens desborda!Resulta sorprenent que uns fets tan greus on hi sobresurten mots clàssics del món de la delinqüència tals com extorsió, prostitució, esclavatge sexual siguin tractats per l’Ajuntament amb guants de seda.

Els funcionaris implicats han d’anar a raure a mans de jutges, policies i fiscals, i s’ha de fer amb tota la determinació que calgui, sense perdre-hi temps tot investigant a fons, sense oblidar les responsabilitats polítiques siguin per acció o per omissió.

dimecres, 22 d’abril de 2009

Magnífic

Iniciativa castigada! Ara podrem començar a anar béAquest és l’adjectiu que és mereix l’acord assolit entre CIU, la Secta i ERC sobre el projecte de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

Que se n’hagi exclós ICV no ha de ser precisament una mala notícia, sinó que fins i tot pot ser vista com un bon símptoma, doncs així tindrem clar qui són tot aquest sector de mestres de l’ensenyament públic oposats al sistema actual d’escola pública i privada concertada. Aquests mestres i professors que estan constantment obsessionats per la defensa corporativista dels professionals del sector.

Aviam si millora el nivell dels nostres estudiants!Resultaria reconfortant que quan quedi aprovada definitivament la nova llei, tots els sectors implicats (pares i mares, professorat i la societat en el seu conjunt) puguin treballar millor, amb més eficàcia, amb més eficiència i que d’aquí dos o tres anys es puguin començar a veure els resultats que hem de confiar que siguin positius.

I un desig: que abans de tornar a canviar la llei d’educació o d’ensenyament s’apliqui bé, que es revisi i s’avalui el seu desenvolupament. Que no tornem a legislar noves lleis sense aplicar les existents perquè aquest acaba sent un gran joc de despropòsits.

dimarts, 21 d’abril de 2009

Debat, debat i debat

El Rey no serà d'Esquerra, oi? Al Carretero li han dit, de bones, el mateix: ¿Porqué no te callas?Tot l’afer de l’article de Joan Carretero està aixecant molta polseguera fet aquest gens sorprenent atesa la situació en la qual estan immersos en general els partits polítics.

En el fons l’article és, o més ben dit hauria de ser, un estímul i un incentiu per plantejar-se determinades situacions que cap polític seriós interessat pel devenir del catalanisme i de Catalunya hauria d’ignorar.

Tot el que esmenta el Dr. Carretero pot ser debatut, hauria de ser debatut, amb tota claretat i sense embuts, i si pot ser, anant a fons, veient-ne les possibilitats, els problemes i les possibles solucions.

El pitjor de tot plegat seria que es reduís la qüestió a temes de disciplina i de control dins d’un partit o a la simple instrumentalització.

La major part de les qüestions plantejades a l’article, són problemes, opcions i possibilitats que té el país, els ciutadans de Catalunya i en un moment o altre les haurem d’encarar.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Ho intentaré!

Aixecar Catalunya? Millor que tregui majoria absoluta!Relacionar dues notícies que s’han produït aquests darrers dies.

Per un costat la festa de CDC a Vic amb una assistència realment molt àmplia, més de 10.000 persones. Amb bones vibracions i moments fins i tot d’entusiasme.

Per l’altre, l’article de Joan Carretero a l’AVUI, de dissabte 18 d’abril.

Penso que resulta evident que en general, a la gent de CDC, no se li fa pas estrany el camí vers la independència vista l’actitud diària del govern espanyol, i de la maquinària de “l’Estat”, i el text del Dr. Carretero pot lligar molt bé amb aquests estats d’ànims. Ara bé, dit això, vénen les preguntes.

Vista l’actitud d’ERC de convidar a Carretero a marxar, quina sortida li queda?

Aquest sij també ho té clar: Vol més radicals a CDC i a ERC!Vist el pa que s’hi dóna i les dificultats que suposen la formació d’un nou partit, què pot fer el metge de Puigcerdà?

Vistes les actituds de l’aparell estatal espanyol, quines possibilitats tenen les vies “gradualistes” de CDC?

No ens estan portant, o potser hi estem anant tots plegats, cap un cul de sac en el qual caldrà finalment començar a decidir què volem ser quan siguem grans?

La frase final de la declaració de Patrícia Gabancho a l’AVUI, de 20 d’abril, quan afirma que “Necessitem que els partits grans radicalitzin posicions” semblaria una resposta per aquestes preguntes.