divendres, 30 d’abril de 2010

La "litúrgia" del Primer de Maig

Avui, a la premsa, ja hi ha els primers articles dels “líders” sindicals, demà potser n'hi haurà algun altre dels “minoritaris”, encara que em sembla que actualment tots són prou minoritaris.

Demà, dia 1: ofrenes florals, manifestacions, discursos més o menys abrandats, dinars de germanor , i a partir de mitja tarda a recollir i endreçar banderes, pancartes i altre material i fins a la propera.

Prèviament ja s'hauran realitzat altres actes complementaris a diverses poblacions del país, perdó, que d'això ara en diuen el territori. En resum res de nou a la vinya del senyor.

La majoria treballadora del país, si el temps hi acompanya, farà cap a la platja. Tampoc això és gaire innovador, reconeixem-ho.

A la tarda, a Barcelona, hi haurà la manifestació podríem dir-ne més dura protagonitzada per sectors anarquistes que també com és habitual acabarà amb algunes corregudes, cremades de contenidors i potser fins i tot alguna detenció.

Ara entrat a la setena desena d'edat m'ho miro una mica des de lluny, sense acabar d'entendre com hem arribat a on hem arribat.

Voldria acabar dient que confio que els sindicats tinguin actualment clar que han de fer i com ho han de fer. Així sigui! Amén.

Encara?

Com a pregunta és l'única fórmula que serveix perquè qualsevol altra fórmula resulta patètica.

Que en aquests moments encara hagis de llegir a periodistes que plantegen el tema dels “25”, dels 25 diputats que la delegació de Catalunya de la Secta (/PSC/PSOE),
en la forma en que ho fan, incita clarament al desànim.

Sé perfectament que el poder d'aquesta gent de la Secta sobre els professionals dels mitjans de comunicació implica llocs de treball, càrrecs públics, endolls diversos i altres “prebendes” per l'estil, fets als quals una gran part hi són molt sensibles

Que els esmentats periodistes presentin el tema com un dubte, quan en realitat tothom sap perfectament la situació real, es pot entendre com el preu que han de pagar per mantenir la feina i per promocionar-se.

Ara bé, això obliga constantment a recordar les coses com realment són i explicar-les dins els límits en que cadascú pot fer-ho.

Contra l'engany s'hi ha de lluitar sempre, com es pugui, però sense defallir i tenint molt present que l'engany encara és més bèstia quan en teoria es fa en nom dels grans principis: socialisme, poble, igualtat, etc.

dimecres, 28 d’abril de 2010

Foc d'encenalls

L'acord de CIU amb el PSC/PSOE, per redactar una proposta de resolució que evidentment aprovarà el Parlament de Catalunya, només té una part realment substantiva que és el punt tercer on es demana que el Tribunal Constitucional es declari incompetent, cosa que no farà l'esmentat Tribunal.

Sobre la postura d'Esquerra d'afavorir el pacte per després no signar-lo, només cal dir que ERC està en plena campanya electoral i vistes les perspectives dels propers comicis nacionals ha de començar a montar totes les funcions que pugui. Li caldria com a mínim un circ de tres pistes.

Com a país tornem a fer un paper ben galdòs però per desgràcia no és el primer, ni serà el darrer.

dimarts, 27 d’abril de 2010

Respecte?

Que a aquestes alçades surtin veus del Tribunal Constitucional espanyol dient que se senten coaccionats, pressionats, i no sé que més... n'hi ha per llogar-hi cadires!

Si tinguessin dos dits de seny dirien que s'inhibeixen de tractar els recursos contra l'Estatut de Catalunya perquè ha estat votat per la població de Catalunya i per les “Cortes españolas”. Què més volen?

Sembla que els senyors de l'esmentat Tribunal Constitucional no volen ser molestats,
i si els emprenyem gaire, igual ens amenacen en ser més durs encara.

El problema hi serà quan hi hagi sentència. La possible resposta unitària s'haurà de mesurar tant i tant, que finalment pot acabar sent feble i mancada d'unitat real. Esperem a veure-ho i confirmar-ho, o no.

A llarg termini no hi cap altre camí que la independència.

Les "consultes"

Ja ho sabem que tant la participació com el resultat no impliquen res de res, a nivell legal. Ens ho aniran repetint dia si dia també. Però potser aconseguirem que ens ho creiem, que és possible i que no és una simple utopia.

De fet, una cosa ningú pot negar-la, el tema de la independència està sobre la taula i cada vegada se'n parla amb més naturalitat, i això no és pas poca cosa si ens fixem com estava la qüestió fa uns quants anys.

Cal recordar la manca de mitjans amb els quals s'ha treballat, el silenci dels grans mitjans de comunicació i l'oposició a vegades ben contundent.

S'imagina algú una campanya normal sobre la independència de Catalunya amb tots els mitjans disponibles, públics i privats?

Una passa important ja s'ha fet: començar a decidir el què es vol. Cal seguir treballant en aquest sentit tot sabent la feina que hi ha per fer, però també les possibilitats per fer-la.

diumenge, 25 d’abril de 2010

Garzón a la presó! « El canari visionari ********** Catalonia Is Not Spain

Garzón a la presó! « El canari visionari ********** Catalonia Is Not Spain

Una bona part dels torturats i represalitats pel jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, durant la ràtzia contra el moviment independentista provocada arrel dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, expliquen