dissabte, 12 de setembre de 2009

Desprès de l'11 de setembre de 2009

Havent anat al Fossar de les Moreres, tant a la nit del dia 10 com el matí de l’11, desprès d’una estona d’observar les ofrenes florals a Rafael Casanovas, haver compartit el dinar amb la gent de Reagrupament i tenir noticies fidedignes de la manifestació de la tarda algunes conclusions se’n poden treure.

El “pont” evidentment es va emportar molta gent cap platges, camps i muntanyes i també vers les grans capitals turístiques europees, res de nou i tot ben previsible.

Malgrat tot algunes coses se’n poden dir i penso que en general ben positives i fins i tot optimistes.

No hi varen faltar els habituals, un any més grans, i en canvi hi hagué arreu una bona participació de gent jove, i potser el més destacat una molt bona presència d’infants amb els seus corresponents cotxets i familiars.

És evident que la lluita per la llibertat del nostre poble continua i la presència de gent jove i infants fa ben present que la renovació generacional està assegurada. Sabem que la lluita serà llarga però veure que les noves generacions se l’estan fent seva tranquil·litza i estimula. A més possiblement s’hauran tret o es trauran de sobre les nostres pors i els nostres dubtes.

dijous, 10 de setembre de 2009

"Made in Spain"

El títol que havia pensat inicialment per aquest comentari era “El món al revés”, però és evident que s’adapta molt millor a la realitat el que definitivament he triat.

Final de la primera etapa del referèndum d’Arenys de Munt; s’ha prohibit, no es farà, però es manté i es farà la manifestació feixista convocada per la “Falange”.

Democràcia “made in spain”.

Democràcia de baixa qualitat, democràcia poruga, democràcia que beneficia als feixistes i castiga als demòcrates, democràcia que confirma l’Espanya de sempre on acaben dominant els tics autoritaris.

Tribunals, advocats de l’Estat, “Delegado del Gobierno de España en Catalunya”: tots ells al servei de la “España, Una, Grande y Libre” y de la “España como una Unidad de destino en lo universal”. A aquest pas aviat tornarà a sonar el “Cara al sol”.

De moment ha guanyat la dialèctica de “los puños y las pistolas” a l’exercici de la democràcia.

Tan feble és la democràcia espanyola?

dimecres, 9 de setembre de 2009

Cortina de fum

No tinc ganes de tornar a parlar del referèndum d’Arenys de Munt.
Estic d’acord que es faci i si pot ser amb tota tranquil·litat.

Ja n’hi ha prou que serveixi de cortina de fum per amagar o estabornir altres debats de la societat.

Que ERC pugui amagar les seves vergonyes darrere el debat del referèndum d’Arenys de Munt em comença a tocar el que no sona.

Que amb proclames expressades per responsables d’ERC es pretengui tapar el malgovern i la incompetència de la seva gent a les diferents administracions on són és inadmissible. No s’ha d’admetre.

El suport actiu i continuat a la Secta que ERC encara pretén ampliar a la propera legislatura no té perdó de Déu i no podem oblidar-ho de cap de les maneres. La traïció no pot ni ha de ser oblidada, ni pel referèndum d’Arenys de Munt, ni per tots els referèndums que puguin venir, ni per l’estratègia d’ERC que ha portat al govern de Catalunya a un illetrat espanyolista. Per tot això i més no pot haver-hi ni oblit ni perdó!

L’11 de setembre és un bon moment per demostrar-ho!

dimarts, 8 de setembre de 2009

Independència judicial?

Si parlem del Tribunal Constitucional d’Espanya és del tot evident que no es compleix res de tot allò que el podria fer independent.

La trajectòria d’aquest Tribunal en l’afer del recurs sobre l’Estatut és un claríssim exemple d’aquesta falta d’independència.

Ara es parla que la sentència no es publicarà fins després de l’aprovació dels PGE-Pressupostos Generals de l’Estat-. Fantàstic!

Així els partits “catalanistes” no s’hauran de mullar tenint l’espasa de Damocles sobre la taula.

Podran seguir fent les estratègies tristes i baixes de sostre de sempre.

I la sentència del Constitucional, quan arribarà? Senzillament quan ho consideri oportú el “gobierno”.

Les coses són així i val més tenir-ho clar!

dilluns, 7 de setembre de 2009

Olor d'esclaus

El mes de setembre acostuma a representar un retorn a la realitat, un retorn al dia a dia, un retorn als problemes, en resum, un retorn a la normalitat.

A Barcelona, l’estiu ha estat francament dur i pesat, i els que hem hagut d’aguantar tot l’agost a la ciutat hem suat la cansalada fins a uns límits tal que algunes nits han estat ben insuportables.

Però vés per on la realitat de setembre ens depara sorpreses.

Sentir tot aquest enrenou dels ordinadors portàtils per als escolars fa que puguis, tranquil·lament, arribar a la conclusió que res ha canviat i que si ho fet ha estat per empitjorar.

Segons sembla, el “gobierno español”, obliga a que els alumnes tinguin ordinador portàtil, que a l’Estat seran de franc, però a Catalunya hi haurà copagament, o sigui els pares hi participaran en el 50% del cost.

Tothom sap o potser no ho sap, com ha anat el tema del finançament, del qual, per cert, ara ja ningú en fa propaganda, perquè no hi ha forma de vendre l’artefacte per enlloc, malgrat els esforços que els promotos n’han fet.

L’ànima de l’esclavatge cada dia ens va penetrant més i sembla que a poc a poc ens hi anem adaptant.

Aquests són els rèdits del tripartit? Quina pena!

diumenge, 6 de setembre de 2009

Energumen i feixista

Alguns exemples: “Com si volen fer un ball de bastons”.

Això sí, demana “respecte a l’Estat de dret”. Va defensar la decisió judicial de prohibir la consulta i la intervenció de l’advocat de l’Estat.

Va posar en qüestió que el referèndum sobre la independència, previst pel dia 13, tingui res a veure amb el “dret d’expressar-se”.

Va demanar a l’Ajuntament d’Arenys de Munt que doni senyals de normalitat i que transmeti els valors de l’Estat de dret.

Va definir els valors d’una certa ideologia política d’”espuris”.

Finalment va amenaçar que actuarà de forma “coherent” amb les seves obligacions com a delegat del govern a Catalunya.

Qui així parla no és cap membre de la Falange, ni tan sols del PP, és simplement el Sr. Joan Rangel, “Delegado del Gobierno Español en Cataluña”, membre del PSC/PSOE.

Aquesta genteta es coneixen tant per les paraules com pels fets!

Què és el que l’ha fet sortir de polleguera?