dissabte, 15 d’agost de 2009

Mare de Déu d'agost

Festes majors a arreu, a molts pobles de Catalunya avui o potser ahir es va fer el pregó i entre avui i demà començaran els actes festius.

Els pensionistes que ens quedem a Barcelona, perquè no hem pogut sortir de vacances ja que les pensions no donen gaire de si i per tant no permeten moltes alegries, seguim les festes d’agost i així podem fer un tomb per veure els carrers guarnits.

A partir d’avui i durant tota la setmana que ve pel barri de Gràcia, l’altra setmana per Sants, que en realitat són les dues úniques festes majors de barri que queden a Barcelona, potser també perquè són els dos barris de la Ciutat que mantenen encara una forta personalitat diferenciada i pròpia.

És ben remarcable l’esforç i la dedicació dels veïns dels carrers que segueixen any darrera any guarnint els seus espais. Hores i hores de dedicació i feina per una setmana de gaudi.

Les dues setmanes serveixen més que per veure espectacles en concret, per trobar-se i retrobar-se amb amics, coneguts i veïns i saber novetats com ara naixements, morts, malalties, casaments, separacions, feina i crisi. En resum, tot allò tan suat, tan típic i tan humà de la vida de cadascú.

Encara que es digui allò de que a la gran ciutat ningú no es coneix això a Sants no és pas cert, perquè és difícil anar a buscar el pa o a comprar el diari sense trobar-te a algú conegut.

divendres, 14 d’agost de 2009

Dotze homes sense pietat

Aquests no són els de la pel•lícula, encapçalats per Henry Fonda i Lee J. Cobb i un magnífic estol de secundaris, d’aquells que donaven la qualitat necessària a qualsevol film.

Aquests dotze jutges del Tribunal Constitucional són alts funcionaris ben pagats i ben alimentats pel govern espanyol, evidentment amb els nostres impostos, pagats per nosaltres.

Ells són els qui per la voluntat del govern de “les espanyes” decidiran per nosaltres que és bo i legal de l’Estatut de Catalunya.

Aquí no hi té res a dir el poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya ni les “Cortes españolas”.

I és bo de recordar que a Catalunya hi ha diputats que estan d’acord en que això sigui així i no són pas pocs. Encara que ja els coneixem val la pena de recordar-los: els diputats, militants i afiliats del PSC/PSOE, del PP i de Ciudadanos. No són majoria al Parlament però déu n’hi do.

Com és que la majoria parlamentària del Parlament no serveix per a res?

Recordem-la: és la formada pels diputats de CIU, d’ICV i d’ERC. La resposta ja la coneixeu!

dijous, 13 d’agost de 2009

No cal, no cal!

No cal, no cal!

Ja comencen les reaccions sobre “la gran manifestació unitària” que està a punt de convocar Òmnium Cultural.

Aquesta vegada sembla que els “grans sindicats subvencionats espanyols que actuen a Catalunya” s’hi sumaran. Una altra cosa serà veure la capacitat de convocatòria i els esforços que faran per aconseguir que la militància assisteixi a la mani.

Les reaccions dels membres de la Secta són perfectament coherents amb el seu pensament, des de dir que no és convenient fins a afirmar que pot ser contraproduent hi ha tot el ventall típic de la Secta. Res de nou, oi? Això sí, “la rata” del Zaragoza es distreu parlant dels contactes de CIU amb el PP, i ignora els pactes concretats entre la Secta i el PP a Euzkadi i a l’Ajuntament de Barcelona, ometent les veritats i mentint. Com sempre.

Cal suposar que ERC farà costat a la convocatòria ja que a més a més tindran ocasió de “marcar paquet” encara que tingui elements en aquests moments que més aviat se’n desmarquin tals com els consellers Huguet i Carod Rovira, però hem de ser ”comprensius” perquè estan al govern i això té els seus compromisos.

“La rata” del José Zaragoza ja va manifestant de fa temps que la sentència del Constitucional s’ha d’acatar i s’ha acabat el bròquil.

Pel que fa a CIU, l’article a l’AVUI, de 13 d’agost,del president Pujol és claríssim, hi seran, i amb tota seguretat de forma massiva.

dimecres, 12 d’agost de 2009

Un pas endavant més ...

Tornem-hi... amb la “gran manifestació unitària” que es va preparant com a resposta a la previsible sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya.

