dissabte, 23 de maig de 2009

No tenen res a dir

Sabem molt bé tots plegats que a les campanyes electorals els missatges acaben sent instrumentals o simplement retòrics.

Però en el cas dels socialistes el tema és de jutjat de guàrdia. Fa la sensació que no tenen res a dir, que no volen emetre cap missatge en positiu, no proposen res de res, no hi ha projecte en cap sentit, no hi ha alternatives, estan arribant al no res.

No fan res més que parlar dels altres. Que qui són els altres? Home, els altres són el PP i els seus acòlits.

La propaganda del PSOE només pot tenir una consideració: la de negativa i miserable, i això cal dir-ho clar i català.

Utilitzar figures com les de Jacques Chirac que és avui un polític jubilat, obviar la de Sarkozy, que tot i ser de dretes com que resulta que és “amic” de ZP és dels “bons”, és força lamentable.

Resulta trist veure com tracten als seus electors, i pitjor encara als seus militants, com a vassalls, o més ben dit com a ignorants.

Costa entendre que personatges com Iceta, Zaragoza, Ferran i d’altres amb la mateixa misèria moral facin el que fan, però costa més encara acceptar que persones serioses com en Castells i d’altres que hi ha dins el PSOE de Catalunya acceptin conviure amb aquests personatges.

divendres, 22 de maig de 2009

Les europees

Ha començat la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu que es faran el proper 7 de juny.

Com és habitual en aquest tipus de comicis l’interès és ben baix i el to que hi prima és el de l’escepticisme.

Tothom té assumit que l’abstenció serà molt alta, i és una llàstima perquè al Parlament Europeu, avui, s’hi decideixen ja una gran quantitat de temes que afecten el nostre dia a dia.

Trobo a faltar en la campanya de tots els grups unes clares afirmacions europeistes i em sorprèn que no tinguin la capacitat de fer al·lusió a que a través de la UE hem aconseguit superar els cíclics enfrontament bèl·lics en el nostre continent. Cal recordar que la guerra de 1870 entre Alemanya i França, la Primera Guerra Mundial i la Segona van ser inicialment guerres europees?

Aquest és un dels grans èxits de la unitat europea que caldria recordar constantment.

Caldria tenir ben present que l’objectiu bàsic de la Unió fou superar la via dels conflictes bèl·lics franco-germànics tot substituint-los per la col·laboració. Els ciutadans europeus no podem oblidar la importància d’aquest fet perquè ens hi juguem molt.

dimarts, 19 de maig de 2009

Potser que ho tinguem present!

Ningú dubte del paper de la Xina en el concert de les nacions. Encara que potser estaria bé de tenir-lo molt més present i d’una forma explícita.

No és cap secret per a ningú que darrera de la dura i bestial repressió de la Junta Militar a Birmània hi ha la Xina. Tampoc es pot ignorar el suport xinès al govern d’Sri Lanka en la seva lluita contra els rebels tàmils. Cal recordar el suport de la dictadura xinesa al govern del Sudan malgrat els crims contra la població civil del Darfur?

Que la Xina és una gran potència ja ho hem dit, ja ho sabem, però no crec que això els doni impunitat per actuar arreu com un suport més a règims corruptes i dictatorials.

És evident que no seria gaire coherent que el règim que avui té el poder a la Xina donés suport als demòcrates dels esmentats països, ni és el seu estil de fer, ni en senten cap necessitat, ni es correspon al seu pensament.

Però dins del que es pugui i amb totes les limitacions que tenim cal denunciar aquestes posicions.

Ja sabem que els ”progressistes” són molt reacis a denunciar i a criticar les polítiques d’esquerra de les “democràcies populars”.

dilluns, 18 de maig de 2009

Pérez Esquivel

El premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, parla clar i francament és d’agrair. Diu sense embuts que l’anul·lació de la candidatura “Iniciativa Internacionalista-La solidaritat entre els Pobles” que encapçala Alfonso Sastre és una acció antidemocràtica.

Diu ben encertadament que “només amb participació i diàleg s’enforteix l’Estat de dret”.

Però quina importància té tot això en un “estat de dret” com l’espanyol on els tribunals acaben sent el braç armat de l’Executiu?

Quina credibilitat tenen el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional sempre polititzats i dirigits des del poder executiu?

Quina credibilitat té tot un sistema que filtra tot el que vol i quan ho vol?

Quina democràcia és aquesta on la pestilència hereva del franquisme cada dia és més notable i evident?

Esquerres, dretes? Democràcia i llibertat és el que en realitat ens cal.

Progressisme i “bonisme”? Si us plau, responsabilitat i eficàcia.

És possible dins l’Estat Espanyol?

diumenge, 17 de maig de 2009

De viatge

Ara que com a pensionistes la possibilitat de viatjar cada vegada és fa més difícil ho has de suplir rememorant els viatges fets...

El suplement dominical de l’AVUI, de 17 de maig, parla de Croàcia, més aviat de la Costa Dàlmata.

Hi vàrem ser ja fa anys, concretament l’any 1998, i em vénen al cap alguns comentaris.

Eren ben presents les petjades de la guerra, es notaven els efectes dels bombardeigs en alguns edificis d’Split i a molts cases
disseminades pel camp i la muntanya.

En primer lloc, el viatge en cotxe de línia des de Trieste fins a Split amb unes vistes de la costa precioses, l’estada a la ciutat d’Split on cal destacar per sobre de tot la “vivor” de la seva gent i la bellesa de les seves dones. Cal fer menció al coneixement de la llengua italiana restringit ja a la gent gran, i el domini de l’anglès per part de la gent jove.

També la visita als jaciments de Solin, la romana Salona, on es va retirar l’emperador Dioclecià, que va ser tota una experiència. En aquells moments estava deixada de la mà de Déu, mig abandonada, tot i ser una autèntica joia. Cal suposar que amb el temps l’han condicionada com cal i es mereix.

I per acabar, la postal de Dubrovnik.

Val la pena recordar-ho i pensar en aquests moments i en el nostre país. Què no podríem fer si fóssim independents?