dissabte, 28 de novembre de 2009

Carme Laura Gil

Des del primer dia de la publicació de l'editorial conjunta de les 12 capçaleres
periodístiques, tenia clar que no era la meva visió de la situació però, francament, no sabia com afrontar-ho. Cadascú té les seves limitacions i en aquest cas jo també les tenia.

He esperat uns dies per veure el que s'hi anava dient.

Finalment, avui, he trobat algú amb qui coincideixo plenament en aquest tema. L'entrada d'avui, dia 28 de novembre, en el bloc Coc Ràpid de la Carme Laura Gil la subscric del tot.

Per acabar només vull esmentar que, a part de les qüestions diguem-ne formals que semblen que tots els polítics han de dir, m'agradaria que CDC no es deixés portar per aquesta jugada que més aviat sembla que és “la gran jugada de la Secta (PSC/PSOE)”. No siguem babaus, si us plau, no ho siguem!

divendres, 27 de novembre de 2009

El mal

Com pot ser?

Hi ha notícies que quan les llegeixes el primer que se t'ha acut és pensar si són veritat o simplement són fruit de la imaginació del periodista. És el cas de la notícia de la pàgina 30 de l'AVUI, de 27 de novembre, titulada “Commoció a l'Església irlandesa”

Fa referència als abusos sexuals comesos per sacerdots catòlics de la diòcesi de Dublín i, el que potser encara és més greu, de la immunitat que havien gaudit durant anys i anys, més de trenta.

Per acabar-ho d'adobar fins i tot els fiscals haurien contribuït a amagar els fets per no perjudicar l'Església i tot això, seguint les ordres de quatre bisbes de Dublín.

I que tot això, segons l'informe judicial que ahir es va fer públic, es fes per tal “d'evitar el desprestigi de l'Església, protegir els pederastes i els béns de l'Església i evitar escàndols”

A vegades dubtem que el mal existeixi, potser per la pròpia necessitat que tenim els humans de creure-ho, però fets com els relatats condueixen a pensar que per desgràcia el mal existeix i a vegades en els llocs més inversemblants.

dijous, 26 de novembre de 2009

La "dignitat de Catalunya"

Per començar, el títol em sembla francament ampul•lós.

Aquest editorial conjunt que segons l’AVUI, de 26 de novembre, es publica conjuntament a la majoria dels diaris amb seu editorial a Catalunya, no em fa ni fred ni calor.

M’agradaria saber d’on ha sortit la iniciativa, qui la impulsa i per què ara precisament, però com que tot això em sembla que no ho sabré pas deixem-ho estar tal com està. Hi haurà temps per saber-ne més coses i per comentar-ho.

Em sembla molt més interessant, si és que s’arriba a concretar, el fitxatge de l’alcalde d’Arenys de Munt pel Reagrupament de Joan Carretero.

Penso que l’enfortiment dels partits nacionals catalans és una bona notícia per a tots ells i per al país en conjunt.

Només caldrà demanar que l’encertin en l’estratègia per acabar amb aquest desastre del tripartit i encarin el futur amb una visió que pugui superar la situació actual.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Frases

“L'operació duta a terme per la Policia Nacional i la Guardia Cívil és un pas més cap a la pau i la deslegitimació de la violència”.

“Tot el que suposi restar aliments, suport i legitimitat a la violència, el terrorisme i ETA és positiu”

Són paraules del lehendakari Patxi López fent referència a la detenció de 34 persones, de les quals algunes d'elles havien format part d'organitzacions basques que posteriorment van ser il.legalitzades i altres són “estudiants que van arribar a ocupar càrrecs de representació estudiantil a la universitat”.

Fins on volen arribar Patxi López, el PSOE i els seus amics del PP?

És evident que no volen ni han volgut mai cap tipus de pau, sinó l'exclusió i la derrota de l'adversari, utilitzant totes les armes al seu abast i evidentment, les de l'Estat Espanyol.

Aquesta és la democràcia del PSOE i del PP, a Euskadi i on calgui i quan calgui.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Tot recordant

S'ha constituït el Consell de Garanties Estatutàries que podrà actuar de fet amb l'acord de la Secta i del PP. Us preguntareu, com pot ser això?

Tot té una explicació en aquest món. El govern de Catalunya, el trist i pesat tripartit, va afavorir una composició que primava la representació del PP tot disminuint la de CIU.

Si encara teniu esma per preguntar-vos més coses, resulta que ERC va afavorir aquesta fórmula “espanyolista” i va menystenir obertament la forma molt més democràtica que afavoria una representativitat “nacionalista catalana”. El per què?
És una de les tantes qüestions que ERC haurà d'explicar algun dia, encara que també pot passar que confïin que amb el pas del temps tot s'oblida.

A les properes eleccions nacionals de l'any que ve caldrà fer tot un memorial de “records” per tal que ningú s'oblidi d'on venim i qui ens hi ha portat, directa o indirectament.

Que una simple “mandada” de la Secta, Lídia Santos, es permeti afirmar que més pluralitat és impossible no fa res més que demostrar les limitacions de la diputada.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Què era allò?

No havia tingut ocasió de veure la TV en tot el dia i a la tarda havíem anat al teatre.
Cal aclarir que era un teatre normal, una sala de teatre on vàrem pagar les corresponents entrades.

A la nit, veient les notícies, ens vam adonar que ens havíem perdut una autèntica comèdia esperpèntica que ni Valle Inclan la milloraria.

Rodríguez Zapatero i els seus de la Gran Secta van ordir una cosa tan lamentable que causava vergonya aliena, fins i tot els que esperem, com més aviat millor, el final d'aquest tipus de socialisme/espanyolisme.

El llastimós espectacle de la presentació del “Plan de la economia sostenible” del PSOE va arribar a uns extrems que només poden ser qualificats de grotescos.

Al final arribarem a pensar que la “nova economia sostenible” possiblement el que pretén és que tothom faci teatre, encara que sigui dolent, i tot seguit, subvencionar-lo
sempre que tan els autors, els actors com els espectadors siguin del PSOE.

A mi, malgrat els meus anys, aquests espectacles no m'haurien de sorprendre, però encara em surten els colors de veure la capacitat de fer el ridícul que tenen aquests homes i dones del PSOE de Rodríguez Zapatero.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Gràcies Sr. Vallès!

El Sr. Francesc Vallès, coordinador dels diputats i senadors del PSC a Madrid,
va assegurar ahir que el partit que representa mai ha tingut dubtes sobre les votacions que es duen a terme al Congrés, ni ha tingut conflictes en tota la legislatura.

És d'agrair la franquesa del Sr. Vallès perquè simplement evidencia que el PSC i el PSOE són el mateix, un sol partit, que és el PSOE i que a Catalunya s'anomena PSC/PSOE.

A vegades és útil que les evidències es recordin, i que ho faci un membre de la Secta encara més. Els humans tenim una gran tendència a l'oblit.