divendres, 16 d’abril de 2010

El "jutge"

Tothom és conscient en aquests moments de qui és el “jutge”: Baltasar Garzón.

Podem posar-li diversos mots tals com “Caçador de narcotraficants”, “perseguidor d'independentistes”, “assot d'euskalduns”, encara que també és veritat que té altres característiques, com per exemple: ser mal instructor, egòlatra i “xupador” constant de càmara, ja sigui baixant o pujant les escales de l'Audiència Nacional, entrant o sortint del cotxe i, això sí, amb el xofer que li obre la porta.

Ara l'home és vol fer el màrtir perquè el volen jutjar a ell i ja ho tenim. Han convertit al Sr. Garzón en l'heroi dels progres ja que l'ataquen tant els franquistes com els feixistes. Au va! que ho deixi estar que ja n'hi ha prou de “teiatru”.

No m'agraden els jutges-espectacle, no m'agraden els jutge que instrueixen malament, no m'agraden els egòlatres.

Per un càrrec tan difícil com el de jutge prefereixo més persones reservades, que siguin eficaces i que facin de la confidencialitat una norma de conducta.

No necessitem, ni és bo per a la màquina judicial, ni estrelles ni espectacles, i per exemple seria desitjable que esbrinessin i evitessin les filtracions que a més a més sempre surten de les sales dels tribunals i dels despatxos judicials. És un fet ben lamentable i ningú no hi posa solució.

dijous, 15 d’abril de 2010

Quina creu!

Aquests dies ha sortit publicada la llista de les Creus de Sant Jordi que ha concedit la Generalitat de Catalunya i n'hi ha una que requereix un comentari.

Concretament és la concedida al fiscal Carlos Villarejo per la seva “valuosa trajectòria” que es va exemplificar en el cas Banca Catalana/Jordi Pujol. El seu entusiasme en aquest afer com a fiscal, en companyia de José Ma Mena, iniciat pel govern socialista i “nacionalista espanyol” comandat per personatges tals com Felipe Gonzàlez, Alfonso Guerra i Narcís Serra va tenir el seu moment de “glòria”.

D'aquest afer encara en resten moltes coses per explicar, com qui va aixecar la llebre, qui va filtrar i facilitar dades i documents concrets i a qui es va donar, a quin preu i per què al Banc de Biscaia.

D'aquesta operació de caça i captura, Jordi Pujol en va sortir políticament enfortit, encara que del mal que van intentar fer-li els “socialistes” n'han quedat prou rastres com per no oblidar-ho.

L'esmentada Creu és per tot això o per la seva fe comunista?

dimecres, 14 d’abril de 2010

Egunkaria

Tots els elements que configuren aquest afer político/judicial del tancament del diari basc l'any 2003 són una demostració evident de la democràcia espanyola en relació a Euskadi. Transcric una part del comentari que en fa Vicent Sanchis, a la columna Desclot del diari AVUI, del 14 d'abril 2010, pàgina 3:

“La sentència de l'Audiència Nacional relativa al denominat cas Egunkaria és demolidora. No deixa cap aspecte de la investigació ni del procediment del jutge Juan del Olmo sense descosir. Considera que el diari es va tancar contra llei, conclou que no hi ha la més mínima relació entre els acusats i ETA, titlla d'especulatives les acusacions, accepta la denúncia per tortures i maltractaments que van adduir els detinguts i critica la investigació”.

Com molt bé afirma el periodista, l'any 2003, el magistrat Juan del Olmo va tancar el diari perquè estava escrit en basc i perquè ell havia pres partit en la guerra que va desencadenar Aznar com a president del govern espanyol contra el nacionalisme basc.

Han passat set anys, la sentència de l'Audiència Nacional es ferma, encara que suposo que deu haver-hi la possibilitat dels recursos que s'escaiguin.

Ara bé, cal preguntar-se al final de tot plegat, quines responsabilitats hi haurà. Algú pagarà els plats trencats?

dimarts, 13 d’abril de 2010

Dues hores gaudint...

Sóc “futbolero”, no puc negar-ho, i del Barça, i haig de reconèixer que no vaig creure gaire amb l'aposta Guardiola, però els fets han demostrat el meu error.

Cal dir sense embuts que Josep Guardiola ha estat el millor entrenador de molts anys ençà i els resultats l'avalen sense cap tipus de dubte.

En el seu cas si que es donen una sèrie d'elements que conformen tot un caràcter i unes formes de fer que es corresponen amb la seva personalitat.

No es pot deixar de reconèixer que l'estil Guardiola ha aconseguit unir tres elements que no sempre han coexistit harmònicament a can Barça: La defensa senzilla, desacomplexada i coherent de la catalanitat del club, la promoció de la gent de la pedrera i un respecte dels rivals.

La temporada 2009-2010 encara té reptes importants que el Barça pot assolir o no, però el triomf d'un model de fer les coses ja és un fet, i d'això n'estem satisfets.

Dissabte la festa fou grossa, i encara poden haver-n'hi més fins a final de temporada , i en tot això és evident que l'estil Guardiola hi té molt a veure.

Ens importa la democràcia? « El canari visionari ********** Catalonia Is Not Spain

Ens importa la democràcia? « El canari visionari ********** Catalonia Is Not Spain
Darrerament observo casos i actituds que em preocupen. Tinc la sensació que als catalans comencem a ser indiferents a les formes democràtiques. Potser no tenim cap problema amb declarar-nos-en, però les actituds favorables als resultats finals com siguin, són una llosa per a la democràcia.