divendres, 22 de gener de 2010

El desastre del "bonisme"

Cada dia que passa resulta més perjudicial totes aquestes teories del “bonisme”, tan característiques de Rodríguez Zapatero, que no fan res més que emmascarar els problemes amb sermons en general ben pocasoltes i sovint poc realistes.

Amb la presidència europea sembla que l'hi hagin pujat els fums al cap perquè les diu de l'alçada d'un campanar.

Hi ha un tema sobre el qual parla ZP que fa francament molta por: és la immigració. Un tema que en si mateix ja és prou delicat doncs afecta el dia a dia de les persones, la convivència, les prestacions socials, etc.

No s'hi val a sortir amb frases típiques de bonisme esquerranós i no afrontar els problemes ni facilitar els mitjans adequats per fer front als fluxos migratoris.

Assumir els problemes, plantejar solucions, obrir les portes al diàleg i valorar constantment les noves perspectives que planteja la immigració és el que cal fer.

dijous, 21 de gener de 2010

Home!

A vegades hi ha notes de premsa que tenen la seva gràcia, com la que publica l'AVUI, de 21 de gener, a la secció “Ens ha arribat”.

Porta per títol: “Tres opcions per a ERC” i textualment diu: “Un dirigent d'ERC deia ahir, en conversa informal, que l'ordre de preferències del partit és, primer, passar a l'oposició. Segon, pactar amb CIU. I només en última instància repetir el tripartit. “Però ningú no ens creu!, es lamentava”

Realment costa molt de creure-s'ho i el que més costa de tot plegat és pensar que la primera preferència sigui passar a l'oposició.

Què és que entre baixes, traspassos al Reagrupament, i la colla que s'han col·locat a les diverses administracions ja no queden afiliats?

Després de les ensarronades que ha perpetrat Esquerra resulta complicat que un gruix important d'electors opti per donar-los el vot.

Qui els pot creure, encara?

dimecres, 20 de gener de 2010

Empresaris

Nosaltres, els de la generació nascuda l'any 1940, vam viure els anys 60 i 70 del segle passat criticant els empresaris, lluitant contra l'opressió capitalista, fent sindicats per defensar-nos i lluitar per l'emancipació de la classe treballadora, perdó, obrera, i potser va ser l'únic que podíem fer atesa la situació general i el franquisme imperant.

Avui, potser és hora de retornar als empresaris, més ben dit a certs empresaris, el prestigi que es mereixen i que sovint s'han guanyat a pols i amb gran esforç per part seva.

He pensat que valia la pena de fer-ne esment després de llegir l'entrevista que fa la periodista Gemma Aguilera a la revista “EL TEMPS” nº 1333, del 29 de desembre passat, a l'empresari Víctor Martínez de “Salerm Cosmetics”, de Lliçà de Vall.

“L'empresari ha de guanyar diners, és clar, però sobretot, dormir tranquil”. Aquesta és la frase que encapçalava l'entrevista i la que em va fer llegir-ne la totalitat.

Si podeu, perquè teniu “El Temps” o hi podeu accedir per Internet, us la recomano.

Conèixer el criteri i les opinions d'un bon empresari i a més, optimista, és com un regal.

Sovint ens hem oblidat de les persones que amb treball i esforç personal han aconseguit benestar i riquesa per a ells i per als altres.

dimarts, 19 de gener de 2010

Genial!

Després de tots els disbarats de l'actual govern tripartit en relació al tema de l'incendi de l'Horta de Sant Joan un arriba a la conclusió que seria normal que hi hagués alguna dimissió, o si més no, alguna destitució a nivell de responsabilitat política. Fora el normal.

Clar que pensant-hi una mica més la conclusió és que això no és possible.

El meu cervellet no havia previst que estem parlant d'un tripartit, d'una mena de castell de sorra que només que en toquis un bocí s'ensorra tot, i per tant ens quedaríem sense govern. En conseqüència no es pot tocar res de res, tot s'ha de mantenir exactament igual.

Ningú pot dimitir, ni es pot destituir a ningú. Genial!

dilluns, 18 de gener de 2010

Vergonya nacional!

Ningú deu recordar els eslogans dels partits polítics de la darrera campanya electoral,concretament de les nacionals catalanes.

Iniciativa per Catalunya ((ICV) s'hi va presentar com “l'esquerra de debò”. La superioritat moral que normalment exhibeixen la fan voleiar sempre com el gran estandart que els permet criticar a Déu i sa mare i autoqualificar-se com els bons, com els correctes, com els que tenen la veritat.

Deu ser per això que els costa tant assumir errors i responsabilitats, fer-se càrrec dels seus propis actes i pagar-ne el preu que toca.

El descabdellament de l'afer de l'incendi de l'Horta de Sant Joan està deixant el cul a l'aire a tota aquesta patuleia d'Iniciativa. Tant els Joans, Saura i Boada, com en Francesc Baltasar estan fent un paper ben galdós en tot aquest afer.

Només llegint el que s'ha publicat a la premsa qualsevol ciutadà tindria clar que la dimissió seria l'única forma honorable de salvar la situació.

De la mentida i de l'ocultació de dades se n'han fet les úniques normes de conducte dels responsables tècnics i dels polítics. Tot això sí que és crear desafecció!

La cirereta del Tripartit acabarà sent l'afer de l'Horta de Sant Joan, i quina cirereta! Quatre bombers morts, un fart de mentides i ocultació de dades i d'informació.

Cal preguntar-se: Hi ha govern? Hi ha responsables?

Mantenir aquest govern fins el mes de novembre és un autèntic perill a part d'una vergonya nacional! Era realment difícil arribar tant lluny!