divendres, 12 de març de 2010

És impossible?

Finalment els problemes sempre acaben sortint, però sembla que n'hi ha alguns que són eterns i que no tenen cap tipus de solució.

Per desgràcia la conclusió que s'intueix és que no hi ha res a fer, que no es pot canviar res, i que tot es mantindrà pels segles dels segles.

El cas del subministrament elèctric apareix com el més paradigmàtic de tots.

Els preus s'han apujat per sobre de l'IPC i està previst que es tornin a apujar aquest mateix any. Recordem que els preus són tarifats i tenen el corresponen vist i plau del govern espanyol.

Ara parlen de sancionar a Fecsa/Endesa, sancions que segurament ja estan incloses dins del proper augment. Per tant podríem dir que les acabarem pagant els usuaris.

Difícil tema aquest de de les empreses elèctriques, tant si són generadores com si són distribuïdores d'energia perquè tens tota la sensació de ser abonats/captius sense cap possibilitat d'influir en res de res. Som autèntics esclaus, maltractats quan hi ha qualsevol accident atmosfèric i sense ni tan sols capacitat de queixa que pugui donar fruits concrets.

dijous, 11 de març de 2010

Les pensions

Estem en un món ple de contradiccions, d'actituds estranyes, de comportaments sense gaire lògica, però és el que hi ha.

El cas del Ministre de Treball, Celestino Corbacho, resulta antològic. Ara s'ha reconvertit en promotor dels fons de pensions, ell que és o hauria de ser qui inspirés i donés confiança als ciutadans de que tindran les pensions públiques que els correspondran, és dedica a afirmar que la gent vagi fent els seus plans de pensions privats amb caixes i bancs.

És genial que el Ministre de Treball del govern Zapatero es dediqui a fer de propagandista de les entitats financeres, fomentant la més absoluta desconfiança en el sistema públic de pensions. Sort que és socialista!

Tan malament estan les coses? No està ben informat el Ministre?

Potser que ens informin els components del Pacte de Toledo, que pel que fa a les previsions de futur de les pensions estan molt més assabentats i són molt més seriosos.

Sembla molt més ben informat del tema el professor Josep Fargas de la Universitat Pompeu Fabra que no pas el mateix ministre.

dimecres, 10 de març de 2010

Parlament?

El titular de premsa diu textualment : “La cambra veta la compareixença de l'alcalde d'Ascó”.

Tot seguit llegint la notícia resulta que demà el Parlament votarà una resolució contra la candidatura d'Ascó per acollir el cementiri nuclear, sense permetre que l'alcalde tingui la possibilitat d'explicar-se.

L'home només ha demanat el dret de ser escoltat en el Parlament de Catalunya.

Quin problema hi ha perquè l'alcalde es pugui explicar?

Quin mal fa rebre unes explicacions?

Els diputats no tenen prou temps?

Tenen les agendes plenes?

La notícia és a l'AVUI del 10 de març i la signa Oriol Margalef de Tarragona.

Si algú té respostes versemblants les agrairia, francament!

dimarts, 9 de març de 2010

Neva sobre Iniciativa

Amb en Joan Saura a Mallorca, per no sabem exactament què sobre l'Estatut, li va tocar agafar el comandament per fer front a la nevada al “genial” Joan Boada, segon del Departament d'Interior.

No vull pas entrar a valorar l'actuació de l'ínclit Boada, doncs la funció principal ja la va fer: fer de tallafocs de la Presidència de la Generalitat, responsable màxim del govern, del Conseller d'Obres Públiques, responsable de les carreteres, del seu propi Conseller d'Interior a qui sembla que corresponia tot el pla d'emergències.

Ell ha fet el que li pertocava, salvar la cara als que manen, potser és per això que està on està i cobra el que cobra.

Aquests fets demostren la “veritat” de determinats polítics. L'esmentat Sr. Boada va ser l'encarregat al seu dia, concretament a la nevada de l'any 2001, de carregar contra el govern de CIU amb el seu to habitual que s'acosta ben bé a la mala educació i a l'insult.

És evident que no és la persona adequada per reconèixer errors ni per plantejar-se
exàmens de consciència. La seva personalitat és més aviat la de bordar quan està a l'oposició, i de prepotent i fatxenda quan està al govern, El noi és així!

Per a la Secta (PSC/PSOE), fantàstic! Així podran anar laminant el vot d'ICV i portar-lo cap a casa seva.

dilluns, 8 de març de 2010

Massa preguntes!

Llegint la premsa del dia m'assabento que es prendran noves mesures legals per tal de fer impossible un nou “afer Millet”.

El mot “impossible” em sembla molt prepotent i poc ajustat a la realitat social, doncs de possibles sempre n'hi ha i n'hi haurà, i els fets ho demostren prou.

Seria molt millor parlar de que tothom, i principalment des de les administracions públiques competents, farà el que s' ha de fer i quan ho hagin de fer i que la maquinària judicial serà ràpida i eficaç.

L'eficàcia és fer cada vegada noves lleis? No seria més eficaç que les administracions es miressin els papers quan cal? Que les administracions requerissin amb una certa rapidesa la documentació necessària? Que fessin la feina d'inspecció o de requeriment d'ampliació d'informació i/o documentació quan cal? No es podrien fer entrevistes entre responsables de les administracions i de les fundacions per aclarir allò que calgués?

El cas Millet ha passat en primer lloc per les galtes del personatge, i en segon perquè han fallat moltes coses i moltes persones que tampoc no han exercit els seus càrrecs com havien de fer-ho.



Algú creu que el problema és resoldrà amb un canvi legal? O més aviat ho és que les administracions actuïn amb celeritat i rigor?













n amb més cura, més racionalitat i més rigor?