divendres, 5 de març de 2010

Toros!

Diuen que la Sra. Esperanza Aguirre tot aprofitant el debat sobre les “corridas de toros” ha decidit declarar la “Fiesta” bé cultural. Doncs molt bé, si a la Sra. Aguirre l'abelleix aquesta declaració, allà ella. Ja s'ho farà. Ja deu saber que a Madrid fa temps que grups “animalistes” i d'altres persones estan fent feina per suprimir-les.

El debat que per desgràcia s'ha generat amb els toros ha arribat a tocar aspectes identitaris que francament ens podíem haver estalviat tots plegats El què passa és que a partir de l'equivalència “corridas de toros/espanyolitat” era perfectament previsible que s'acabés produint la “catalanitat/anticorridas de toros”.

El procés de deformació ha acabat amagant el debat en si mateix.

Que a Catalunya hi ha persones defensores de “la Fiesta” és cert, i més n'hi ha que els agrada. Però tot això no priva que l'espectacle tingui els seus dies comptats, tant perquè hi ha una consciència animalista cada dia més àmplia, com perquè, diguem-ho tot, l'assistència cada dia és més baixa. Sovint les places estarien buides si no fos pels turistes que les agències de viatges hi porten en ramats. Penso que encara que no es prohibissin, s'acabarien igual: de mort natural.

dijous, 4 de març de 2010

Gangues del tripartit!

Ara que s'ha acabat la feina de la Comissió Parlamentària sobre l'incendi de l'Horta de Sant Joan, bé, han acabat les compareixences i només cal fer l'informe final de la Comissió, seria hora de començar a pensar en dimissions i/o destitucions.

Que una de les primeres dimissions hauria de ser la de Joan Boada, segon del Departament, com a primer responsable polític de tot el desgavell sembla del tot evident, i que l'hauria de seguir a continuació el Conseller d'Interior és una altra evidència més.

Sabem que no hi haurà dimissions, i menys encara destitucions ja que el Sr.José Montilla no pot fer-ho sense que caigui el govern.

El mal govern s'exemplifica clarament amb un President que no governa, uns consellers que són una caricatura i el més trist de tot plegat és que res no es pot canviar perquè sinó el govern tripartit cauria com un castells de cartes.

dimecres, 3 de març de 2010

Franco i Fidel Castro

Eren amics i d'idèntica ascendència, gallega, un per naixement i l'altre en venia per ascendent familiar.

Ara surt el Fidel dient que el pres que van deixar morir a la presó, a Cuba, després de 85 dies en vaga de fam, Orlando Zapata, era simplement un delinqüent. El cinisme de l'exrevolucionari i ara dictador no té aturador, sembla que l'acompanyarà fins a la mort.

Una semblança més entre Castro i Franco és aquesta “subtilesa” de convertir els presos ideològics en presos comuns, això també els agermana.

Recordem que en ple franquisme existia la “Ley de vagos y maleantes” que servia per això, per fotre a la presó a Déu i sa mare. El règim franquista el va aplicar sempre que li va convenir, el règim castrista fa el mateix.

Per què serà que les dictadures s'assemblen tant les unes a les altres?

dimarts, 2 de març de 2010

Grècia versus Alemanya

La greu crisi econòmica de Grècia ha trasbalsat tota la UE-Unió Europea- i ha obligat a moure fitxa.


S'ha hagut de rescatar l'economia grega del pou en que s'havia ficat tant per culpa dels seus dirigents com de tota la societat.

No deixa de ser coherent que hagin estat, Alemanya en primer lloc i en segon França, les economies que han hagut de sortir a socórrer Grècia.

L'economia grega haurà de fer un autèntic esforç a tots els nivells per afrontar el problema, i evidentment la societat grega n'haurà d'assumir les conseqüències que en determinats camps podran ser dures de pair.







La societat grega haurà de fer front a diversos ajustaments que repercutiran en el seu “benestar”, ja de fet prou precari.







Gràcies en té Grècia d'estar a la Unió Europea i poder tenir el suport dels països de la Unió però malgrat tot la ciutadania grega en patirà les conseqüències que no seran pas gaire populars. Hauran d'explicar-ho molt bé i aprendre a viure d'acord amb les possibilitats. Costarà però cal fer-ho.

dilluns, 1 de març de 2010

Els referèndums

Ja hi ha una primera fotografia del país pel que fa a la voluntat dels ciutadans respecte a la seva independència.

D'aquí al mes de juny d'enguany es completaran les altres fotos i en conjunt tindrem la macrofotografia del què pensen els catalans sobre la sobirania de Catalunya.

És evident que totes les fotografies seran borroses, velades o mogudes, però no deixaran de reflectir el país.

Ningú no pot dubtar ni interpretar el sentit de la gent que no ha votat però que segur que ho faran quan sàpiguen que la convocatòria és vinculant i que del seu resultat en pot resultar una Catalunya independent o una Catalunya vinculada a Espanya pels segles dels segles.

Cal reconèixer que s'està posant als polítics i als partits entre l'espasa i la paret i molt més se'ls hi posarà encara en el futur, i que caldrà deixar les ambigüitats actuals enrere i afrontar el futur amb totes les conseqüències.

Cal esperar que quan es plantegi la qüestió amb tota la seva força tant Catalunya com Espanya sàpiguen està a l'alçada de les circumstàncies i puguin acomplir la situació de bon veïnatge que cal i que tots els lligams articulats al llarg d'anys i anys fan inevitables i desitjables.