divendres, 12 de febrer de 2010

S'acosta, s'acosta...

Les curses, els globus sonda, les primàries encobertes o no, les declaracions, les conferències intencionades, els discursos ad-hoc, tot ja s'està posant en marxa. La campanya preelectoral ha començat.

Uns parlen per posicionar-se dins el propi partit i situar-se en llocs que assegurin una acta de diputat, altres influeixen per tal que al seu sector se li respecti una determinada quota de poder dins el futur grup parlamentari.

El que està clar de tot plegat és que els moviments anuncien els prolegòmens de la precampanya electoral que conduirà directament a la campanya pròpiament dita.

Quan serà exactament?

Depèn dels plans concrets del Sr. José Montilla i dels seus més fidels seguidors, no crec que depengui de gaires coses més. Si aquest grupet pensa que per als seus plans concrets és millor convocar-les el mes de juny doncs així ho faran, si consideren que els va millor a l'octubre, doncs a l'octubre,

De moviments en veurem molts més, i potser fins i tot hi haurà alguna sorpresa. El galliner està esvalotat i encara no sé sap quants galls hi haurà!

dijous, 11 de febrer de 2010

El foc i les brases

Pot semblar un tema que ja no és d’actualitat però podríem dir que metafòricament parlant les brases encara hi són, i hi són ben vives.

L’article de Josep M. Torrent, a la Secció “El Rasclet”, de l’AVUI de l’11 de febrer, titolat “Els vetos i l’oda a la transparència” és del tot recomanable.

Les paraules de Joan Saura autolloant-se per la seva transparència en l’incendi de l’Horta de Sant Joan ja em van semblar una bajanada. Però quan s’han anat sabent els vetos que es van anar posant per tal que no compareguessin determinades persones que podien haver ajudat a aclarir el desenvolupament dels fets, la cosa ja ha passat a un nivell en el qual un govern que hagués pogut actuar hauria d’haver destituït a personatges de la “colla” de Francesc Baltasar, Joan Boada i Joan Saura, o per fer-ho més suau instar-los a dimitir.

El problema és que no hi ha govern, ras i curt!

dimecres, 10 de febrer de 2010

Aprimar l'administració?

Sovint quan hi ha debats a Les Corts, al Parlament de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona, és igual, i a més a més aquests debats fan relació als pressupostos anuals, apareixen temes tals com moderar els augments per als funcionaris, no augmentar-los, rebaixar els salaris dels alts càrrecs, etc.

Ara, encara que no sigui temps de pressupostos, surt l’inefable ZP dient que s’eliminaran el 25% dels alts càrrecs del govern. Demagògia barata i fum, com quasi sempre que s’aborden aquestes qüestions.

Quan un observa i veu com l’augment de personal a la Generalitat és constant, aprofitant la porta sempre oberta dels “interinatges”, quan observa que feines i responsabilitats que abans les feia una persona ara les fan tres o quatre, i a vegades fins i tot més, quan se sap que per controlar-se els uns als altres en temps de “tripartit” hi ha tasques i responsabilitats doblades i a vegades fins i tot triplicades, la conclusió de tot plegat és que tenim mal govern i això té uns costos que repercuteixen directament en els impostos dels ciutadans.

dimarts, 9 de febrer de 2010

Prou punyetes!

Que la situació de l’economia espanyola és un desastre és una evidència i només cal mirar els diversos índexs de la situació per adonar-se’n.

Ara comencen a sortir veus demanant un pacte d’estat per tal de fer front a la complexa situació econòmica. Em sembla que no serà amb pactes i acords per fer-se fotos com s’afrontarà la complexitat del moment econòmic.

Seria hora de demanar obertament la dimissió de ZP i el seu govern i que pogués sorgir del propi PSOE un equip nou que fes front a la fotuda economia espanyola.

Persones que saben què passa i que poden fer diagnòstics correctes n’hi ha, fins i tot dins del grup socialista, o sinó hi ha independents ben preparats amb capacitat per encarar la conjuntura actual.

Ja n’hi ha prou de mesures que no porten enlloc i d’acords i pactes que només serveixen d’autojustificació.

Cal un bon equip i un paquet de mesures que inspirin confiança per tal que empresaris i treballadors puguin sortir del marasme i fer la feina que els pertoca.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Casernes d'hivern

Fa dies vaig llegir que la Secta (PSOE/Baix Llobregat) tenia la intenció, o potser ja ho havia fet, de revifar el tema de la Corporació Metropolitana i tornar-la a posar en marxa.

Sembla que veuen la possibilitat de perdre la Generalitat i com que no estan disposats a deixar anar “poder”, ja estan preparant -se.

Com ja van fer fa anys, aspiren a convertir l'Àrea Metropolitana en el contrapoder de la Generalitat de Catalunya, encara que això sigui fatal per al país. El govern presidit per Jordi Pujol els ho va impedir, però és evident que hi tornaran.

Per més “Inri” han canviat el reglament per tal que pugui presidir l'Entitat Metropolitana qualsevol alcalde dels municipis que conformarien l'Àrea. Són conscients que Barcelona també la poden perdre.

Coneixem prou bé que l'únic principi que determina la política de la Secta és el poder: tenir-lo, retenir-lo i si és possible, engrandir-lo. No hi ha res més que això. Per ells aquest tipus de “poder” ho és tot i la resta s'adapta al principi general i ja està.

Caldrà estar alerta i impedir que facin realitat aquest nefast contrapoder. Ara que ja els coneixem, i encara hi som temps, cal impedir que repeteixin la jugada.