divendres, 28 d’agost de 2009

Una mort anunciada

Tenia 96 anys. La defunció de Joaquín Ruiz-Giménez tanca una part de la història d’Espanya que demostra que no va ser factible a Espanya una democràcia-cristiana a l’estil de la d’Alemanya o de la d’Itàlia.

El somni de l’Equip de la Democràcia Cristiana a nivell de l’Estat va quedar en això: en una simple possibilitat que mai va deixar de ser res més que un projecte.

Les dues forces bàsiques que formaven part de la Internacional Democratacristiana per part de l’Estat Espanyol eren el PNB, Partit Nacionalista Basc a Euskadi i UDC, Unió Democràtica de Catalunya. En el cas espanyol no es va arribar mai a concretar ni un projecte sòlid ni unes perspectives engrescadores.

Els intents d’homologar una democràciacristiana espanyola no va ser res més que un projecte.

La posterior història del PP, Partit Popular, no té res a veure amb l’explicat fins ara

Totes aquestes divagacions m’han vingut al cap a l’assabentar-me de la defunció del qui fou el Ministre d’Educació del franquisme i amb la democràcia “Defensor del Pueblo”.

La fi de la guerra freda i l’enfonsament de la URSS van deixar un món molt diferent, del de després de la Segona Guerra Mundial, en general, pel bé de tota la humanitat. Malgrat tot!

dijous, 27 d’agost de 2009

"Viatges de salvació"

De vegades hi ha “polítics viatgers” que diuen, un cop tornen a casa, que el problema ja està solucionat, que s’ha encarrilat la qüestió, que a partir d’aquell moment tot està perfectament controlat.

El recordeu aquell viatge al Japó, concretament a la seu de la Nissan? A la delegació catalana hi havia el President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. José Montilla i si no recordo malament, aquest Conseller que ho és de “tantes coses”, Josep Huguet, també conegut com el Lenin de Manresa. El retorn va ser tan exitós com sempre: s’ha salvat la Nissan a Catalunya, tot està assegurat i controlat.

La realitat ha estat i és molt més més dura. La situació de l’empresa i els projectes no són pas els que ens van vendre al tornar del Japó.

No serà que en realitat no es van ni entendre, o simplement el viatge va servir per cobrir l’expedient circumstancialment i el pas del temps ja hi farà la resta?

El resultat ara per ara és un ERO temporal -Expedient de Regulació d’Ocupació- per a 2.025 treballadors.

El que és claríssim és que amb “polítiques industrials” com les del tripartit no anirem enlloc.

dimecres, 26 d’agost de 2009

No hi ha alternatives?

Els d’ERC cada vegada parlen menys d’equidistàncies doncs en el fons són ben conscients que tot això ja no s’ho creu ningú i que per tant resulta difícil, molt difícil, continuar per aquest camí.

A ERC estan tan enganxats a tots els nivells per la Secta que possiblement no tinguin cap altra alternativa per jugar que la del tripartit.

Han quedat tan atrapats en la seva pròpia trampa que no és pas forassenyat pensar que estiguin totalment en mans dels dirigents de la Secta que per això els hi van parar els paranys de donar-los les presidències de les diputacions de Lleida i Girona, entre d’altres.

L’article de Josep Ma Torrent a l’AVUI, de 26 d’agost, titulat “La claredat com a valor” tracta aquesta qüestió.

Valdria la pena de tenir present que a Catalunya no es pot desestimar pas una abstenció del PP en clau espanyola per fer possible la reedició del tripartit. Impossible? Abans que tinguin el poder els partits nacionalistes catalans i/o bascos n’hi ha que no s’estan de res per posar governs espanyols a Catalunya i a Euzkadi, i n’hi ha que des de la insconsciència o de l’estratègia de curta volada els hi fan el joc.

dimarts, 25 d’agost de 2009

Que no es preocupin!

És curiós el titular de l’AVUI, de 25 d’agost. A primera plana hi diu: “El PSOE pretén prohibir al govern que respongui al TC” i amb subtítols afegeixen: “Exigeixen a Montilla que no lideri cap reacció” i afirmen que “els socialistes són especialistes a acatar sentències”.

Analitzant les diferents frases treurem l’entrellat de tot plegat.

Pel que fa a la primera. No cal prohibir res, doncs la Secta catalana ja preguntarà què ha de fer abans de pronunciar-se públicament.

Respecte a la segona. És obvi. Quina reacció voleu que lideri el Sr. Montilla? La de la submissió! Ho farà per pura i simple inèrcia, sap que li toca fer i ho farà. Sense que es noti gaire però ho farà.

Sobre la tercera. És tan evident que cau pel seu propi pes. Els socialistes acaten les sentències i sobretot aquelles que ells mateixos han iniciat. Recordem que un dels recursos presentats és el que va fer i tramitar el Defensor del Pueblo, Enrique Múgica Herzog.

Què més volem?

dilluns, 24 d’agost de 2009

Comencem a recollir?

Espanya i França s’ajunten quan han de posar dificultats a l’Eix ferroviari del Mediterrani. Hi coincideixen els seus interessos per fer-lo inviable.

Sobretot actuen per aturar la força econòmica de Catalunya i el País Valencià, i per tant qualsevol acció que ajorni o allargui indefinidament la seva concreció és una victòria principalment per Espanya, i que no va pas malament a França.

Ja sé prou bé que no hi ha res de nou en aquesta història i és la mateixa de fa molts anys, Espanya i França estroncaran tot el possible aquesta via per una simple opció d’interessos. Hem de tenir molt clar que l’interès dels dos estats és aconseguir que Catalunya principalment estigui ben sotmesa i lligada, econòmicament també a Espanya.

Cal una actuació clara i contundent de tots els diputats de Catalunya a “Las Cortes” per tirar endavant els plans de l’Eix Mediterrani doncs a Europa, socialistes i populars, ja s’han cuidat de carregar-se’ls. Tinguem ben clar que a través de les pertinents assignacions pressupostàries l’Estat Espanyol ja està actuant en aquest sentit, que és evidentment en contra de Catalunya.

O potser caldrà començar a fer bossa per pagar-ho a través de la iniciativa privada?

L’estratègia del govern espanyol compta amb el suport de la Secta
i la manca d’una actuació decidida d’CIU i ERC. Fins quan?