divendres, 8 de gener de 2010

"Els 200"

Aquestes dues-centes entitats que deuen haver rebut la carta del President Montilla segur que ja l’han arxivada com una simple carta institucional més.

Aquest és el destí de la missiva, aquesta és la funció que té el document esmentat, ras i curt.

És tot el que pot donar de si una acció promoguda per aquest gris funcionari que tenim com a President de la Generalitat.

Suposo que ningú amb dos dits de seny podia esperar res més que una acció d’aquest tipus. Una acció més d’autojustificació i per cobrir l’expedient.

Ni el personatge pot donar mes de si, ni la Secta com a partit espanyolista pot fer res més que el que ha fet.

Això és el que hi ha, i res més que això pot donar la Secta dins els petits límits d’actuació de que disposa.

Trist, però aquest és el paper reservat als “socialistes catalano-espanyols” que ja en tenen prou, i a més a més els serveix per obtenir i conservar les grans quotes de poder que tenen.

dijous, 7 de gener de 2010

Complicitats

Diari: AVUI.
Data: 7 de gener de 2010.
Pàgina: 4
Secció: Política
Titular: Montilla busca complicitats davant la sentència del TC.

Complicitats per fer què? Per mantenir la Catalunya submisa i acomplexada que ha contribuït a crear? Per augmentar encara més la taxa d'atur que creix constantment degut al desastre de política econòmica del PSOE, de Rodríguez Zapatero, de la Secta a Catalunya i de José Montilla en particular?

Per tot això no li cal cap tipus de complicitat, ja ho fa prou malament ell tot solet, no necessita cap tipus de ajuda.

Quan abans convoqui les eleccions millor doncs menys temps haurem de patir el desgovern actual i les seves conseqüències.

Tot fa suposar que vostè, Sr. Montilla, només aspira a involucrar el nombre més gran de persones i institucions a la seva innòcua política per poder demostrar que és la de tots. No s'enganyi, Sr. Montilla, la política és la seva, la gestoria errònia de la Generalitat és la seva, la gestió gris i vacil·lant del seu govern també és seva,
la submissió de la Generalitat a Espanya és igualment, la seva.

Per tot això i molt més que és el seu govern, no demani cap tipus de complicitat. Assumeixiu com a propi i en exclusiva perquè els seus socis realment només han tingut el paper d'esclaus submisos i agraïts!

dilluns, 4 de gener de 2010

No ho noteu?

Es noten els nous aires de la bona nova: Les pluges per tot arreu, els pantans plens a vessar, la gent està contenta, tothom compra com si el món s'hagués d'acabar, els somriures omplen els carrers, l'alegria és ben present a tots els vagons del Metro, els autobusos van plens de converses joioses i de bon humor i quan hi puges ets rebut amb crits de joia. Pels carrers veus com es formen, espontàniament, petits i grans cors que entonen l'Himne a l'Alegria de Schiller amb la tan coneguda música de Beethoven.

És la constatació que ha començat la “era zapateril”. Qui pot quedar al marge d'aquesta onada de bonhomia, de geoestràtegia política que representa la presidència de la Comissió Europea de Rodríguez Zapatero?

N'hi ha per enfotre-se'n i realment sembla ser l'única forma sana de prendre-s'ho perquè si un s'ho ha d'agafar seriosament el tema resulta patètic de tan ridícul i trist com resulta.

Si l'estil de RZ, que podríem definir que està caracteritzat per la mentida, l'engany i el discurs buit, ha de ser el que impulsi Europa estem ben arreglats.

Que Déu ens agafi confessats!