dissabte, 12 de desembre de 2009

El “derby”

Avui hi ha el Barça-Espanyol, el que era el gran derby del futbol català. Per aquest enfrontament entre els dos grans de la ciutat, culers i pericus, es mobilitzaven per comparar forces que malgrat que sempre foren desiguals servien per mobilitzar als propis.

Ara el Barça-Espanyol és un partit més, a vegades amb una mica de morbo segons les classificacions i les situacions concretes de cada equip, però l'ambient social i ciutadà que era un plus afegit s'ha anat esmorteint. L'ambient, de tant en tant, el posen els presidents i directius però enguany ni això.

Esperem almenys que sigui un bon i emocionant partit de futbol, i que jugadors i aficions hi posin el seu gra de sorra per fer-ne un bon espectacle.

A vegades en aquests partits s'hi troba a faltar fins i tot aquells ambients del futbol anglès, sorollosos i cridaners, i fins i tot cantaires que donen un to molt especial i característic al futbol britànic. També hi fa que els partits són a la tarda, mentre que aquí per la ditxosa televisió han de ser sempre al vespre o a plena nit. L'ambient dels partits de tarda, amb olor de puro inclosa, també s'han acabat. Com sempre, no tots els canvis són per millorar.

divendres, 11 de desembre de 2009

El Montilla de sempre

El President José Montilla és com és i evidentment no sembla ni crec que vulgui canviar. És un polític del PSOE que gràcies a Esquerra Republicana ha aconseguit arribar a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. L''infantilisme i l'odi visceral d'ERC a CIU ho va fer possible per vergonya de tots els catalans.

Però com a polític i com a persona continua sent el que sempre ha estat: un pocapena, un mentider i un manipulador.

Val la pena transcriure el que va dir ahir el Sr. Montilla a Ràdio Teletaxi: “Un referèndum és una convocatòria que es fa d'acord amb una normativa legal, i que té unes garanties que no tenen les consultes, on qui convoca, qui fa la campanya i qui l'organitza són gairebé les mateixes persones, Un referèndum té unes conseqüències jurídiques i polítiques que unes consultes d'aquestes característiques per descomptat que no tenen”.

Que també era un cínic ho desconeixia, però ho intuïa.

Sr. Montilla, per què no crítica als qui no deixen fer un referèndum com Déu mana?
Senzill, oi, Sr. Montilla? Perquè vostè i els seus ni el volen ni l'autoritzaran mai!

Au, no ens faci combregar amb rodes de molí!

dijous, 10 de desembre de 2009

Els pressupostos? Com sempre...

Sí, més o menys com l'any passat i com l'altre. S'hi han inclòs, evidentment, les previsions d'ingressos incloent-hi els augments dels impostos previstos per l'any que ve, IVA i IRPF. Un claríssim atac a assalariats i pensionistes, tot un detall del “progressisme” de les esquerres. N'hi hauria per fotre's un tip de riure, si no fos que n'hi ha per posar-se a plorar.

Això sí, d'un tema tan social, progressista i d'esquerres com l'avortament sempre en fan bandera. A vegades arribo a pensar que ens facilitaran l'avortament de franc als pensionistes, a més a més tindria l'avantatge que al govern els sortiria barat, o, no sé, plantejar-se algun tipus d'ajut, això sí, universal per als pensionistes més grans de 100 anys. Ep, que seria bonic... i social!

De la posició d'ERC què cal dir-ne? Doncs que ben submisos al seu partit de referència, el PSOE. Utilizem-m'ho com un recordatori més per quan ens toqui anar a votar a la propera tardor

dimecres, 9 de desembre de 2009

"Italianització"

El Sr. Artur Mas ha alertat sobre el perill d'italianització de la política catalana posant al mateix nivell la Plataforma per Catalunya, Ciutadans, el grup de la Senyora Nebreda, el Reagrupament, etc.

Em sembla del tot injust posar-los en el mateix cistell quan és evident que el populisme que desprenen tant Plataforma per Catalunya com Ciutadans només és equiparable al tuf d'extrema dreta que fan. Del grup de la Sra. Nebreda, potser que li deixem una mica de temps per veure per on va, encara que certament podria molt bé acabar en el mateix sac del populisme.

No crec en canvi que es pugui posar al Reagrupament.cat de Joan Carretero en el mateix camp, francament.

Penso que el Dr. Carretero ha parlat prou clar d'independència i de regeneració democràtica, principis prou clars com per a no ser inclosos en el sac del populisme.

Aquests aspectes poden també definir el cas de les CUP, tot afegint-hi un color teòricament més d'esquerres i sembla ser, també més assembleari.

Sr. Mas, som molts els que estem disposats a votar-lo i a portar-lo a la presidència de la Generalitat, però no al preu perquè tot segueixi exactament igual com fins ara.
No ens ho posi difícil, si us plau!

dimarts, 8 de desembre de 2009

Deixeu-lo descansar en pau!

Sembla que hi ha hagi qui no vulgui que Jordi Soler Tura descansi en pau.

Que el seu fill no es cansi de reclamar homenatges pendents que determinats personatges públics no han fet hauria de ser una simple qüestió d'interpretació personal.

Per dir-hi la meva. M'agradaria fer constar que per exemple el seu llibre “Catalanisme i revolució burgesa” partia d'un apriorisme que era una simple justificació d'aquest a priori.

Resulten molts més realistes i aclaridores les anàlisis sobre el catalanisme fetes per Josep Termes perquè tenen un abast molt més àmplia i més aprofundida.

Sempre, i resulten simptomàtics els elogis, vaig veure Soler Tura com un polític espanyol convençut, tant en els seus temps de “constitucionalista” com quan va ser Ministre de Cultura del govern espanyol.

Aquestes són algunes mancances que trobo a faltar en els recordatoris postmortem.

Qualsevol persona quan mort, i més un personatge que ha tingut una trajectòria pública, requeriria que pugués ser vist i judicat des de diverses òptiques i no només per les més repetitives i tòpiques. Així no és fa cap favor a la memòria del personatge.

dilluns, 7 de desembre de 2009

"L'impost"

Aquest és un tema que fa mandra, molta mandra, parlar-ne.

L'impost de successions és un tema recurrent des de fa molt de temps.

Hi un clam social que es va exposant a diversos nivells per tal de suprimir-lo o almenys reduir-lo substancial ment.

Sembla que tant la Secta com CIU com ERC estarien disposats a portar-ho a terme, i un es pregunta per què no ho fan. Podrien prendre la resolució escaient i acordar-ho, tot negociant-ho després a Madrid perquè, cal no perdre de vista, que és a Madrid on s'ha de resoldre el tema..

Resulta curiosa la postura d' Iniciativa, encara que no pas estranya, doncs de postures que perjudiquen obertament les classes mitjanes, IC ja en porta més d'una i més de dues. És el seu estil. Tenen un sector de la coalició gens menyspreable que s'hi oposa. Arguments? Els de sempre, qui més té més ha de pagar, etc.

Ignoren que les persones que s'han anat fent un petit patrimoni i que pretenen deixar-ho als seus fills, esposa o d'altres parents, ho han fet estalviant, fent un racó, i pagant els seus impostos fins a l'última engruna, i d'aquesta gent que amb la seva feina d'anys i anys han aconseguit poder deixar alguna cosa als seus, en diuen especuladors
aquests senyorets i senyoretes de “l'esquerra de debò”. S'ho haurien de fer mirar. Vergonya, els hauria de fer!