divendres, 10 de juliol de 2009

"Que hi ha darrere?"

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es fa aquesta pregunta. Concretament diu: “No sé què hi ha darrere de la informació sobre la publicitat en edificis emblemàtics”. Va ser en una entrevista a RAC1 i és el que va respondre quan li van preguntar per la publicitat de “The Brandery” posada al Palau Robert.

El Sr. Hereu treu importància a l'autorització per decret i afirma que no és cap “alcaldada”.

Qui vol que hi hagi darrere la informació d'aquest tema?

Què es pensa, que és una conspiració?

Per si ha perdut el món de vista, que tot pot ser, aquí no hi ha cap conspiració, hi ha una informació d'uns fets que alguns mitjans de comunicació se n'han fet ressò.

Potser en el fons el què s'està preguntant, és què caram passa que encara hi ha premsa que no està sota el control de la Secta?

Pregunti-ho a alguns dels seus amics i mentors com per exemple José Zaragoza, Joan Ferran, l'Antonio Bolaño i tant d'altres que ja fan tot el que poden i més.

Es veu que no poden arribar a tot arreu i al primer moment. Hi ha coses que se'ls escapen!

dijous, 9 de juliol de 2009

"L'alcaldada"

A Barcelona estem força habituats a aquests tipus d'actes perquè fa massa anys, concretament més de 30, que el govern de la Ciutat està a les mateixes mans, a les de la Secta, malgrat el seguit de noms dels batlles: José Ma Socías Humbert, Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i finalment, i encara en actiu, Jordi Hereu.

L'evidència de la necessitat d'un canvi de color és difícilment discutible, però això està a les nostres mans, a les mans dels ciutadans a les properes eleccions municipals. Seria saludable i recomanable el canvi.

La darrera actuació del Sr. Hereu de carregar-se una ordenança per posar publicitat a un edifici catalogat, al Palau Robert, és una mostra més de mal govern, en aquest cas a nivell municipal.

Resulta complicat apreciar la coherència d'un alcalde que es salta les pròpies normatives quan li convé. L'exemple és francament lamentable!

Potser si que els ciutadans de Barcelona ens ho hem guanyat a consciència. Canviarem?

dimecres, 8 de juliol de 2009

Què li passa en aquest home?

Què li passa a José Ma Aznar? Realment beu més del compte? Ha passat del vi a les drogues dures? Resulta difícil d'entendre tant d'odi, tant de menyspreu, tanta ràbia.

Les diverses declaracions, algunes d'elles repetides a diversos mitjans de comunicació, fan tota la sensació d'un home ressentit. No sembla una persona que ha tingut responsabilitats de govern durant vuit anys en un país que diuen que és modern i europeu com és Espanya.

Què acumula dins el seu cervellet que les paraules li surtin en forma de verí, que sigui incapaç d'un cert autocontrol?

L'article de Sebastià Alzamora a l'AVUI, de 8 de juliol, a la pàgina 2, titolat “Fanatisme” expressa clarament aquest tarannà de l'excap del govern espanyol.

En realitat sembla un estrany agent del PSOE que està fent campanya electoral gratuïta per tal que es pugui eternitzar l'enganyababaus de ZP al capdavant del govern espanyol.

Dir que la LEC, la Llei d'Educació de Catalunya, és “filla del fanatisme i del sectarisme”, “que agredeix drets fonamentals de les famílies i que ens empobreix com a societat, començant pels qui la pateixen”, que el propòsit de la llei no és altre que el “d'erradicar l'ensenyament de l'espanyol a l'escola”, i encara en diu més, però és que fa basarda anar-ho repetint.

Aquest home que estic convençut que no és pas “tonto” té una sèrie de problemes que només poden ser tractats per un gabinet de psicòlegs o de psiquiatres.Valdria la pena que s'ho fes mirar.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Obama-Medvíédev

O potser seria més adequat parlar dels Estats Units d'Amèrica i de la Federació Russa, o tant se val.

Mirant-ho des del costat positiu és evident que una bona entesa, ni que sigui més formal que real, no deixa de ser una bona notícia.

Ningú ignora que, malgrat que el tema no estigui de moda, continuen sent les dues grans potències nuclears del món, i els seus arsenals podrien tranquil·lament fer saltar el planeta pels aires. Diuen que tot està molt ben controlat. Així sigui!

Cal recordar que entre els grans temes hi ha les qüestions energètiques tals com el petroli, el gas, etc. I d'altres prou importants que no poden ser ignorats.

Les grans zones de l'Àsia Central són encara peces del gran “joc geoestratègic” amb notables ramificacions que arriben o poden arribar fins al Pakistan, l'Afganistan i l'Iran, encara que sovint sembli que són un altre món.

Per desgràcia aquest gran joc té o tindrà molt poc a veure amb la democràcia, la justícia social, la distribució de la riquesa o d'altres “galindaines” per l'estil.

Sempre podem dir allò de que és millor que parlin!

dilluns, 6 de juliol de 2009

El complot dels enzes

Ho sento però és que hi ha dies que et surt el que et surt i la cosa no dóna més de si.

Llegint la pàgina 5 de l'AVUI, de 6 de juliol, des del titular fins la darrera paraula,
la conclusió és d'una tristesa còsmica i tens tota la sensació que estem en mans i a les mans d'autèntics enzes.

Superades les lletres grosses reprodueixo les frases següents:

“2010 . Zapatero qualifica d'oportunitat per al Pròxim Orient la seva presidència de la UE”

“Filosofia . Afirma que la tendència del seu govern és la de complir els compromisos”.

“Economia . Culpa als neoliberals de la crisi”.

I la notícia afirma, segons Leire Pajín, que “l'aliança transatlàntica” serà una oportunitat planetària, ja que coincidiran el President dels USA Barack Obama i a partir del mes de gener de 2010, ZP com a president de torn de la UE..

Francament no tinc prou base com per conèixer Barack Obama però el tema de Rodríguez Zapatero és de simple escàndol, perquè no ha fet res més que mentir, enredar, engalipar i busqueu tots els sinònims que vulgueu que en trobareu molts més.

I els “joves” del PSOE s'ho creuen tot això? O simplement comencen a cercar llocs de treball?

Si el “gran líder” europeu per a l'any 2010 ha de ser ZP, potser valdria la pena saltar-se aquesta presidència de torn i anar a la següent. Almenys no seria tan esperpèntica!

diumenge, 5 de juliol de 2009

No podria ser més clar?

Em sembla molt interessant l’entrevista que publica l’AVUI del dia 5 de juliol amb el Conseller Ernest Maragall.

El tema de l’entrevista és l’educació i més concretament la nova “LEC” -Llei d’Educació de Catalunya- aprovada per una gran majoria en el Parlament de Catalunya.

En destaco les afirmacions següents: “Cal posar fi a un igualitarisme que ens ha dut a la mediocritat” i “La resistència al canvi ha portat a una escleorosi organitzativa i professional”

A mi em semblen perfectes aquestes dues frases i algunes altres fins i tot, però voldria moltes altres explicacions i més concrecions i saber exactament d’on creu el Sr. Maragall que vénen els esmentats problemes, ja que no és un nouvingut ni en el terreny de la política, ni en el de la gestió pública.

Com pensa resoldre la resistència numantina dels sectors “corporativistes” del professorat a qualsevol canvi? Hi haurà actuacions concretes quan calgui? Com sempre, hauran de treure les castanyes del foc els que habitualmet ho han fet? Si els fons econòmics per implantar la llei no hi són, aquesta serà l’excusa per continuar igual?. Serà possible crear un ambient d’estímul generalitzat que repercuteixi en un nou entusiasme dels mestres.