divendres, 21 d’agost de 2009

De ... en ...

De frivolitat en frivolitat, sembla que és l’estil de fer de Rodríguez Zapatero, cada dia en fot una.

Frívol! No hi ha cap altre mot que defineixi més encertadament a Rodríguez Zapatero. Cap estratègia concreta, no té mai cap pla definit, no segueix mai cap línia que marqui una ruta, un autèntic desastre com a governant.

Ara es despenja amb l’apujada dels impostos, això sí, segons ell, s’hauran d’augmentar els impostos als més rics per fer front a les necessitats derivades de la crisi.

Però d’on caram surten els grans imports dels impostos? Ell ho sap molt bé i per tant cal dir ben alt que el que està dient és una solemne presa de pèl, és una gran mentida. Una altra!

L’impost del qual està parlant és el popular IRPF, Impost sobre el Rendiment de les Persones Físiques, que grava els sous i els salaris, es dedueix del que es guanya treballant o cobrant una pensió de jubilació.

A qui està amenaçant ZP és a les classes mitjanes i que no parli dels rics, perquè això és ofensiu, això és enfotre-se’n.

Governar en nom de l’esquerra, fent polítiques de dretes, és per desgràcia un fet molt habitual i en aquest estil de “Pinotxo” encara més.

dimecres, 19 d’agost de 2009

Intolerable!

Aquest és el mot que polítics i mitjans de comunicació espanyols ens dediquen als catalans, als convocants de la manifestació, a tots aquells que es plantegen respondre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

Els espanyols no admeten ni que ens queixem, ens hem de sotmetre i prou, ells dicten i nosaltres ho hem d’acceptar. A aquest pas haurem de demanar que la “Constitució espanyola” protegeixi el nostre dret a queixar-nos.

Diuen que som nosaltres els qui fem xantatge, els qui condicionem el TC. Ni Espanya ni els espanyols tenen solució. Al final només serà possible el trencament.

Arriben a un extrem tal que sembla normal que siguin així, que només siguin capaços d’oprimir, de controlar i de robar. I no és veritat, podríen ser d’una altra manera. Que siguin com són no és un determinisme històric, s’hi han anat tornant però podrien anar canviant. No seria fàcil però no semblen tenir-ne la voluntat.

Aparentment sembla que només la pròpia força dels fets els pot fer canviar. Si és així caldrà que ens hi posem i com més aviat millor.

dimarts, 18 d’agost de 2009

El "tercer tripartit"

És perfectament lògic que el vulguin ja que no tenen cap altre opció per guanyar, cap dels tres partits, i la suma dels tres ja ho veurem.

Que torni a sortir ara en Puigcercós dient que no descarta un tercer tripartit i per justificar-se afirmi la bestiesa ”que condiciona els futurs pactes amb el PSC a que aquests defensin el mateix a Catalunya que a Madrid”, vol dir que el President d’ERC pren als ciutadans de Catalunya com autèntics imbècils fet que ja ens consta de fa temps i per tant no ens emportem pas cap sorpresa.

Analitzant una mica les seves paraules queda ben retratat l’home i el seu partit. Dóna per fet cert que el PSC és un partit diferent del PSOE quan sap molt bé que simplement n’és la Federació Catalana del PSOE. I res més que això.

Vol adaptar la realitat a les seves necessitats. Per desgràcia aquesta és una “neura” que tenen molts polítics, i ERC de fa temps ha destacat especialment en aquest paper.

Que intentarà fer més per tornar a engalipar als ciutadans de Catalunya? S’accepten apostes per a totes les noves cabrioles del “Putxi” i la seva companyia de “titelles/ERC”
.

dilluns, 17 d’agost de 2009

Conseqüències

La frivolitat i la inconsciència en un polític són una font de mals averanys i si els temes a que es fa referència són de tipus econòmic malament ho tenim tots plegats doncs les conseqüències ens arreplegaran de ple.

El cap del govern espanyol és un claríssim exemple en aquest sentit
i potser que ens anem preparant per un futur econòmic ben negre si no hi ha algú que controli al ZP i li marqui el camí econòmic que cal seguir. Les dades macroeconòmiques són les que són i no criden pas a l’optimisme.

L’article de Gonzalo Baratech a l’AVUI, de 17 d’agost, titulat “Vers la fallida de l’Estat” és francament preocupant.

A les arques públiques no hi queda ni un cèntim. Un secretari d’estat ha afirmat sotto voce que l’endeutament es pot disparar fins el 100% del PIB i això pot implicar que el govern socialista de l’estat, d’aquí a un parell d’anys, haurà generat deute per a dues generacions.

Com podem veure les perspectives de futur de l’economia socialista
només provoquen preocupació per al nostre futur i a aquest pas
pitjor ho deixaran per a les properes generacions.

El socialisme ”zapateril” pot i podrà prometre el que vulgui però la realitat, si seguim així, serà gana per a avui i fam per a demà.