dissabte, 27 de juny de 2009

No podria ser més clar?

Em sembla molt interessant l’entrevista que publica l’AVUI del dia 5 de juliol amb el Conseller Ernest Maragall.

El tema de l’entrevista és l’educació i més concretament la nova “LEC” -Llei d’Educació de Catalunya- aprovada per una gran majoria en el Parlament de Catalunya.

En destaco les afirmacions següents: “Cal posar fi a un igualitarisme que ens ha dut a la mediocritat” i “La resistència al canvi ha portat a una escleorosi organitzativa i professional”

A mi em semblen perfectes aquestes dues frases i algunes altres fins i tot, però voldria moltes altres explicacions i més concrecions i saber exactament d’on creu el Sr. Maragall que vénen els esmentats problemes, ja que no és un nouvingut ni en el terreny de la política, ni en el de la gestió pública.

Com pensa resoldre la resistència numantina dels sectors “corporativistes” del professorat a qualsevol canvi? Hi haurà actuacions concretes quan calgui? Com sempre, hauran de treure les castanyes del foc els que habitualmet ho han fet? Si els fons econòmics per implantar la llei no hi són, aquesta serà l’excusa per continuar igual?. Serà possible crear un ambient d’estímul generalitzat que repercuteixi en un nou entusiasme dels mestres?

No podria ser més clar?

Em sembla molt interessant l’entrevista que publica l’AVUI del dia 5 de juliol amb el Conseller Ernest Maragall.

El tema de l’entrevista és l’educació i més concretament la nova “LEC” -Llei d’Educació de Catalunya- aprovada per una gran majoria en el Parlament de Catalunya.

En destaco les afirmacions següents: “Cal posar fi a un igualitarisme que ens ha dut a la mediocritat” i “La resistència al canvi ha portat a una escleorosi organitzativa i professional”

A mi em semblen perfectes aquestes dues frases i algunes altres fins i tot, però voldria moltes altres explicacions i més concrecions i saber exactament d’on creu el Sr. Maragall que vénen els esmentats problemes, ja que no és un nouvingut ni en el terreny de la política, ni en el de la gestió pública.

Com pensa resoldre la resistència numantina dels sectors “corporativistes” del professorat a qualsevol canvi? Hi haurà actuacions concretes quan calgui? Com sempre, hauran de treure les castanyes del foc els que habitualmet ho han fet? Si els fons econòmics per implantar la llei no hi són, aquesta serà l’excusa per continuar igual?. Serà possible crear un ambient d’estímul generalitzat que repercuteixi en un nou entusiasme dels mestres?
No podria ser més clar?

Em sembla molt interessant l’entrevista que publica l’AVUI del dia 5 de juliol amb el Conseller Ernest Maragall.

El tema de l’entrevista és l’educació i més concretament la nova “LEC” -Llei d’Educació de Catalunya- aprovada per una gran majoria en el Parlament de Catalunya.

En destaco les afirmacions següents: “Cal posar fi a un igualitarisme que ens ha dut a la mediocritat” i “La resistència al canvi ha portat a una escleorosi organitzativa i professional”

A mi em semblen perfectes aquestes dues frases i algunes altres fins i tot, però voldria moltes altres explicacions i més concrecions i saber exactament d’on creu el Sr. Maragall que vénen els esmentats problemes, ja que no és un nouvingut ni en el terreny de la política, ni en el de la gestió pública.

Com pensa resoldre la resistència numantina dels sectors “corporativistes” del professorat a qualsevol canvi? Hi haurà actuacions concretes quan calgui? Com sempre, hauran de treure les castanyes del foc els que habitualmet ho han fet? Si els fons econòmics per implantar la llei no hi són, aquesta serà l’excusa per continuar igual?. Serà possible crear un ambient d’estímul generalitzat que repercuteixi en un nou entusiasme dels mestres?

No podria ser més clar?

Em sembla molt interessant l’entrevista que publica l’AVUI del dia 5 de juliol amb el Conseller Ernest Maragall.

El tema de l’entrevista és l’educació i més concretament la nova “LEC” -Llei d’Educació de Catalunya- aprovada per una gran majoria en el Parlament de Catalunya.

En destaco les afirmacions següents: “Cal posar fi a un igualitarisme que ens ha dut a la mediocritat” i “La resistència al canvi ha portat a una escleorosi organitzativa i professional”

A mi em semblen perfectes aquestes dues frases i algunes altres fins i tot, però voldria moltes altres explicacions i més concrecions i saber exactament d’on creu el Sr. Maragall que vénen els esmentats problemes, ja que no és un nouvingut ni en el terreny de la política, ni en el de la gestió pública.

Com pensa resoldre la resistència numantina dels sectors “corporativistes” del professorat a qualsevol canvi? Hi haurà actuacions concretes quan calgui? Com sempre, hauran de treure les castanyes del foc els que habitualmet ho han fet? Si els fons econòmics per implantar la llei no hi són, aquesta serà l’excusa per continuar igual?. Serà possible crear un ambient d’estímul generalitzat que repercuteixi en un nou entusiasme dels mestres?

