divendres, 9 d’abril de 2010

Contradictori?

Malgrat que encara manquen uns quants mesos per a les eleccions nacionals, nacionals per nosaltres catalans convençuts encara de ser-ho i voler continuar sent-ho, ja hi ha comentaris i paraules que hi fan referència, sigui directament o indirecta.

Tothom amb un mínim de senderi sap apreciar el que es pot esperar del President Montilla: grisor i ambició, l'home em sembla que no dóna més de si.

Que aquest “homenet” a Madrid hagi arribat a afirmar que el límit per a les eleccions catalanes és de 45 dies a partir de l'1 de novembre d'enguany resulta simptomàtic. Què caram vol dir? Que està decidit a aguantar fins el darrer dia?

Quan l'homenet dels “ni fets ni paraules” té els “dallonses” d'afirmar que “Jo sóc català, catalanista, espanyol i federalista” i que “no sóc partidari de la independència i al contrari que ell no votaria si en un eventual referèndum”, (aclarim que quan Montilla parla “d'ell” es refereix a Artur Mas) només està repetint el discurset de sempre.

Del Sr. Montilla ja sabem que en podem esperar! Del Sr. Mas encara està per veure!

dijous, 8 d’abril de 2010

Els problemes de Garzón

El superjutge Baltasar Garzón pot acabar malament després de tot el seu afany de protagonisme que ha durat anys i anys i l'ha mantingut a “l'estrellat”, no el de Hollywood, però si al de la Meseta espanyola on ha sobreviscut a diverses batalles.

No tinc una especial aversió a la màquina judicial, però malgrat tot cal dir, i això és de domini públic, que la justícia pel simple fet de ser tan lenta com és, deixa de ser justícia.

Que a aquestes alçades el tema vagi de prevaricació, que vol dir que tot i sabent-ho l'home sembla que s'ha posat en uns terrenys que no li pertocaven o que no hi tenia competència, no deixa de ser sarcàstic.

L'home que segons veus de reconeguts advocats de la “Villa y Corte” sortia a caçar narcotraficants amb helicòpter, i que després per una mala instrucció eixien en llibertat, pot acabar sent ell el caçat. Voltes que fa la vida!


El camp judicial hauria d'estar vedat a l'espectacle i en canvi s'hi hauria d'invertir el que calgués per tal que fos, ràpid, fluid i eficaç. Normes aquestes, indispensables, si es vol una justícia de qualitat.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Què es pensava l'alcalde de L'Aquila?

El Senyor Massimo Cialente, batlle de L'Aquila, la ciutat que va quedar devastada per un terratrèmol, explicava ahir en una entrevista radiofònica que li va fer el periodista Jordi Basté com han anat les coses en aquest darrer any després de la tragèdia.

Sorprenia, sense que l'entrevistat en fes un resum de retrets i lamentacions, les paraules de l'home dient que del club de nacions que es van oferir per ajudar a la reconstrucció, unes s'havien compromès i havien complert, tals com Alemanya, Canadà, França o el Japó i en canvi d'altres han anat fent l'orni i aquest és el cas d'Espanya..

Segur que l'alcalde no coneix ni l'estil ni el tarannà de Rodríguez Zapatero, gran encantador de serps i d'altres babaus que fan cas de les seves paraules. És evident que ara ja ho tindrà, per desgràcia, molt més clar.

dimarts, 6 d’abril de 2010

No és semblant?

Fent un cop d'ull a la premsa d'avui, dimarts, dia 6 d'abril, em trobo amb un reportatge a les pàgines 24 i 25 de l'AVUI sobre “Els fils invisibles dels tallers il·legals xinesos”.

Possiblement no hi hagi gaires elements nous, més aviat es fan evidents conductes i actituds que havien estat “normals” fa anys a casa nostra.

Malgrat tot caldria, i vull suposar que es fa, controlar amb tots els mitjans possibles la sobreexplotació que es fa dels treballadors, siguin xinesos o no, doncs el fet que provinguin d'una cultura diferent no els pot donar “carta blanca” de cap tipus.

En general els drets laborals han costat molts anys, molta sang i morts aconseguir-los
i per mantenir-los caldrà esmerçar-hi molt esforç i unes actituds decidides per part de les diferents administracions i evidentment, una bona coordinació.

I que tot això es pugui traduir amb una Inspecció de Treball catalana, independent i eficaç.

Ens hi va molt més del que ens pensem!