divendres, 7 d’agost de 2009

Convenient

He estat pensant una estona el títol i potser aquest és el més adequat.

L’article de Salvador Cardús a l’AVUI, de 7 d’agost, titulat “Naturalisme artificiós” penso que és un excel•lent text per tal de mirar de posar les coses al seu lloc i deixar de banda sectarismes, solucions miraculoses i d’altres bajanades per l’estil.

Fa molts anys, un amic pèrit químic, m’explicava que certes visions idealitzades de la natura eren una bestiesa i que la química es troba per tot arreu i no pas per efectes nocius sinó com a fruit de processos perfectament normals de la pròpia naturalesa.

Com molt bé afirma el sociòleg resulta sospitós i perillós això de contraposar allò que és natural a allò que és fruit de la manipulació humana.

Podem estar segurs que sense manipulació humana no sé pas on serím perquè de la “manipulació humana” n’han sortit molts guanys dels quals tothom se n’ha beneficiat.

Quants productes dels anomenats “naturalistes” no són i han estat productes aconseguits després de tot un procés de manipulació?

Convertir el “naturalisme” en una ideologia pot acabar sent perniciós a diferents nivells.

Per tot això i per més coses, penso que l’article és convenient i recomanable!

dijous, 6 d’agost de 2009

La guerra continua...

La transició que va ser tan vanagloriada en el seu temps, i fins i tot diuen que va servir de model i exemple per a propis i estranys,és evident que va deixar guerres començades i no acabades en territoris que per a ells eren “terres de frontera”.

Per definir “a ells” cal pensar en el franquisme sociològic, en els alts funcionaris de l’Estat i en tot allò que en forma el seu seguici a diferents nivells. Els territoris foren principalment Navarra (Nafarroa) i el País Valencià i a cada un d’ells es concretaren plans per evitar qualsevol possibilitat d’acció conjunta amb Catalunya i amb Euzkadi.

Quan va caldre encendre la “guerra de València” per qüestions de simbologia es va fer i no s’exclogué en cap cas la violència, sinó que es va promocionar. Encara avui sorprèn la impunitat en que actuen al País Valencià els grups d’ultradreta.

No hi hagué de fet cap diferència entre l’actuació del PSOE o del PP, i tampoc abans entre la UCD i el PSOE.

Tota aquesta situació, per desgràcia, no és una història de “conspiracions” sinó de fets reals i en la qual personatges com Fernando Abril Martorell hi tingueren un paper ben actiu amb el suport de les “clavegueres de l’Estat”.

Les mitges tintes del PSOE amb el “lermisme” facilitaren enormement la feina posterior del PP.

La fal•lera dels ajuntaments dominats pel PP per eliminar dels nomenclators municipals la denominació “País Valencià” és un pas més.

Aquesta genteta ho volen esborrar tot. Voldrien que fos una mena d’Eixample de Madrid.

dimecres, 5 d’agost de 2009

Ara és el FROP, i després què?

A cada nou tema es reprodueixen els mateixos esquemes, els mateixos plantejaments i en definitiva, els mateixos resultats.

Parlem del FROP –Fons de Reestructuració Ordenada Bancària– que es va aprovar a Les Corts espanyoles amb l’incondicional suport dels 25 diputats socialistes, els de la Secta a Catalunya, que van votar com és normal d’acord amb el “partit mare” el PSOE. Res d’estrany perquè són els seus i ells són dels seus.

CIU, ERC i IU van votar-hi en contra doncs tothom sap que s’envaeixen competències. Fins aquí podríem dir que tot és correcte i previsible.

Si ens situem a Catalunya el tema es torna marxista, de la corrent Groucho Marx, evidentment. Recordeu, per exemple, aquella frase tan lúcida de Groucho dient: “Aquests són els meus principis, però
no es preocupi, que si cal en tinc uns altres”.

El titular de l’AVUI, de 5 d’agost, de la pàgina 4, Política, és paradigmàtic: “El govern busca fórmules per no dur Salgado al Constitucional”. Aquesta és la pretensió del President de la Generalitat, José Montilla, diu que vol negociar. Parlem clar i català, tenim un President de la Generalitat disposat a subordinar-se una vegada més. Negociar, què? Lamentable!

dilluns, 3 d’agost de 2009

Faci vacances, si us plau!

A veure si així serà possible perdre’l de vista una temporada i principalment deixar de sentir les seves bajanades.

“Que si podrem pactar amb CIU quan vulguin la independència”, però mentrestant seguiran fent i construint Espanya dia a dia. Oi, Sr. Puigcercós?

“Que si equidistància, que si res està decidit pel que fa a la reedició del tripartit, que tots els escenaris estan oberts...” Què potser vol que tinguem assegurats temes de conversa per aquest mes d’agost?

Deixi-ho estar, faci les seves vacances, vostè que les pot fer i la resta ja ens espavilarem.

Si a més a més té temps per pensar en aquesta Catalunya social que diuen que estan construint, faci un tomb per determinats barris i podrà veurà els resultats d’aquesta Catalunya. Evidentment, si vol veure la realitat.

Sempre hi ha l’altra opció que és col•leccionar postals on fins i tot les barraques queden precioses.

Almenys durant aquest pesat agost no ens atabali, no ens cal!