dissabte, 10 d’octubre de 2009

Si i no

La fusió, en la qual està involucrada Caixa de Catalunya, acabarà sent un símptoma més de per on encara van les coses a Catalunya.

Dos aspectes són remarcables encara que potser no siguin els temes més de fons de la fusió.

Per un costat el del nom. Ara resulta que això que hi figuri Catalunya sembla que és un problema. Per què? Per a qui? La pròpia entitat ha fet expansió fora de Catalunya amb aquest nom i aquesta marca, i que jo sàpiga mai no ha passat res de res. Com sempre, sembla que ens amputem les pròpies possibilitats nosaltres sols. Francament, fa fàstic tanta misèria, o potser és autoodi.Valdria la pena que ens ho féssim mirar.

Per un altre costat, que ningú es preocupi que el “Sant Laic Narcís Serra” es manté. En serà el nou president, malgrat que la seva presidència fins ara no ha estat precisament exitosa.

El fillol de Narcís de Carreras, que es veu que des del seu naixement ha estat destinat a les alçades socials, continuarà de president. I que us pensàveu?

L’ínclit Narcís Serra forma part de “les famílies” que dirigeixen aquests país. Quantes diu que són? Quatre-centes? És igual. Són aquells que per simple naixement tenen el destí assegurat, fins i tot tenen el panteó i el carrer de la ciutat que portarà el seu nom a punt. Són “ells”, els escollits per la glòria. Nosaltres, els humans, no podem fer res més que admirar-los. A vegades quan arribes a aquest punt diries allò de “a pastar fang”, per no dir-la més grossa!

divendres, 9 d’octubre de 2009

Caixa de Catalunya, també?

En aquest ball de les subvencions, donacions, és igual com li vulgueu dir, als partits polítics, ara s’hi sumen noves institucions, concretament la Caixa de Catalunya.

Resulta que l’esmentada Caixa va donar 50.000 euros a la Fundació Campalans que forma part del conglomerat de la Secta (PSC/PSOE).

La motivació de la indicada donació pot tenir fins i tot elements sarcàstics o que puguin servir per un bon programa d’humor. Diuen que és per l’arxiu històric del socialisme català.

Preguntes diverses: De quin socialisme parlen?

Del portat a terme per Josep Pallach, amb el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, PSC-R?

Del corresponent al Partit Socialista de Catalunya-Congrés, PSC-C dirigit per Joan Raventós?

Del que es refereix a la Federación Catalana del PSOE que va acomboiar Josep Ma Triginer?

O potser es tracta simplement de manipular la història del socialisme català intentant donar la imatge històrica del socialisme a casa nostra que els interessa avui a la Secta?

Manipulació històrica, ben pagada, i pagada pels impositors de la Caixa de Catalunya? Tota una troballa!

dijous, 8 d’octubre de 2009

Puigcercós versus Carod

Quantes vegades van... d’aquesta història, Puigcercós/Carod o Carod/Puigcercós, com vulgueu, perquè l’ordre dels factors no altera la qüestió?

Ja s’ha visualitzat més d’una vegada que el paper de primera espasa d’Esquerra el té reservat per si mateix l’excambrer de Ripoll.

És evident que un determinat paper rellevant en Carod sempre l’ha volgut fer i el segueix volent fer, malgrat la teòrica submissió que ha anat expressant vers el Capo actual.

De la inseguretat de Puigcercós sobre els resultats d’ERC a les properes eleccions i de la situació en què pot quedar el partit n’ha sorgit la necessitat de “marcar paquet” i per tant apartar a Carod de qualsevol opció successòria.

Podríem dir que el de Ripoll, un cop consumada la desfeta d’Esquerra a la tardor/hivern de l’any que ve, no vol haver de disputar les despulles del partit amb ningú, les vol per a ell sol.

Així podrà tornar a aixecar el vol, però aquesta vegada com a cap únic, i encapçalar la “llarga marxa”.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

"Legionarios"

La notícia textual diu: “L’Ajuntament aprova una escola dels Legionarios de Cristo a Collserola”.

