divendres, 18 de desembre de 2009

Prohibir? Discernir

Ara toca el tema dels “toros”, ahir era la qüestió del fumar doncs sembla que es vol ampliar la prohibició de fumar a... S'havia dit també que es pensava actuar contra les begudes alcohòliques.

No ho sé, però tot això de prohibir per llei em comença a tocar allò que no sona,
francament. Per la “política correcta” fins on es pot arribar? Recordem que s'han prohibit idees, partits i diaris, tot això a Euskadi però fet per l'Audiència Nacional i a instàncies de governs espanyols.

Només alguns exemples de “passades de rosca”:

Per a moltes persones un bon àpat implica una petita satisfacció personal fumar-se un puret o una cigarreta. En els partits de futbol que es feien a la tarda resultava fins i tot satisfactori sentir l'olor d'un puret, d'una fària o d'un caliquenyo. Té algun sentit que en un edifici es posi “Prohibit fumar en tot l'edifici”, quan hi ha pisos diversos que són propietat o llogats per persones i/o empreses diverses?

S'està arribant a uns extrems que es podria parlar d'invasió de la “privacitat”.

Hi ha contradiccions de tal volada que sembla que ningú les vulgui exposar, com per exemple si s'han de prohibir o no els cotxes particulars a les grans ciutats.

Valdria la pena pensar-hi però partint de la idea del nefast que és prohibir
per prohibir. La llibertat, les llibertats personals també han costat molt d'aconseguir.

No sóc ni afeccionat als toros, ni fumador, però menys encara a prohibir per prohibir.

dijous, 17 de desembre de 2009

No fotem!

Al final ha acabat el “romanço” aquest de les successions.

Després de tots els paperets que ha anat desenvolupant el tripartit sembla que han arribat a l'acord de “que ni sí, ni no, sinó tot el contrari”. Es rebaixa però no se suprimeix, aquesta és la incoherència del govern.

Caldrà esperar la propera legislatura, a finals de l'any vinent, perquè algú adopti una postura clara i concreta: la supressió de l'impost.

I ara hi ha qui vol aparentar que passa el mort als altres, o sia els de la Secta i ERC a Iniciativa, però no cal que s'hi escarrassin perquè la vergonya és de tots plegats com ho ha estat la funció de teatre que han muntat. En realitat el problema és que no donen per més.

És aquesta forma de governar tan sui generis de fer veure que es fa de tot i en realitat o no es toca res o es toca tan poc que ni es nota que s'hagi reformat res.

Confiem que l'any que els queda no toquin gaires coses ja que encara les podrien empitjorar més.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Egunkaria

Egunkaria

Ahir es va iniciar el judici contra els directius d'aquest diari basc.

El diari, recordem-ho, el van tancar el mes de febrer de 2003 per ordre de l'Audiència Nacional espanyola i fins ara no es fa el judici. D'això a Espanya en diuen justícia!

El més notable d'aquest cas és que un dels temes principals que es dirimiran en el judici serà les acusacions de “tortures” dels acusats. Per part meva no tinc cap tipus de dubtes sobre la veracitat dels maltractament i de les tortures. Ja sabem que serà difícil de demostrar, i que els possibles torturadors se'n sortiran bé.

Per a Marcelo Otamendi i per a la resta dels acusats serà dur haver de rememorar tota aquesta trista història que no fa res més que demostrar el que ha estat i el que és l'Estat Espanyol, un Estat que encara a aquestes alçades és acusat de tancar diaris i torturar periodistes..

Espanya se segueix distingint per allò que sembla ser el seu ADN: el totalitarisme!

Trist, molt trist, però cert, ben cert!

dimarts, 15 de desembre de 2009

El mal de les "capelletes"

No hi ha res de nou sobre el tema en aquest país nostre, sempre han proliferat. Fa la sensació que força persones només deixen de conspirar quan es queden soles, quan ja han aconseguit trencar tot el que era possible trencar.

Cal reconèixer que és un mal endèmic del nostre poble, potser no tenim remei en aquest sentit. No vull ni puc creure que no tinguem solució. Malgrat que és veritat que hi ha un gran nombre de “conspiradors amateurs”, de manipuladors de saló, de persones que prefereixen ser cues de rates que no pas caps d'elefants.

Tenim aquells tristos personatges especialitzats en escissions i que fins i tot han fet de l'especialitat de rebentar portes, de robar fitxers i altres grans “especialitats polítiques” els seus atributs polítics.

Per desgràcia tenim elements ben grisos que de la conspiració i la manipulació en fan la seva “gran virtut”, que fan d'una pretesa puresa ideològica la seva excusa per anar fent malbé projectes estimulants i engrescadors.

Tots aquests són aquells que transformen organitzacions amb capacitat i empenta en
grups cada vegada més sectaris i més petits. Això si acaben fent-ne petits grupuscles que si poden, acaben carregant-se tot allò que s'ha anat fent en base de grans esforços i de molt de temps.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Referèndum

Després del 13-D

Ja ha passat la primera onada de referèndums per a la independència de Catalunya.
No faré cap anàlisi ni dels resultats ni tan sols de perspectives. És evident que hi ha dades interessants i simptomàtiques, però també n'hi ha de preocupants.

N'hi ha de preocupants, bàsicament per les divisions que comencen a sorgir i pels aprofitament sectaris que s'entreveuen.

Cal remarcar que hi ha dos elements que donen prestigi a determinades convocatòries
i que són la seriositat i el rigor organitzatiu. Sense aquests dos aspectes les convocatòries no tenen cap sentit.

Caldria treballar amb persones com Alfons López Tena i deixar-se estar de segons quins protagonismes i de persones que sembla que només busquen “notorietat” i fer-se veure, i encara més cal fugir de “sectaris” ben coneguts de mil i una històries i un número superior de fracassos.

Només un bon plantejament i una organització rigorosa poden aconseguir uns bons resultats i unes millors perspectives

El tema dels futurs referèndums no pot quedar únicament en mans de persones voluntarioses, que també, però sobretot entre els organitzadors hi ha d'haver persones preparades com López Tena i d'altres de semblants característiques.

De la bona imatge que se'n doni també en depèn el futur del referèndum final i definitiu.