dijous, 22 d’abril de 2010

Samaranch

Camises, blava o blanca segons la situació,
llibreteta negra, per anotar-ho i recordar-ho tot.

Solter d'or de Barcelona durant molts anys.

Franquista intel·ligent i demòcrata quan va caldre.

La Diputació fou un graó, l'altra fou Moscou
i finalment La Caixa, presidència darrera.

President, president, president i d'honor tambè

No es va penedir mai de res,
ni va haver de demanar perdó.

Què havia fet l'home?

Ser franquista i molt llest?

L'alta burgesia catalana sabia
que era un dels seus.

Els altres, què hi teníem a dir?

A treballar que són quatre dies,
a callar que per això vàrem ser parits,
i sinó hi havia presons, tortures i policies.

Ell tenia un altre món, tots ho sabíem
però uns no hi podíem fer res
i els altres ho compartien.

Molts anys ha viscut com un rei i
els funerals quasi seran reials.
Però la mort l'ha igualat.

Català per naixement,
espanyol per convenciment.
Franquista de cor per sempre.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Gimnàstica i magnèsia

Titular de premsa: “Pugcercós crida a respondre al TC amb la consulta del 25-A”.
Què té a veure una cosa amb l'altra?

Si el què busca el líder d'ERC és sortir als mitjans em sembla molt bé, però per sortir-hi no cal dir bestieses, o el que és pitjor, coses sense sentit.

La resposta al TC és una cosa, en resum, conjuntural, que confiem que entre els partits, el Parlament i la Presidència de la Generalitat sàpiguen proposar a la ciutadania una acció contundent i el més unitària que sigui possible.

Les consultes segueixen i han de seguir una altra via, pròpia, amb els seus terminis, els seus instruments i el seu calendari.

El Sr. Puigcercós faria molt bé de no barrejar les coses i de respectar els camps d'acció de cadascú.

O potser el cap d'ERC no té cap altra alternativa electoral que vendre “les consultes” com el seu eslògan electoral? Ara ja no valen ni pluges fines, ni equidistàncies ni altres enganys ja prou coneguts. Ho té pelut, francament!

dimarts, 20 d’abril de 2010

Segueix entabanant

Notícia de premsa: Zapatero s'ha compromès amb Brussel·les a reduir el dèficit públic a menys del 3% en un termini de tres anys. Som plenament conscients del poc cas que podem fer a aquesta afirmació.

Els comptes públics espanyols són un despropòsit tal que la Comissió Europea els investigarà, doncs hi ha el temor que la xifra real sigui superior, i que les dades de l'atur estiguin maquillades.

Aquest govern, encapçalat per Rodríguez Zapatero, ha passat de negar la crisi temps i temps fins arribar a un punt que quan ho ha fet ja tothom era coneixedor del desastre de l'economia espanyola.

La marxa de Pedro Solbes i el seu equip ha deixat a ZP absolutament sol. Sembla com si només esperi que la tempesta amaini i arribi el bon temps.

L'economia és un tema dur i complex, però el govern espanyol no sembla que tingui gaires idees per fer-hi front.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Europa, Europa!

Aquesta constant construcció-desconstrucció d'Europa a vegades arriba a cansar.

L'article de l'Albert Segura, publicat a l'AVUI, dilluns, 19 d'abril de 2010, titulat “Revolta anti-Estrasburg” és un cas més que clama al cel, però el cel podríem dir que en aquest cas és l'estat francès.

El cas és el de la doble capitalitat de la Unió Europea: Brussel·les i Estrasburg. Amb la majoria de les institucions a la capital belga, i el Parlament a la capital d'Alsàcia és una font de despeses extres, un malbaratament de recursos que tothom reconeix, però hi entra l'estratègia dels estats per desmuntar qualsevol lògica, sigui econòmica, sigui administrativa.

Semblaria normal centralitzar l'estructura administrativa i el Parlament de la UE a Brussel·les, però no, França no pot acceptar-ho, doncs hi ha la “grandeur”, els interessos i el prestigi, i per tant la raó d'estat s'imposa a qualsevulla altra raó.

Construir Europa ja costa prou com perquè s'hi hagi d'afegir l'actitud prepotent i jacobina de la França ultraconservadora de sempre. És ben lamentable!