dijous, 24 de desembre de 2009

Bon Nadal, malgrat tot!

Us desitjo...

Que aconseguiu que les festes nadalenques siguin com vosaltres vulgueu.

Que aconseguiu que les famílies i els convidats no us atabalin gaire.

Que les converses de taula i sobretaula siguin pacífiques, encara que per aquest motiu hagin de ser intrascendents.

Que les sobretaules no es facin excessivament llargues.

Que els excessos alimentaris no us desfacin gaire l'organisme.

Que aconseguiu parlar més aviat de futbol que no pas de política.

Que la política no us enterboleixi les festes.

Que els infants siguin realment els protagonistes de les festes.

I sobretot, mantingueu la calma, que el dia només té 24 hores.

I malgrat tot, BON NADAL!

dimecres, 23 de desembre de 2009

Com cada any!

Ahir es va jugar el “partit de costellada” anual de la selecció catalana de futbol.

Catalunya contra Argentina, diuen les cròniques que va ser un bon partit i un magnífic espectacle. Sis gols donen per a molt.

Es torna a plantejar el tema del paper de la selecció que difícilment tindrà sortida amb els esquemes actuals. Em sembla recordar que he dit més d'una vegada que el sistema actual no va enlloc, que el recorregut de l'esquema actual està periclitat.

És possible una alternativa? Difícil, però no impossible si sabem el que volem. I tornem a estar al punt del qual mai n'acabem de sortir. Algú sap o té idea de que és el què volem?

L'oficialitat de la Selecció catalana de futbol és lluny, molt lluny i això ho saben i ho sabem tots plegats, afeccionats, responsables, dirigents, etc.

Per què no ens plantegem si tenim prou empenta, si tenim bones relacions on s'han de tenir i tenim la i les influències necessàries per impulsar algun tipus de competició, per exemple dels “Pobles d'Europa”, al marge dels Estats, però no necessàriament en contra?

Lamentar-nos anualment no porta enlloc, sinó es fan passes endavant possibilistes i realistes. Ens ho creiem? Ho volem? Si és que sí doncs a treballar-hi.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Bon exemple, si senyor!

L'empresa “Air Comet” plega i deixa penjats un munt de passatgers i evidentment amb l'ai al cor a centenars de treballadors.

Tot això semblaria que no és res més que una empresa que plega i diríem que s'ha acabat el bròquil, tancada la barraca i fora.

Però hi ha més, molt més. Doncs resulta que un dels principals responsables de l'empresa és el que en podríem dir el líder de la CEOE -Confederación Española de Organizaciones Empresariales-, el Sr. Gerardo Díaz Ferrán.

Francament, anem bé si resulta que el “Capo di Capi” dels empresaris espanyols dóna tan bon exemple. Aquest no deu haver estat imputat mai pel superjutge Garzón.

Caldria suposar que atesa la seva alta responsabilitat complirà amb totes les seves obligacions tant amb els clients com amb els treballadors i els proveïdors, però pel que es veu amb els passatgers, igual acaba deixant penjats a “Déu i sa mare”.

I sempre et queda la sensació que n'hi ha uns que sempre se n'acaben sortint bé. No serà un d'aquests casos?

No acabarà passant com amb la Caja de Castilla la Mancha i el Sr. Hernández Moltó
que hem acabat pagant les seves ineptituds i les seves incompetències amb els nostres impostos?

diumenge, 20 de desembre de 2009

Puig Antich/Cas Scala

Ahir, dissabte, vaig veure pel Canal 33 la pel·lícula”Salvador” que explica amb prou versemblança els precedents, l'entorn i els fets que varen portar a Salvador Puig Antich a la mort a través del garrot. No es sorprenent que un règim que neix amb una sublevació, una guerra i milers i milers de morts acabi matant. Té, per desgràcia, la seva lògica.

Després de veure la pel·lícula i recordar temps passats, em va venir al cap una pregunta que no es pas la primera vegada que em faig.

Per què el “Cas Scala”, que recordem-ho va comportar la mort de quatre treballadors, el desprestigi de la CNT i moltes altres històries col·laterals no ha estat encara portada a les pantalles dels cines o de les TV?

L'assumpte té totes les connotacions per ser un “docudrama” d'investigació seriosa
i ben aprofundida o una obra de ficció realista de la Barcelona de la transició.

El cas té tots els ingredients per ser d'interès general i per mirar d'aclarir elements encara ben foscos del cas: El paper dels confidents, de sectors de la delinqüència,
d'estrats de la polícia i de les forces de l'ordre i de personatges de la política com el
Sr. Martín Villa.

Què és que potser encara no han passat prou anys? O potser caldrà esperar la desaparició física de tots els participants, implicats o no?

Persones de provada reputació com Francesc Escribano o Dolors Genovès, per exemple, no podrien fer-ho?

És una pregunta bàsicament adreçada a TV3 i als seus responsables actuals que són els que s'ho haurien de plantejar.

S'han anat fent reportatges sobre la transició i sobre el franquisme. Seria una oportunitat completar-ho amb una bona producció sobre el “Cas Scala”.