Comencen a sortir veus que plantegen que no n’hi ha prou amb la “mani”. L’evidència és clara, ara bé, tornem a estar en el punt de sortida.

No confio gaire en el que surti dels partits polítics pel que fa a les idees o propostes per fer un pas endavant en les possibles alternatives que puguin ser proposades i es puguin desenvolupar de forma massiva. L’anomenada societat civil que pot proposar que sigui efectiu, contundent i depassi la simple manifestació cívica?

Cal pensar-hi, i és urgent.

Hi ha diversos camps on treballar i pressionar: el Parlament de Catalunya, els partits polítics, el govern de la Generalitat, el President de la Generalitat. I poden haver-hi diferents formes de fer-ho: exigir dimissions, la dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria d’eleccions immediates, l’assistència explicita dels diputats del Parlament a la manifestació acompanyant als Presidents Pujol, Maragall, Barrera i Rigol. Exigir que també l’encapçalin tots els Consellers del Govern juntament amb el President de la Generalitat i els alcaldes de tots els ajuntaments de Catalunya.

Hi ha coses a fer per tal de superar la “simple manifestació”i s’haurien d’exercir totes les que es puguin. No podem autocensurar-nos i menys encara automutilar-nos

Hauríem d’anar-hi pensant i fer les propostes escaients. Cal una pluja d’idees per mirar de superar l’estatus habitual. El camí vers un possible procés d’independència implica anar superant les pors i les tenalles provinents de la transició.

dimarts, 11 d’agost de 2009

No és això!

Ja hi tornem a ser.

Òmnium prepara la “gran manifestació”, perdó, la “gran manifestació unitària”.

Sí senyors, com sempre, sense canvis, repetició de la jugada, un dia més per acabar fets pols, per acabar dormint plans i rebentats, i què? Després, què? Ball de números pel que fa a l’assistència, parlarem d’èxit o de fracàs, de qui hi ha aportat més o menys gent, o sigui, el cerimonial es repetirà, retornarem a “l’endemà”.

Francament penso que ja n’hi ha prou. Que Òmnium ho deixi estar perquè el tema de Catalunya és polític i correspon o hauria de correspondre als partits polítics. Que facin els plantejaments polítics escaients per superar l’actual situació i, si us plau, que deixin de parlar d’unitat. Els de la Secta (PSC/PSOE) no estan per aquestes històries, ells estan per “su Espanya” i no pensen pas canviar-ho, ja els va bé i n’estan ben satisfets.

Els qui ho tenim pitjor som els nacionalistes, els catalanistes, els sobiranistes, els independentistes, poseu-hi el nom que vulgueu, tant se val. Tots aquests som els que estem en un cul de sac, som els que ens sentim presoners de l’Estat Espanyol i no sabem com ens n’hem de sortir. Tots nosaltres som els que tenim el repte!

dilluns, 10 d’agost de 2009

Una altra vegada?

Ja hi tornem a ser. Ara serà una altra “gran manifestació” per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional referent a l’Estatut de Catalunya.

Pasqual Maragall diu que està disposat a encapçalar-la conjuntament amb Jordi Pujol, Heribert Barrera i Joan Rigol. Molt bé, i després, què?

Com l’altra vegada hi haurà una gran participació de militants i simpatitzants de CIU. Aquesta vegada ja veuríem com reacciona la clientela d’ERC, però en aquest cas podria ser que fins i tot fos la darrera ocasió per coincidir els d’ERC i els ex/d’ERC, avui Reagrupament, o simplement “ex” d’ERC que ja no militen.

Pel que fa a l’entorn de la Secta (PSC/PSOE), sento haver-ho de dir, però la crida de Pasqual Maragall no aconseguirà aportar-hi gaires persones. Doncs avui, a l’exalcalde de la Barcelona Olímpica, els que en varen ser els seus més fidels seguidors el tenen per totalment amortitzat. Que el fet de la seva presència podrà fer més evident que el PSC/PSOE a Catalunya avui està més prop del PP que dels catalans, no estaria malament, però no hi hauria res més que això. No ens enganyem!

Val la pena tant d’esforç per a tan poc?

Els polítics nacionalistes catalans no podrien decidir fer un pas una mica més endavant i més agosarat?

És impossible fer res més?