divendres, 13 de novembre de 2009

Esperpèntic

Intervencions parlamentàries denigrants n’hi ha de tant en tant, i n’hi ha que simplement desqualifiquen a qui les fa. Ara bé, que sigui el propi president de la “Comunitat Autònoma” el que les faci, i que a més a més sigui aplaudit per tot el seu grup, denigra a la persona, al grup i a la pròpia institució.

Les paraules de Francisco Camps, President de la Generalitat Valenciana, dirigint-se al portaveu de l’oposició Ángel Luna, dient-li que el que aquest desitjava era veure’l mort atropellat per una camioneta, és propi d’un personatge sinistre.

Els seus el coneixen per “el curita”, pel seu fervor religiós. Que a aquest home després del cas Gurtel se l’hi ha acabat la seva carrera política és comprensible. Sembla que pensava fer carrera a Madrid que per a ell és on hi ha el poder real, camí aquest que ja va recórrer el seu antecessor Eduardo Zaplana, enganxat també in fraganti quan per telèfon va dir “que estaba en política para forrarse”.

Desgraciats “exemples” de polítics que es fixen objectius que després acompleixen tant per obtenir beneficis de tipus personal o partidista.

Per sort a la política també hi ha persones honrades i treballadores que honoren a la classe política.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Escepticisme

Ara, tot es lluitar contra la corrupció. Fins i tot hi ha partits que ja han suspès de militància o han expulsat militants sense haver-se demostrat la culpabilitat o no dels afectats. No s’ha respectat ni la presumpció d’innocència. Ara sembla que calgui anar a la recerca de la puresa. Aviat tots els partits hauran de canviar els seus colors corporatius i s’hauran de vestir de blanc. Podrien fer el mes de Maria en ple mes de novembre. Tot plegat acaba semblant una funció de teatre, i a més a més, francament, dolent.

Per què no s’actua en comptes de fer tanta comèdia? No seria hora d’enfocar com cal el finançament dels ajuntaments? Aquest tema del finançament municipal és un clam des de fa temps i temps. No s’hi pot fer res o no s’hi vol fer res?

Ara diuen que s’ha d’actuar amb rigor. Que és que no s’hi ha actuat fins ara? Diuen que han fallat els controls. De qui depenien? Que es denunciï a qui no ha fet correctament la seva feina. Al final acabarà passant allò tan típic que no hi ha responsables.

Resulta que el Parlament es va fer el sord i el cec davant d’informes que insinuaven la situació. O sigui, més persones que no van complir amb el seu deure.

Ara entrarà en funcionament l’Oficina Antifrau. Serà eficaç?

Francament si tot plegat ha de ser una mena de “vodevil” per seguir igual, potser que ens l’estalviem. Si s’ha de seguir l’esquema “espanyol” d’anar fent lleis, reglaments, ordenances per a incomplir-les després, no cal.

Pensem que aquest Estat que ens sotmet té el gran honor de ser un dels que més lleis fa que després s’incompleixen. La dita popular ja ho deixa prou clar: la llei és per incomplir-la o per saltar-se-la. Així anem!

dimarts, 10 de novembre de 2009

Berlin

Ahir, veient per TV els actes del 20è aniversari de la caiguda del mur, recordava la transcendència d’aquest fet.

Va significar la fi de la Segona Guerra Mundial i de les seves conseqüències més directes i va implicar el principi de la fi dels règims “comunistes” sorgits sota les botes de l’Exèrcit Roig.

Fa 20 anys, Europa va tornar a una situació d’una certa normalitat, avui consolidada amb la UE -Unió Europea-. Malgrat els problemes, malgrat les pors i malgrat una certa indefinició en la construcció d’aquesta nova Europa. Des del començament de la Segona Guerra Mundial fins ara han passat 70 anys i aquest és un fet que cal recordar-lo sovint i arreu.

Em vénen records tals com l’actitud de Gorbatxov, ben positiva en tot moment, la de Helmut Khol decidida i valenta i la de François Miterrand, el farsant i mentider polític francès i President, a l’afirmar que estimava tant Alemanya que en preferia dues. Misèries d’aquest món!

dilluns, 9 de novembre de 2009

Dos avisos

Com a bon ciutadà que paga els seus impostos religiosament que es comporta fins i tot amb excessiva educació amb les administracions corresponents voldria avisar a:

Jordi Hereu, per desgràcia de molts barcelonins, alcalde de Barcelona, que no cal que contracti més gent per al seu departament de premsa. Ja n’estem prou tips de tota la seva propaganda, i si us plau, no faci més despesa. Li agraïm els esforços que fa i ha fet, però més despesa i més endollats, no. Ja n’hi ha prou1 A més pensi en allò de la mona, que encara que es vesteixi amb seda...

L’altre avís és per al inefable jutge Baltasar Garzón que sembla despistat o potser està massa ocupat amb els “pretorians” de l’Operació Pretòria. Per cert, encara no sé qui són els pretorians si els jutges i policies o els detinguts i el jutge ens ho hauria d’aclarir. Que no s’ha adonat que l’esquerra abertzale prepara un nou pacte de Lizarra? Com és que no els ha detingut encara? Què potser són menors d’edat?

Estigui amatent, home, que encara li colaran un gol, i s’haurà acabat la seva aura de jutge-estrella. Se li acabarà el seu camí cap Hollywood! No ens decebi, home, pensi que el patim des de 1992!