dissabte, 21 de novembre de 2009

Un nom per recordar

El d'Enric Casas i Gironella, director de Comunicació de l'Ajuntament de Barcelona des de 1986, que per mèrits propis entra a formar part d'aquest quadre immens de la Secta que es creuen els “reis del mambo” a les diverses administracions, que controlen i es permeten decidir a tort i a dret qui són els bons i qui no, i per tant a decidir qui té drets i qui no en té.

Pitjor encara, ells decideixen a qui trameten publicitat i a qui no, quins diaris es promocionen i quins no, i si poguessin, no tingueu dubtes que decidirien també a qui s'envia a galeres i a qui no...

Per a més informació llegiu l'AVUI de 21 de novembre, concretament a la pàgina 35 i hi trobareu més informació sobre el tema.

Les paraules d'Enric Cases defineixen prou bé al personatge, diu: “No posarem publicitat de les campanyes de l'Ajuntament a l'AVUI perquè és un diari que no ens interessa. I no ens interessa perquè sempre ens va a la contra”

I aquest sectari per partida doble és el responsable de la publicitat i les publicacions de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest home, si no fos tant sectari, sabria que es pot treure molt més profit de les crítiques que de certes alabances.

La salut dels ciutadans de Barcelona requereix que tots aquests personatges passin, definitivament, un bon temps a l'oposició.

divendres, 20 de novembre de 2009

Montilla i el "zero"

 
El concepte que tinc del President Montilla és el que és i no puc fer-hi res, ni vull fer-hi res per canviar-lo.

Els fets l’acrediten prou com perquè no valgui la pena insistir en segons què  ja que acaba sent inútil i redundant.

Que el Sr. Montilla vulgui donar lliçons, ja sigui al PP o a CIU, és un simple exemple de cinisme, i a més si es refereix a la negociació de l’Estatut el tema arriba a ser ofensiu per a la ciutadania.

 La periodista Sílvia Barroso, a l’Avui de 20 de novembre, afirma amb molt bon criteri que “és meritori tenir l’estómac del Sr. Montilla” quan afirma constantment    que “El PP és el partit que ha recorregut l’Estatut i les lleis que el desenvolupen, com la llei d’educació”.

 Un dels recursos presentats contra l’Estatut el va presentar el Defensor del Pueblo, per cert, socialista del mateix partit que José Montilla. Cal tornar a recordar que Montilla va encapçalar la presentació d’esmenes al primer text quan aquest va arribar al Congrés?

 Com diu la periodista, es fa impossible saber què vol dir el president quan diu que mai pactarà amb el PP perquè el PP qüestiona l’Estatut i la llei d’educació. Com cantava la Rita Pavone ja fa anys: “parole, parole, parole...”
 
 

dijous, 19 de novembre de 2009

El "corredor"

Més que un corredor, l’eix mediterrani, pel que fa al ferrocarril, sembla el Guadiana que va sortint i desapareixent segons la pressió mediàtica o per la demanda que en van fent els grups especialment interessats, sense que fins ara no s’hagi pogut concretar res.

Un fet d’aquest tipus no es produiria en un Estat seriós i que es plantegés en primer lloc els interessos econòmics de les seves zones més dinàmiques i emprenedores.

Però és evident que allò de “España y yo somos así, señora” o l’altra de “España es diferente”, i encara en trobariem més de bestieses d’aquest estil, continuen vigents.

Sovint arribes a pensar que els governs espanyols estan convençuts
que serem independents, que això de la independència serà un fet, tard o d’hora, i que per tant com més pals a les rodes ens posin en tot i per tot més ho evitaran.

Posats a fer podrien arribar a posar Madrid a València i segur que l’Eix Mediterrani seria un fet en quatre dies. També podrien dur el mar fins a Madrid i s’acabaria el problema de l’Eix i hòsties per l’estil.

En resum, s’acabarà fent el que realment cal o sigui l’Eix ferroviari del Mediterrani, però Madrid ho endarrerirà tant com pugui.

dimecres, 18 de novembre de 2009

“Les veus...”

Entre dilluns i dimarts he vist la versió televisiva de “Les veus del Pamano” i m’ha semblat magnífica, del millor que ha fet TV3 en molt de temps.

Val a dir que la història s’ho val, és dura i realista, sense ensucraments. He trobat excel·lents les interpretacions, principalment, de Francesc Orella i de  Monterrat German, la realització i l’ambientació francament brillants.

Aquest seria un camí a recórrer per TV3, el de mostrar retalls de la història del país per amarga i dura que sigui i si a més és amb un bon suport literari doncs millor encara.

No he llegit el llibre però coneixia l’èxit de la novel·la a Catalunya amb més de 50.000  exemplars venuts. S’ha traduït a 13 idiomes i ha estat tot un fenomen a Alemanya on les vendes han arribat als 300.000 exemplars. Satisfà poder comentar un èxit internacional de la literatura catalana.

Per mi, a més a més,  ha significat  recordar determinats precedents de la família  doncs l’avi patern procedia precisament de Cal Mallo d’Altron, a la Vall d’Àssua. Al ser cabaler, va haver d’anar a guanyar-se la vida a Tornafort i de Tornafort a Barcelona a través del negoci de la llet, on va acabar venent i repartint llet i nata als grans cafès del Paral·lel com l’Olympia i l’Espanyol.

dilluns, 16 de novembre de 2009

I per què no?

La premsa destaca l’obertura de Rajoy a pactar amb el PSC/PSOE a Catalunya. Com si això fos res de nou. Les paraules de Rajoy no han de sonar estranyes a ningú.

Van pactar a l’Ajuntament de Barcelona pel tema del Castell de Montjuïc, per tal que el Ministerio de Defensa espanyol formés part dels òrgans de decisió del Castell. Varen pactar al Parlament per aconseguir que la Comissió de Garanties Estatutàries no tingués una majoria nacionalista catalana, en aquest cas amb la complicitat d’ERC.

Cal recordar que els electors de la Secta i del PP a Catalunya, a determinades zones del país, són molt semblants?

Sabem perfectament que si no és possible un gran pacte PP/PSOE a Catalunya és, simplement, perquè no sumen prou per controlar la Generalitat. Que una possible abstenció d’ERC els ho podria facilitar, és cert, encara que dubto que la “genteta d’Esquerra” puguin arribar a aquests extrems. Malgrat tot, de més verdes en maduren.

Ara, que tothom tingui clar que el que vendran els de la Secta és que el pacte entre CIU i PP ja està fet. L’ADN de la Secta té com un dels elements fonamentals la mentida. No ho oblidem!