dissabte, 30 de maig de 2009

Quines penques!

Ara surt aquest carallot de José Zaragoza de la Secta queixant-se dels insults i de les mentides de CDC i del PP en aquesta campanya de les europees.

El mestre de la mentida, de l’insult i de la calúmnia està enfadat perquè diu que els altres l’insulten.

Au, José, deixa de fer comèdia que no et va i francament et queda grotesca, molt grotesca.

Tu, precisament, queixant-te dels altres. Que et contestin de tant en tant amb el teu propi verí no està pas malament, però no et preocupis que són incapaços d’arribar al teu nivell.

La teva “sabiduria” en el terreny de la mentida i l’insult és incomparable, segueixes sent el rei. En aquest camp no tens competidor a la teva alçada. T’ho has guanyat a consciència, ets el millor encara que no has arribat a l’alçada d’un Goebbels, però ets jove i encara tens molt camí a recórrer.

divendres, 29 de maig de 2009

Una estupidesa

Un cop aconseguit el triplet del Barça s’ha desfermat la natural eufòria culer i això entra dins de la més estricta normalitat, res a dir. Fins i tot són perfectament raonables determinats excessos verbals.

Ara n’hi ha alguna de francament estúpida i fora de lloc que deixa en evidència a qui la diu.

És l’exemple del diputat socialista José Antonio Donaire que va penjar en el seu “twiter” la següent frase: “Copa, lliga i champions. Un altre èxit del govern de Catalunya”. Hi ha diverses opcions possibles: que anés begut, “fumat” o que el seu sectarisme no té cura.

Si fos pel govern de Catalunya, el Barça, avui, jugaria la “Copa Amateur de les Quimbambes” i no seria ni el líder de la competició.

Vista la “genialitat” del personatge, valdria la pena apuntar-se el nom a l’agenda per tal d’evitar que mai tingui cap càrrec públic.

El xicot s’hi ha lluït! No sé per a quin premi el podríem proposar!

dijous, 28 de maig de 2009

No, avui, no

Avui no toca parlar de política

No, avui, no.

Hem de parlar de la gran festa d’ahir a Roma. Va ser un partit de futbol, la final de la Champions, un partit entre els dos millors equips del món d’aquest moment.

Fou un gran partit on el Barça va demostrar que és el millor equip del món i no només perquè va guanyar, sinó perquè juga com els àngels, tècnicament juguen fantàsticament, pressionen com ningú, hi ha esforç, humilitat i intel·ligència. Un coktail ideal que ha donat els millors fruits al primer any.

La satisfacció cal fruir-la dia a dia, hora a hora, gaudint-ne a cada moment.

Ës evident que l’autoestima col·lectiva del país ha crescut exponencialment, encara que hem hagut d’empassar-nos aquest personatge del Montilla també com a beneficiari de l’èxit, malgrat que no li toca i no l’hi ha tocat mai. Fins i tot en això és un farsant perquè ni li agrada el futbol ni mai ha estat del Barça.

dimarts, 26 de maig de 2009

Cada dia és més clar!

La campanya electoral per a les europees ajuda encara més a visualitzar aquesta gran entesa que hi ha entre el PP i el PSOE, fet que evidentment no té res de sorprenent sinó que posa a la llum pública allò que ja sabíem, i que parodiant la cançó de Raimon, podríem dir que “sovint oblidem”.

Aquesta campanya de la Secta amb el cartell del PSOE amb el rostre de Maria Badia i d’esquena el clatell de Vidal Quadras és ben exemplar. És com una mateixa moneda, la cara i la creu, i que cadascú interpreti quina és la cara i quina la creu, però el que és important és que la moneda és única i ben espanyola.

Cal reconèixer que el Zaragoza i els seus ho han aconseguit. Han donat una imatge simple i total del que volien dir i diuen, les dues cares d’una mateixa realitat: Espanya.

Potser el subconscient els ha traïcionat, o realment tot és molt més senzill. S’han tret les màscares i per tant ara és veu la realitat que volen i venen.

dilluns, 25 de maig de 2009

PSOE/PP/ERC a Catalunya, la mateixa merda

Us recomano de tot cor l’article de Jordi Barbeta a La Vanguardia d’avui 25 de maig. El podeu llegir també a l’edició digital del diari, o si voleu al blog de Cimera Extraordinària.

Queda ben clara l’estratègia conjunta dels dos partits espanyols a Catalunya per donar-se suport en tot i per a tot, i en primer lloc per per fer veure que són ben diferents quan en realitat estan pactant tot el que poden.

L’objectiu és ben simple: atacar i limitar l’espai del nacionalisme català a tot arreu i ampliar-se, mútuament, el del PSOE/PP fins arribar a l’hegemonia per poder pactar quan sigui possible el poder de la Generalitat. Fins ara això només ho han pogut fer anant de bracet d’ERC que s’hi ha ben lluït.

Que el PSOE a Catalunya faci tot el possible per mantenir-se al poder és normal, és la seva essència. Que a ERC es facin els desentesos només es pot explicar per la misèria mental dels seus dirigents i per l’odi ancestral que tenen a CDC.

Resulta difícil pensar que ERC tingui possibilitats de sortir de la “ratera” ni que ho vulguin i sembla impossible que puguin reparar tot el mal que han fet i estan fent al País. A ERC no és que la prudència els hagi fet traïdors sino que és la rancúnia a CDC i l’afany de “poltrones” el que els ha convertit de fet en espanyolistes. Ho han aconseguit, mai no havien arribat tan lluny!

Algú encara té dubtes de què cal votar i a qui cal votar?

diumenge, 24 de maig de 2009

Traïdors? No, coherents

Ara fa uns dies, en el debat que ells en diuen “de la nación”, a les Corts Espanyoles es varen presentar diverses propostes de resolució de tot tipus, entre aquestes algunes referents a temes que interessaven a Catalunya i cap d’elles tingué el suport del PSC/PSOE (la Secta). Els 25 diputats sectaris varen votar, com sempre, amb tot entusiasme amb el PSOE, com és perfectament natural.

En diversos blogs, en diaris digitals i fins i tot a mitjans convencionals els acusen de traïdors. Siguem racionals. L’acusació és injusta i falsa, ells no traicionen res ni a ningú, potser enganyen i falsegen però no traicionen a ningú. Una altra cosa és que els seus votants es deixin enredar, que es deixin prendre el pèl, però això són figues d’un altre paner.

Malgrat una certa premsa desorientada o comprada, que tot pot ser, les coses són com són i sempre és recomanable veure la realitat tal com és.