dissabte, 16 de maig de 2009

Animalades i bestieses

Tant les animalades com les bestieses són pròpies dels humans que per això les anomenem així perquè semblen més aviat pròpies d’animalons i bestioletes que no pas de persones.

En posarem algun exemple només agafant els titulars de la premsa:

1) CIU es queixa que la Secta a Catalunya amaga el nom i la foto de Magdalena Álvarez que és qui encapçala la candidatura del PSOE a les europees del proper 7 de juny. Home, normal! José Zaragoza és una autèntica rata vampiresca, però no pas idiota.

2) ERC i el seu candidat Oriol Jonqueres ens venen aquestes eleccions com un pas més vers la independència. Sap greu que ens prenguin per rucs.

3) La més bona de totes és aquest intent de l’Ajuntament de Girona d’introduir una ordenança municipal que pretenia imposar l’obligació dels propietaris de gossos de treure’ls a passejar durant 20 minuts cada dia. Finalment s’ha retirat. Ja m’imagino la creació d’un cos de policia especialitzat en la qüestió. Segur que el tema deu haver sorgit d’ICV. Fins i tot ja estaven a punt les multes.

No ho sé però també podríem arribar a pensar que era una de mesures del ZP per crear ocupació.

dijous, 14 de maig de 2009

"El regne de les bananes"

He hagut de variar el títol perquè l’Estat Espanyol no és una república bananera, és una monarquia força bananera.

La final de la “Copa del Rei” ahir a València és un clar exemple d’aquest estil “bananero” de fer d’un cert espanyolisme i amb això TVE és un dels exemples més clars d’aquest estil de fer.

Que per evitar o disfressar, com vulgueu, la gran xiulada que va ofegar l’himne espanyol a Mestalla passessin la connexió a un buit estadi de San Mamés, demostra com són aquesta gent. Ni entenen ni volen entendre res.

Si han de distorsionar, distorsionen, si han d’il.legalitzar un partit polític a Euskadi per tal de variar uns resultats es fa i ja està. No hi ha cap diferència substancial, tot obeeix al mateix esquema espanyol/espanyolista: la malaltissa obsessió per aconseguir un estat unitari i jacobí.

En realitat són ben incapaços d’imaginar una Espanya plural, una Espanya respectuosa amb la diversitat, una Espanya que es cregui la democràcia i les llibertats fins a les seves darreres conseqüències.

En el fons, segueixen creien i volen, allò que ja deia el dictador Franco “de las tierras y los pueblos de España”. Frases que encara ens sonen com “España roja antes que rota” i d’altres de semblants no han perdut en el fons gaire actualitat.

No podem oblidar que la monarquia és la continuadora del franquisme!

dimecres, 13 de maig de 2009

"Tom, tom, tómbola..."

No sé si la recordeu. Era una cançó d’una molt joveneta Marisol.

M’ha vingut com a record al sentir i veure per TV alguns troços del debat d’ahir a Las Cortes. Aquest homenet, no per l’alçada sinó per les possibilitats reals del seu discurs, ha tornat a fer com sempre, o sigui un discurset/sermó de bones intencions, evitant les concrecions, exposant mesures contradictòries i passant el mort, quan ha pogut, als “Territoris”. Us preguntareu que és això dels territoris, doncs les “Comunidades Autónomas”.

Ha tornat a prometre, ha tornat a posar terminis, ha tornat a mentir fet que ja es demostrarà prou bé d’aquí uns dies, unes setmanes o uns mesos.

El nivell de credibilitat de ZP està en uns nivells tan baixos que tens la sensació que ni els seus se’l creuen gaire. Sembla aquell eslògan que van utilitzar els d’ERC del “som com som” i com que som així no ens cal justificar-nos de res.

El to general de les intervencions del cap del govern espanyol eren de míting de campanya, com si fos el míting de sortida de la campanya per a les eleccions europees.

Possiblement no era res més que això: el primer míting de la campanya.

dimarts, 12 de maig de 2009

No tots són iguals

Sempre he estat contrari a la dita popular que afirma “que tots els polítics són iguals”.

Contrari per dues qüestions: la primera perquè no permet desqualificar-ne cap atès que “tots són iguals” i la segona perquè l’afirmació sempre acaba anant a favor dels més grisos i arribistes, el qual fa l’afirmació doblement injusta.

Tot plegat ve a tomb de les definicions que es permet fer el Conseller Josep Huguet sobre Joan Carretero, afirmant que Joan Carretero és un independentista de dretes.

Quin caram de credibilitat té aquest home, conegut com el “Lenin de Manresa”, al qual li han plegat pràcticament tots els alts càrrecs que no han aguantat els seus habituals tics autoritaris?

Qui es creu que és quan ha fet tots els papers de l’auca a nivell polític?

Alguns encara recordem quan aconsellava que l’exemple era la “Lliga Nord”. Altres recorden ls seves “ambicions” en el temps del PSAN.

Una persona que prové de l’ensenyament secundari, cert, però que mai diu que és professor de formació professional, com si això fos un demèrit que no ho és, no pot ser creïble.

És un cas que demostra clarament que no tots els polítics són iguals. Ell estaria en el sector dels pitjors!

dilluns, 11 de maig de 2009

Ja comencen!

Entra dins de la més estricta normalitat i és consubstancial a l’estil de fer de la Secta.

Segons informació del diari digital “e-notícies”, la candidata de la
Secta (PSC/PSOE) per a les eleccions europees Maria Badia ha qualificat al candidat de CIU a les esmentades eleccions, Ramon Tremosa, “d’una mica pijo” i “elitista”.

Doncs miri, senyora Badia, molts hem tingut la sort de sentir-lo a parlar, d’entendre perfectament les seves explicacions i comprendre termes que sovint en boca d’altres economistes no havíem arribat a situar correctament.

Si d’aquest estil planer d’explicar-se vostè en diu elitisme, que hi farem! Pel que fa al terme “pijo” deu estar-ne voltada per conèixer-los tan bé.

No serà tot plegat que aquestes frases formen part del “manual” que des del carrer Nicaragua de Barcelona estan posant en marxa?

diumenge, 10 de maig de 2009

Professor?

Pàgina 8 de l’AVUI de diumenge 10 de maig. Títol: “Comunicació i lideratge. La política a l’aula. Reportatge”.

És diumenge, hi ha temps per llegir i per comentar-ho una mica.

Que la Secta (PSC/PSOE) organitzi i munti cursos pels seus “militants” a la UAB i que a més a més els faci oberts per a tothom, doncs que voleu que us digui, ja s’ho faran!

Però que Antonio Bolaño, assessor que ha estat, i de fet segueix sent-ne del President Montilla sigui un dels responsables del curs d’especialització titulat “Construcció del discurs polític: comunicació personal i mediàtica” i resulta que no és l’únic curs que es fa sinó que són col.laboracions entre l’Escola de Formació Xavier Soto de la Secta i la UAB, és francament lamentable.

Aquest “geni” de la premsa ha creat, ha difós, ha controlat i ha censurat a Déu i sa mare, seguint sempre ordres dels qui el manen.

Aquest tal Bolaño es permet desqualificar al Dr. Carretero, insults inclosos, a les tertúlies radiofòniques on té via lliure.

Forma part d’aquesta misèria informativa de la Secta representada pel “trio de la benzina” que encapçalen tots els rànquings de la mentida, la corrupció i l’extorsió: José Zaragoza, Joan Ferran i Antonio Bolaño dignes representants d’aquest “socialisme sectari del Baix Llobregat”.

Si aquesta genteta han de formar periodistes estem ben apanyats!