dissabte, 13 de juny de 2009

D'acord, Silvia Soler, però ...

És recomanable la lectura de l’article de Sílvia Soler, a l’AVUI de 13 de juny, concretament a la pàgina 2, a l’apartat “Va deixar es-
crit...”

La cita d’Oscar Wilde és encertadíssima: “Com més conservadores són les idees, més revolucionaris són els discursos”.

La cita és ben adequada al nostre país on tothom és progressista, d’esquerres, multi-culti i tot el que es vulgui. On a tothom li és més fàcil ser solidari amb els de més lluny i oblidar-se dels de més aprop.

Miri, Sra. Soler, tot i estar d’acord en el fons de la seva argumentació no estaria gens malament ampliar-ho en el sentit que el problema és que determinades capes de la societat i més concretament determinades famílies sempre estan, han estat i estaran en això que en podríem dir el “centre del món”, o com en dèiem abans, formant part de la “creme de la creme”, i per tant han estat franquistes, de l’Opus després, i quan ha calgut han estat demòcrates i són d’esquerres quan l’esquerra està al poder o en té.

Un exemple, però n’hi ha molts més, pot ser la família Nadal de Girona.

Els rituals sempre han acomplert una funció social, tant els clàssics com els de substitució. S’han socialitzat? Penso que no, i sinó fixem-nos en els nivells de despesa que s’assumeix actualment en la concreció de qualsevol ritual!

O potser encara és més bèstia i podem arribar al Marqués de Sade quan afirma que en aquest món n’hi ha que han nascut per ser víctimes i altres per exercir el paper de botxins!

divendres, 12 de juny de 2009

Entre l'Iran i l'Uriel

Les cròniques de la campanya electoral per elegir nou President a l’Iran parlen totes elles d’una gran campanya, molt activa, amb gran participació, amb debats encesos i amb unes ganes de debat per part de la pròpia població que vistes les recents europees fan enveja. Desitjo que aquestes eleccions serveixin per apartar de la vida política iraniana aquells que encara avui s’atreveixen a negar l’holocaust.

Per altre costat sobta i cansa tota aquesta retòrica de l’Uriel Bertran que s’autodefineix com a crític dins ERC i que ara surt amb que vol que ERC es comprometi a no repetir el tripartit.

El paper d’aquest “gran crític” cada dia és més críptic, a part de les seves ambicions que ja li vénen de molt jovenet, resulta difícil saber què caram vol. La seva relació amb Joan Carretero ha quedat dinamitada per inoperant, quan el metge de Puigcerdà ha pres una determinació clara i concreta.

A què juga concretament, en aquests moments, l’Uriel Bertran? Potser que ho aclareixi!

dijous, 11 de juny de 2009

Ni el nom ...

La crisi del partit socialista a França ja fa temps, molt de temps que s’arrossega. En realitat des de la fi de la “monarquia” de Miterrand, l’excol·laboracionista amb el govern de Vichy, els socialistes francesos no han aconseguit aixecar el cap.

Entre els sectors encara amb profunds tics marxistes, els que en podríem dir socialdemòcrates, hi ha tot un aiguabarreig que no s’acaba de definir ni en un sentit ni en un altre.

Les constants derrotes d’aquests darrers anys, juntament amb les cada vegades més cruentes lluites internes, estan duent a l’antiga SFIO –Secció Francesa de la Internacional Obrera– a un carreró sense sortida.

Ara fins i tot parlen de canviar el nom, de la necessitat d’evitar la mort clínica... Molt malament deu estar la situació quan s’arriba des de dins del propi partit a dir el que es diu.

Al pas que van potser si que acabarà sent possible que siguin substituïts pels verds-ecologistes de Daniel Cohn Bendit.

Sempre els queda l’opció de venir a Catalunya i/o anar a Espanya on el “socialisme” encara gaudeix de bona salut, encara que si triguen gaire igual es troben també a l’oposició.

dimecres, 10 de juny de 2009

Com pot ser?

Ha anat augmentant des de les darreres hores de diumenge fins avui mateix, la sensació d’una certa “tupinada” a les eleccions europees del dia 7 de juny.

Tot plegat sembla afectar concretament a la candidatura d’Iniciativa Internacionalista.

El més sospitós de tot plegat és que el fet es produeix principalment en el moment d’informatitzar les dades que es trameten des dels col·legis electorals.

El fet és francament greu pel que pot tenir de significatiu. Cal esbrinar-ho des de tots els punts possibles i aclarir-ho.

La democràcia a casa nostra i a tot l’Estat espanyol és prou fràgil i jove i no és pot permetre un deteriorament d’aquest tipus.

Tot això no és una simple anècdota, és un fet important i cal anar a fons.

Ens hi juguem molt més del que sembla!

dimarts, 9 de juny de 2009

Miserables!

No m’agrada el títol, però reflecteix per desgràcia la conseqüència de l’acte al qual faig referència.

L’Ajuntament de Barcelona, segons informa el segon tinent d’alcalde Ricard Gomà, haurà d’alentir el pla d’expansió de la teleassistència als avis.

Com ja us podeu imaginar al darrera d’aquesta qüestió també hi ha el govern del Sr. Rodríguez Zapatero, perquè en aquest any 2009 s’havia compromès amb un milió d’euros que fins ara no han arribat.

Els incompliments d’aquest farsant cada dia són més evidents, i per desgràcia acaben afectant, i això també és habitual, a les persones més necessitades.

Malauradament no ens ve de nou, però no deixa de ser dur i miserable, i cal fer-ho extensiu a tots els nivells i l’Ajuntament de Barcelona caldria que tingués, en qüestions d’aquesta índole, una posició clara i definida i no condicionada per qüestions polítiques sinó per complir amb les necessitats dels ciutadans.

dilluns, 8 de juny de 2009

Sr. Zaragoza, han guanyat els seus?

Passades les eleccions europees, avui és dilluns, el dia després.

Hi ha alguns comentaris a fer que fins i tot poden ser divertits.

Podríem interpretar-ho com un joc.

El “gran sapastre de la propaganda de la Secta” encara no ho deu tenir clar del tot.

Alguns dels que ells patrocinaven en els seus cartells no s’hi han ni presentat: Bush, Aznar, etc. Altres que tampoc són dels seus no els han ni esmentat en tota la campanya, exemples de Sarkozy i de Merkel. Per què serà.

De què es tractava Sr. Zaragoza? De desmotivar a tothom, potser?
D’afavorir l’abstenció, abans que perdre?

El que ha quedat en evidència és que no sempre funcionen les campanyes que només van a la contra.

A vegades les campanyes en positiu també funcionen.

diumenge, 7 de juny de 2009

Abans de votar

Són les cinc de la tarda i ens preparem per anar a votar.

Evidentment el vot està decidit des de fa dies i serà per a la llista encapçalada per Ramon Tramosa. Penso que és el millor candidat possible en aquests moments, per currículum, per coneixements, per... Els seus llibres i articles l’avalen també.

Una altra cosa serà el que realment pugui fer al Parlament Europeu i amb qui es pugui entendre i elaborar propostes útils per a Catalunya i per als catalans.

Però de moment cal votar a aquell que interpretem que ho pot fer millor i aquest és en Tramosa.

Aquest diferencial que per ara hi ha entre la participació a nivell de Catalunya i a nivell d’Espanya que sembla que és d’uns 2-3 punts no és pas un bon símptoma.

Després d’aquestes votacions, caldrà començar a pensar i a treballar per tal de crear el màxim de sinergies per a les nacionals catalanes que com a molt tard seran a la tardor de l’any que ve.