Que el desori a la Casa Consistorial barcelonina és total, és cosa sabuda de fa temps. Aquest fi de regnat socialista és tan evident que la urgència d’unes eleccions faria normal que les avancessin. Manca un any i mig i francament, sembla una eternitat per un govern municipal exhaust i acabat.

El periodista Oriol Malló, en uns recents articles a “Berria”, “El Siglo de Europa” i “El Triangle”, explica molt bé el que són els “Legionarios”, involucrats amb diverses activitats, algunes d’elles clarament delictives.

És una secta religiosa de la pitjor espècie, i està sent investigada per la pròpia Església, des del Vaticà.

A què li ve a l’equip de Jordi Hereu autoritzar aquesta bestiesa? Tan necessitat està de fons per autoritzar aquesta aberració? No hi ha cap motiu de tipus positiu que ho justifiqui. Ni de tipus educacatiu, ni social, ni econòmic, ni religiós.

No té cap explicació i si és fruit de la ignorància, que s’ho faci mirar el Sr. Hereu.

Per acabar, i amb una certa esgarrifança, en mans de qui tenim la Ciutat?

dimarts, 6 d’octubre de 2009

On havia de mirar?

Diu el titular: “Montilla va fer mirar si el PSC havia rebuts diners del Palau”.

Molt hàbil el Sr. Montilla i també una mica ridícul. Sap molt bé que no és cap el Palau on ha de mirar.

On no mirarà mai, perquè no li convé, és vers els fons públics destinats a la formació ocupacional, o si voleu, als fons de la formació per al reciclatge o la formació contínua.

Per exemple, una de les “grans professions” del Baix Llobregat era cobrar per cursos de formació ocupacional i contínua que ni tan sols es realitzaven. El muntatge va funcionar durant temps i temps i els diners corresponents se suposa que varen omplir les arques de la Secta.

Que genteta que ha viscut de les bicoques de la formació per als treballadors, estafant sense cap tipus de vergonya, pretenguin anar de justiciers acusant a Déu i sa mare de tots els mals del món, n’hi ha per sucar-hi pa.

En aquest estil de fer les coses, des de fa anys, s’hi han sumat els dos grans sindicats, UGT i CCOO, que disposen d’un fix anual que si l’especifiquéssim i el poguéssim concretar ens pujarien els colors a la cara. I aquests imports, tinguem-ho clar, són absolutament al marge que els cursos es facin o no es facin.

Això no es pot interpretar com a finançament irregular?

dilluns, 5 d’octubre de 2009

De pressa, de pressa...

Dissabte, al vespre, va acabar l’Assemblea constituent del Reagrupament, i la Secta ha deixat volar els rapinyaires de costum. El primer de tots, com no podia ser d’altra manera, l’habitual José Zaragoza que ha estat el primer a sortir a la palestra.

Ha dictaminat el què passarà i ha sortit a defensar els seus “socis-esclaus” d’Esquerra Republicana de Catalunya per tal que no fugin de les “gàbies correctes” on la Secta els té ben tancats.

Segons el personatge, el Reagrupament, a qui farà mal i treurà vots és a CIU, no pas a ERC i segons diu, els qui es disputen el mercat electoral són Reagrupament i CIU però no pas ERC.

En resum no fa res més que convertir els seus desitjos en pressumptes realitats, encara que les enquestes i les perspectives diguin tot el contrari, i malgrat que el mateix Carretero afirmi per activa i per passiva que si és per ell, el tripartit no es tornarà a repetir.

Aquests de la Secta sembla que comencen a veure fosc el seu futur.

Realment seria una molt bona notícia que s’iniciés el declivi general del poder de la Secta. Primer a la Generalitat, després a l’Ajuntament de Barcelona i al de Girona, i així, peça a peça, fins a deixar-los com el que són: un partit espanyol que acabés esdevenint residual a Catalunya.