divendres, 1 de gener de 2010

Bon any!

Alguns desitjos per aquest 2010.

Que amb els nostres vots aconseguim acabar amb aquesta misèria del “tripartit”.

Que el nou govern de CIU tingui prou força per retornar la dignitat a Catalunya i als catalans.

Que el nou govern sàpiga fer passes concretes en el necessari camí vers la independència.

Que el nou govern no emmascari el conflicte amb Espanya sinó que l'evidenciï.

Que els barcelonins tinguem la força necessària per preparar com cal la fi del “regnat
socialista” del Cap i Casal a la primavera del 2011.

Que els empresaris tinguin prou empemta per vèncer la crisi i crear llocs de treball. Que els treballadors hi contribueixin adequadament.

Que les diverses administracions sapiguen afrontar la situació, tot prioritzant els recursos per als més necessitats.

Que les llibertats millorin, i que disminueixin les prohibicions i els controls.

Que s'obrin totes les vies possibles per tal d'aconseguir una participació política més activa.

Que la realitat s'imposi a Euskadi i s'acabi amb la dictadura espanyolista.

Així sigui!

dimecres, 30 de desembre de 2009

Abans d'hora

Ens han arribat uns Reis que per cert no tenen res de mags, més aviat semblen uns penques i uns enganya babaus.

Els havíem demanat un tren gran i bonic, amb vies, estacions, muntanyes, túnels, canvis de vies, un d'aquells que a vegades hem vist a les pel·lícules, d'aquells que tenien els nens de famílies benestants.

Però el Papa-Estat espanyol s'ha portat com sempre amb Catalunya i l'ha maltractada una altra vegada. A més ja saben que no ens queixem gaire, saben que seguirem sent bons nens com sempre, i que si no tenim un tren en condicions, encara que sigui sense vies, jugarem amb el de fusta que tenim de fa anys, i que mira, ves per on, encara funciona i el pots fer anar per on vols. La manca de vies li dóna més llibertat.

No, si en realitat, aquests espanyols que ens manen vetllen per nosaltres. És allò que dèiem fa anys: la manca de joguines de qualitat estimula els nanos a ser imaginatius.

Ara seriosament, Sr. Joan Saura, tingui una mica de decència i no ens vengui la moto dient que el traspàs dels trens ha estat un acte “històric”. Realment la presa de pèl si que ha estat històrica!

dimarts, 29 de desembre de 2009

Seguim fent el paperina!

Com ja sembla normal per aquestes dates la premsa destaca “Avís empresarial a Blanco per les infraestructures”. Pot canviar el nom del ministre, però la llista d'imcompliments es manté i fins i tot va creixent: que si el Quart cinturó, que si l'autovia del Mediterrani, el desdoblement de la N-II i el que podríem afegir-hi.

El lobby denominat GTI4 torna a recordar-ho, com si fos la típica carta als reis que en aquest cas no són pas els d'Orient, sinó tot el conglomerat de l'alt funcionariat espanyol que segueix fent el que sempre ha fet, que és decidir a on invertir, com invertir i quan invertir, i que com és habitual ho fa a on treballa, on viu, i a vegades a on estiueja.

A aquesta classe de cacics les cartes, les protestes, les reivindicacions i tot el que es faci els preocupa ben poc. Només quan vegin perillar les seves fonts de recursos se'n preocuparan. Ah! i recordem que enguany tenen l'excusa de la crisi.

I fa tota la sensació que això només canviarà si fem camí decididament per aconseguir l'Estat propi, o sigui, la independència.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Francament interessant

L'article de l'historiador F. Xavier Hernàndez, publicat a l'AVUI de 28 de desembre, amb el títol de “El PSC prepara l'enfrontament” m'ha semblat d'una gran lucidesa i el recomano.

Parla de moltes coses i potser fa afirmacions que poden semblar excessivament contundents, però francament hi toca, i molt.

Encara que per la foto del torero José Tomás i pel tema de l'article que evidentment són les curses de braus, el contingut supera en escreix aquestes temàtiques i s'endinsa en la política, en la dinàmica catalanisme/espanyolisme.

Recomano la lectura de l'article i en reprodueixo el resum que en fa el propi diari:

“L'historiador acusa el PSC d'atiar el conflicte civil a Catalunya si finalment els seus diputats voten en contra de prohibir les corrides de toros sense tenir en compte el sentiment majoritari de la societat catalana”.

M'ha semblat d'aquells articles que obren perspectives i que permeten aclarir aspectes
que a vegades acaben esdevenint confusos.

El text es mereix l'esforç de llegir-lo. No us el perdeu!