divendres, 26 de març de 2010

Preparant el camí

El govern espanyol fa temps que està preparant el camí, tot fent les passes necessàries, per aigualir encara més la democràcia a Euskadi o si més no per atacar-la directament. Juguen i jugaran fort.

Ara volen enfortit la llei de partits que cal recordar que simplement és una llei contra la democràcia a Euskadi. L'objectiu és clar: evitar que es pugui presentar una part substancial de l'esquerra independentista.

Tota la cantarella del terrorisme serveix bàsicament de munició per fer del País Basc un territori per experimentar fórmules no democràtiques que donin les institucions basques a l'espanyolisme.

I si han de fer ús del fantasma terrorista basc davant dels Estats Units ho faran, en aquest camp tot és útil. Saben prou bé que electoralment i amb un plantejament net no se'n surten ni se'n sortiran.

De què es tracta, doncs? Simplement d'utilitzar la “democràcia espanyola” per aconseguir que no hi hagi democràcia a Euskadi. Ho aconseguiran? Ho dubto, però utilitzaran totes les armes que tinguin a mà per fer-ho, i quan dic totes vull dir exactament això, totes, legals i il·legals, i si han de forçar la legalitat ho faran. No tingueu cap mena de dubte.

dijous, 25 de març de 2010

Natur...opatia

Sort que no m'han ofert cap oli especial per fer créixer el cabell! Perquè hauria tret el Colt 45 i hauria disparat.

I al sortir m'han clavat la “puntilla”. M' han dit: “De bon rotllo, eh !” M'he girat de pressa i el carrer ha significat un glop d'aire fresc, això sí, contaminat, però malgrat tot, aire fresc.

En realitat ja hem començat malament quan m'ha preguntat que què preferia, si ser feliç o tenir la raó. La contraposició cal reconeixeu-ho és brillantment estúpida.

Hagués estat útil per ambdues parts: aixecar-me, desitjar-nos un pervenir feliç i marxar. Però no, he optat per quedar-me i seguir.

Potser en l'apartat de les compatibilitats o incompatibilitats dels aliments deu haver-hi unes bases molt més científiques, no ho dubto pas!

Però, si us plau, que no ens posin en el mateix plat de la balança termes com la felicitat, la senzillesa o d'altres semblants, perquè aquí es pot fregar amb el més pur
"xarlatanisme” pseudocientífic, que no fa pas cap bé ni a la ciència, ni a la medicina,
ni a la medicina alternativa.

És del tot evident que el normal seria que poguessin actuar als mateixos nivells la medicina diguem-ne normal i l'alternativa perquè hi sortiríem guanyant tots plegats,
i en primer lloc els ciutadans!

dimecres, 24 de març de 2010

L'entrevista

Aquesta dosi de ZP ha resultat tan embafadora com aquells xarops contra la tos.

Elements nous no n'ha aportat cap ni un, perquè no els té. Els seus discursos-sermons són igual de repetitius com els altres, tant si són de fa poc, com si són de fa temps.

Les mateixes imprecisions, les mateixes mentides, dites amb la cara de “Netol” que ja coneixem prou bé. Tot sona a discurs del passat que ara ja no té ni la novetat que tenien els primers.

Sembla que vulgui repetir tòpics que ja estan gastats de tant ús com n'ha fet: no hi ha ni nous elements, ni nous projectes, ni noves idees. Resulta difícil il·lusionar a ningú amb aquest bagatge perquè fins i tot ell sembla estar convençut que no té res a oferir.

La impressió aquesta de buidor fa pensar que potser ja té assumida la derrota davant del Partit Popular.

dimarts, 23 de març de 2010

El sincrotró

Aquests dies tothom parla del sincrotró i qui ha pogut s'hi ha apuntat per tal de poder-ne treure rendiment, o la foto. Els qui governen han estat els primers a fer-se-la, fet aquest ben normal.

El que tampoc hauria estat malament és que els periodistes haguessin recordat que el sincrotró surt precisament dels acords del “Majestic”.

És evident que hi ha polítics amb molt poca memòria, i n'hi ha de pitjors, que la tenen selectiva.

Sabem perfectament que la “factoria Zaragoza” de la Secta és la gran propagadora de les mentides que escampa arreu, i per tant no els podem imputar l'oblit a ells. Ara que en general els periodistes no hagin dit ni piu resulta molt més trist per la professió i per la ciutadania en general.

Ara, no us preocupeu que així que es vagin acostant les eleccions de la tardor, ja faran voleiar el fantasma del PP, encara que en realitat ells són qui més hi pacten.

Si poguessin farien el mateix que a Euskadi: un pacte PP/PSOE-PSC i au! a governar...

dilluns, 22 de març de 2010

Laporta

Em carrega el seu to messiànic. Ha estat un bon president del Barça, ha tingut la sort d'haver optat per Guardiola com a entrenador i de tenir a Messi, un dels millors jugadors del món, actualment.

Una altra cosa és el Laporta polític. Sembla que ha optat, definitivament, per Reagrupament, encara que potser és més realista dir que Reagrupament optarà per Laporta.

Fins ara, a part de definir-se com a independentista, no ha donat gaires claus més sobre el seu ideari polític, queda bastant indefinit, i per tant s'haurà d'esperar un cert temps per conèixer cap a on es situa dins del ventall polític.

Particularment no m'agrada la barreja de política/futbol i preferiria que es poguessin mantenir el més separats possibles.

La simbiosi Berlusconi/Milan/Política no és gaire convenient i menys encara a Catalunya.

M'agradaria que tot plegat s'aclarís aviat i que quedés ben definida la posició de Joan Laporta.