divendres, 19 de març de 2010

Mònica, Mònica...!

A Can Sociata, treuen fum amb la Mònica Terribas. Pel barri de Les Corts se senten els marramaus del carrer Nicaragua de Barcelona.

Ja estan prou preocupats per les enquestes que els auguren uns mals resultats a l'estiu o a la tardor, tot depenent de quan decideixin convocar les eleccions, com perquè hagin d'estar pendents de periodistes no submisos.

Mira que tenir la “barra” de fer una entrevista professional al President Montilla com si fos un polític ben preparat i amb el suficient bagatge cultural!

El problema, com s'ha fet esment en algun mitjà de comunicació, no foren les preguntes sinó les respostes. Sembla que calia tenir ben present les possibilitats del President i adaptar-se al seu nivell.

Que ara surtin els gossos de presa ja prou coneguts, com per exemple Joan Farran, és un fet que ja entra en el guió, no ens n'hem d'estranyar. Ara bé, que s'incrementi amb nous cadells com aquest Miguel Ángel Martín, que també resulta que és càrrec de confiança de la Secta (PSC/PSOE), i que a més a més hagi augmentat el to dels insults i els exabruptes, és una mostra del tipus de bestiar que és promociona a Can Montilla.

Quina colla de personatges, Déu meu!

dijous, 18 de març de 2010

Esquerres?

Pels fets els coneixereu. Ben cert, i a vegades encara em sorprenc de no acceptar el que en podríem dir “la realitat”.

“Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5585 – 11.3.2010, pàgina 18955. Departament de Treball. ORDRE TRE/130/2010 de modificació de l'Ordre TRI/373//2006, de 18 de juliol, per la qual s'estableixen les bases reguladores del repartiment entre les centrals sindicals dels ajuts per a la mediació i la formació sindical i l'assessorament jurídic i econòmic, i s'obre la convocatòria per a l'any 2010”.

Sabeu quina és la modificació substancial?

L'article 3. Apartat 3.1 “Poden ser beneficiaris dels ajuts previstos en aquesta Ordre, les organitzacions sindicals ... amb un nombre mínim de 150 delegats/des a Catalunya ...”

Quin és el per què de tot plegat? No ho deduireu pas de l'Ordre del Departament de Treball. Només podeu deduir-ho de la vostre opinió i del vostre senderi.

Per part meva la tinc ben clara. Les burocràcies d'UGT i CCOO, bàsicament, necessiten cada vegada més i més diners, i si per això han de “desplomar” als altres sindicats doncs es fa i s'ha acabat. Per això uns i altres són d'esquerres i “pseudomafiosos”.

dimecres, 17 de març de 2010

No para...

El Sr. Gerardo Díaz Ferrán, president de la CEOE, no para de sortir a la premsa. Sembla que hi estigui abonat.

Ara el titular és: “El president de la CEOE salva “in extremis” Marsans gràcies a l'aportació de bancs i caixes”. Diari AVUI del 17 de març de 2010, pàgina 12, secció d'Economia.

Que un empresari surti tan sovint a la premsa no és un bon símptoma, sinó més aviat tot el contrari. El fet que a més a més sigui el president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales encara fa més contradictori el tema.

Primer va ser l'empresa Air Comet, després l'asseguradora Mercurio, ara els problemes són per Marsans... Quina serà la següent?

I l'home no té ni la vergonya de dimitir i deixar pas a algú una mica més presentable. No puc creure que no hi hagi cap altre empresari que pugui presentar un currículum una mica més brillant.

També és cert que la CEOE va estar anys i panys presidida per una espècie de funcionari, José Ma Cuevas, i el darrer empresari que la va presidir, que realment ho era, va ser Ferrer Salat. Per tant seria bo que triessin un empresari com cal.

dimarts, 16 de març de 2010

Imbecil.litat empresarial?

Em mereixen una alta consideració els empresaris que tenen ganes de continuar treballant i que ho fan malgrat la situació general de crisi i la poca confiança que inspiren les polítiques erràtiques del govern espanyol. Són un estímul per a tothom i sovint un exemple a seguir per no empitjorar les coses.

Malgrat tot hi ha una cosa que no entenc i que no podré entendre per molt que m'hi esforci, i és el fet de mantenir com a president de la CEOE -Confederación Española de Organizaciones Empresariales- al Sr. Díaz Ferrán.

Com és possible mantenir a un empresari que va deixar “tirada” la clientela d'Air Comet, i ara resulta que una altra de les seves empreses “Seguros Mercurio” va ser dissolta, ahir mateix pel Ministerio de Economia?

Com és que un empresari insolvent es pot mantenir al capdavant de la CEOE?

Que potser la presidència de la de la CEOE és una especie de “bicoca”?

Que no tenen vergonya els empresaris?

O simplement la CEOE només és una superestructura que en realitat no serveix per a res malgrat que parli i pacti en nom de l'empresariat espanyol?.

dilluns, 15 de març de 2010

Cartes al Director

No tinc per costum comentar les “Cartes al Director” que surten a la premsa, més concretament a l'AVUI, però en el diari del 15 de març n'hi ha una que l'he trobada francament interessant i encertada.

És a la pàgina 18, secció: Diàleg, i es titula “Reflexions i balanços” i la signa Sergi Rodríguez de Banyoles. La recomano.

Ens trobem sovint que ens estan venent la “gestió” com l'eina que pot solucionar-ho tot i això és totalment fals perquè la gestió pot ser bona i eficaç o pot ser un simple mirall on es reflecteixin les pròpies incapacitats.

Com en tot afer humà i encara més en els que són de caràcter col·lectiu no es pot ni s'ha de donar res per fet, els fets s'han de demostrar i més encara quan a la campanya de les darreres eleccions nacionals la candidatura “que sap on va” ens va vendre els “fets i no paraules”.

Han quedat ben enganxats per les seves “paraules” i evidentment pels seus “fets”, que en general han estat ben galdosos.

A la propera campanya d'enguany no sé pas que podran vendre, apart de la por al “papus”, el PP, amb qui, per cert, ja comparteixen govern a Euskadi.

Haurem d'esperar uns mesos encara per veure que ens proposen el Zaragoza i els seus
xicots a sou, ja siguin de la Secta o de la pròpia Administració.