No podria ser més clar?

Em sembla molt interessant l’entrevista que publica l’AVUI del dia 5 de juliol amb el Conseller Ernest Maragall.

El tema de l’entrevista és l’educació i més concretament la nova “LEC” -Llei d’Educació de Catalunya- aprovada per una gran majoria en el Parlament de Catalunya.

En destaco les afirmacions següents: “Cal posar fi a un igualitarisme que ens ha dut a la mediocritat” i “La resistència al canvi ha portat a una escleorosi organitzativa i professional”

A mi em semblen perfectes aquestes dues frases i algunes altres fins i tot, però voldria moltes altres explicacions i més concrecions i saber exactament d’on creu el Sr. Maragall que vénen els esmentats problemes, ja que no és un nouvingut ni en el terreny de la política, ni en el de la gestió pública.

Com pensa resoldre la resistència numantina dels sectors “corporativistes” del professorat a qualsevol canvi? Hi haurà actuacions concretes quan calgui? Com sempre, hauran de treure les castanyes del foc els que habitualmet ho han fet? Si els fons econòmics per implantar la llei no hi són, aquesta serà l’excusa per continuar igual?. Serà possible crear un ambient d’estímul generalitzat que repercuteixi en un nou entusiasme dels mestres?

dimarts, 23 de juny de 2009

Quina por!

Aquest crit recorre tot Madrid, des de La Moncloa fins a Nuevos Ministerios. Tota la població, principalment els funcionaris estan amagats a casa, els balcons plens de matalassos, els soterranis estan preparats per salvaguardar la vida dels ciutadans...Tot està en marxa per resistir.

Avui ho han llegit a “El Periódico”. Han quedat esmaperduts, el pànic s’ha extès com una taca d’oli, els psiquiatres estan desbordats... La frase “Montilla adverteix...” ha caigut com una bomba, tothom espera el pitjor, els pobles del voltant han advertit que forces armades que s’autoanomenen “EREBAL” -“Exèrcit Revolucionari del Baix Llobregat”- avancen en direcció a la capital.

Malgrat tot els ciutadans de Madrid encara no tenen clar que és el què passa ja que han observat que l’EREBAL enarbora tot de banderes espanyoles i estan en formació d’atac sota els compassos de la Marxa Reial. La confusió és total, ningú entén què està passant.

NO PASSA RES! Ha tornat la tranquil·litat, tot plegat, no és res més que un gag extraordinari de “Polònia”.

Toni Soler, director de Polònia, ha trucat a ZP i al rei disculpant-se pels malentesos, prometent mantenir la fidelitat de sempre, tot comprometent-se a ser més seriós a partir d’ara amb les seves conyes. Montilla assegura que a partir d’ara serà més seriós i equilibrat en les seves declaracions.

El món ha quedat més tranquil. L’ONU ha beneït la nova situació i s’ha felicitat pel seny dels catalans! Al.leluia!

Bona revetlla!

dilluns, 22 de juny de 2009

Ajudant a la Secta

Vist que els amics de la Secta no acaben de trobar la forma per explicar la bona nova del finançament els ofereixo el meus
serveis per cercar-la.

He vist que van realment desorientats, que si mega, que si super... però no acaben de trobar-la.

Després de fer-hi unes voltes em sembla que l’he trobada:

“Supercalifragilisticespialiadosos...”

Aquest és el mot que defineix el nou finançament que ens ofereix el govern espanyol.

No us imagineu el ZP fent el paper ensucrat i pocasolta de l’actor de “Mary Poppins”, Dick Van Dick? Li escau en tots els sentits. Fins i tot la Carme Chacón podria fer de Mary Poppins i se’n podrien fer dues versions de la mateixa història, la comèdia i la de por, encara que en resum no deixarien de ser les dues cares de la mateixa història.

diumenge, 21 de juny de 2009

Si us agrada...

Si en general, us agrada o us interessa el “periscopi”, o si penseu que val la pena trobar, quasi diàriament un comentari sobre l’actualitat i una visió crítica tant del món “sociata” com del “tripartit” us demano el vostre vot ja que em presento als “Premis Catalunya” en la categoria de blocs personals.

L’únic que heu de fer és clicar la primera icona que trobareu a l’esquerra de la pantalla. Automàticament se us obrirà una nova finestra. En aquesta hi ha un requadre en el qual haureu d’escriure-hi el vostre e-mail. Després haureu de clicar el botó de votació, i ja haureu acabat amb aquesta pantalla. Tot seguit us enviaran un correu a l’adreça que hagueu donat en el moment de votar. En aquest correu hi trobareu un enllaç. Cliqueu a sobre de l’enllaç, i ja està, ja haureu confirmat el vot per a El Periscopi de Jesús Malló.

Ep, si us va bé, eh! Gràcies!