divendres, 30 d’octubre de 2009

La justícia i les formes

Les formes, o el que en podríem dir les normes de conducta, són de gran importància en les relacions socials i polítiques, i en general en tot tipus de relacions humanes. Moltes vegades hi ha problemes que s’agreugen precisament per qüestions formals. Quantes relacions personals no empitjoren per aspectes de forma.

En el terreny de la justícia aquesta qüestió és encara més dolorosa.

És precís emmanillar a les persones quan no hi cap tipus de resistència ni risc de fuga?

És realment impresentable que s’accepti com un fet inevitable la filtració als mitjans de comunicació de tot tipus de documentació provinent de les instàncies judicials.

Tanta gent intervé com perquè no es pugui controlar la circulació de la documentació escaient? Qui filtra? Les filtracions són recompensades econòmicament?

La maquinària judicial ja té prous problemes tals com manca de personal i de mitjans, encara que cada vegada menys, com perquè el tema de les filtracions amb caràcter general no sigui una vergonya i un desprestigi per a la pròpia justícia.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Fins ara ...

Pel que se sap fins ara, de tot el merder aquest iniciat pel “super-estrella Garzón”, només hi ha implicats determinats polítics en actiu.

Malgrat que els mitjans de comunicació estan fent un “tutti fruti”
que inclou a tothom i aprofitant el cas Millet encara més, potser comença a ser pertinent parlar de les evidències i dels fets demostrables.

Pel que fa a responsabilitats polítiques s’han detingut tres càrrecs polítics en actiu i amb responsabilitat dins de l’administració local: l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet i dues persones del mateix consistori. Tots tres de la Secta.

S’ha parlat de dos municipis més, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, però fins aquest moment no sembla que s’hagi concretat res més.

Hi ha una certa tendència dels mitjans de comunicació, però principalment de “El Periódico” i també de “El País”, a posar al mateix nivell CDC i PSC/PSOE i això no és pas cert, almenys fins al dia d’avui.

Es poden trobar, ramificacions o altres fonts, lligades a la Diputació de Barcelona. El que cal és que es puguin demostrar, perquè cal recordar que la responsable de l’Àrea d’Urbanisme és la Senyora Ana Hernández, esposa actual del President Montilla.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

No tot és igual, ni tothom és igual!

Des de l’inici de l’anomenat cas Millet fins a les darreres detencions sembla com si de cop tot Catalunya estigui plena de corruptes i aprofitats, i francament, això no és veritat.

El que si que ho és, i no únicament a Catalunya, és que les connexions entre el món immobiliari i el de la construcció i determinats segments de la política i de les administracions públiques són un caldo de cultiu que dóna molt de joc i sovint acaba desenvocant en els terrenys de la corrupció i del tràfic d’influències.

Seria el moment de plantejar-se seriosament temes pendents de fa temps i temps, tals com una bona llei de finançament dels partits polítics i evidentment també dels ajuntaments. Que s’acabi amb aquesta continuada necessitat de tots els consistoris de cercar diners de sota les pedres, que es financin com cal els municipis, etc.

Aquestes i d’altres qüestions tothom les sap i que és urgent que es solucionin també tothom n’és conscient. Per què no s’hi fa res? Per desídia? Per mandra?

Per què no es permeten les donacions als partits polítics, i que a més més siguin públiques i publicitades? Tothom en sabria la procedència i no passaria res i podríem judicar i votar amb més coneixement de causa.

Per què tot s’ha de mantenir igual sense canviar res quan és evident que cal fer-ho?

I una pregunta final: com és que els bancs poden transferir i portar diners als paradisos fiscals? Sense la participació de la banca podrien existir aquests paradisos?

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Una altra "garzonada"?

Un cas que inicia i instrueix una persona com el jutge-estrella Baltasar Garzón sempre, com a primer acte, hi ha una “bona escena teatral”, perquè sense l’escena no hi ha cas, ni hi ha interès.

Ara deté a Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i a l’alcalde socialista de Santa Coloma de Gramanet, Bartomeu Muñoz i els acusa de corrupció.

Cal recordar que els sumaris que instrueix el Sr. Garzón acostumen a acabar malament pel propi jutge, ja que solen acabar amb la llibertat dels acusats, ja sigui per mala instrucció, ja sigui per innocència o culpabilitat no demostrada, com vulgueu.

Cal fer una excepció en el cas del jutge Garzón i és que a qui sempre condemna, vingui al cas o no, és als abertzales bascos. Aquí acostuma a seguir, fil per randa, les directrius emanades de La Moncloa, del govern espanyol.

En aquest escenari de la Audiencia Nacional Española ha sortit la vedette principal. Ara caldrà veure el guió, si és que n’hi ha, i la resta d’actors, si és que al final hi ha més actors.