dissabte, 8 de maig de 2010

Quina sort!

Diuen els de la “premsa” que Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy es van reunir i no es varen posar d'acord. Gràcies a Déu, perquè els seus acords sempre acaben sent funestos tant per a Catalunya com per a Euskadi.

De la reunió del Sr. Rajoy i el Sr. Montilla és claríssim que ningú n'esperava res de res. Ni ells! Podem estar tranquils mentre el PSOE i el PP no sumin prou diputats per governar a Catalunya. El dia que sumin no tingueu por que no els cauran els anells.

A nivell de Madrid les coses són ben diferents i, PP i PSOE, s'hi han de pactar per retallar competències a Catalunya no s'ho pensen ni cinc minuts, ho fan i ja està que per alguna cosa són en primer lloc espanyols, i després el que calgui.

Després venen els “papanates” catalans a justificar a uns o altres segons el color, com si en realitat hi hagués alguna diferència real.

dijous, 6 de maig de 2010

Al final

El títol de català també serà admès en les proves per ser funcionari al País Valencià.
El govern ha rectificat, evidentment a contracor, i després de desenes de sentències judicials.

No cal dir que el govern valencià fa tot el que pot contra el català o com diuen ells, el valencià, que com tothom sap és el mateix.

El seu autoodi és tan gran i arrelat que són capaços de fer el ridícul arreu, sense immutar-se, els preocupa ben poc el bon govern, menys encara l' honradesa i l'honestedat dels representants públics. El President Camps, amb aquesta aparença de capellà carca, no és capaç de netejar la corrupció que l'envolta i que el taca a ell mateix, però si que té tot el temps possible per lluitar contra el valencià.

Un ciutadà ben poc presentable, i un governant deshonest. Es pot aspirar a superar la marca? Ho dubto.

dimecres, 5 de maig de 2010

Sona bé

La lectura de l'AVUI m'ha portat fins a la pàgina 8 on es parla de la precampanya electoral per a les nacionals d'enguany.

El candidat de CIU, Artur Mas, parla del programa econòmic i proposa un pacte per aprimar l'administració. El tema certament és adequat, i vist com ha anat aquests darrers anys amb el tripartit, més que una proposta, és una necessitat imperiosa per a qualsevol persona amb dos dits de seny.

La duplicitat, quan no la “triplicitat” de càrrecs i de llocs de responsabilitat de l'administració pública catalana, ha arribat a una situació francament impossible de suportar si volem mantenir el país en un nivell econòmicament digne.

Reconec que se'm pot parlar d'Extremadura, d'Andalusia i dels molts treballadors de l'administració que tenen, però francament ni m'abelleix parlar-ne, ni em cal. Prefereixo tenir com a exemples en aquest tema els països del Nord d'Europa.

Ara bé, el propòsit d'Artur Mas, és dur, molt dur, perquè si alguna cosa saben fer tots els sindicats i altres lobbys de l'administació pública és defensar els “seus” llocs de treball i les seves “prebendes”. Dura és la tasca Sr. Mas. Tindrà prou força per convertir el desig en realitat? Que així sigui!

dimarts, 4 de maig de 2010

Què els passa?

Tant al Rodríguez Zapatero com en aquesta mena de Barby de l'Elena Salgado?
A vegades és fàcil de pensar que s'han begut l'enteniment i potser tot plegat és més senzill: parlen per parlar.

Afirmen constantment que Espanya no té cap risc de trobar-se en la situació a la qual ha arribat Grècia. Certament, i per sort és així, ara bé que pensin que això no vol dir pas que no s'hi pugui arribar.

Dades tan bèsties com el 20% d'atur són greus, i quins plans hi ha per combatre la situació? L'augment de l'economia submergida és evident per qui vulgui veure-ho.

No em vull posar en el lloc dels economistes ni de la colla d'estudiosos i saberuts que hi ha pel món, i principalment per les diverses administracions públiques, però tinc la sensació que tots plegats inspiren ben poca confiança. Potser només serviran per certificar el desastre final quan es produeixi, o pitjor encara, ho deixaran pels seus successors i que s'apanyin!

Els titulars de l'AVUI, de 4 de maig, poden ser premonitoris: “El Banc d'Espanya urgeix ZP a evitar el contagi grec”i “La institució insta a fer reformes per evitar “futurs problemes”.

dilluns, 3 de maig de 2010

PP/PSOE

No és una notícia, més aviat és la confirmació d'una actitud i d'unes formes de ser i de fer ja prou conegudes i que malgrat les aparences que de tant en tant algú interessadament dissimula, són una constant que no para mai.

Ara el tema són els ports i les seves competències que conjuntament el PP i el PSOE pretenen recentralitzar. Sí, ho heu entès bé. Els ports de mar, aquestes importants instal·lacions que hi ha a Barcelona, Tarragona i Palamós, per exemple.

Quan el govern espanyol, el PSOE i/o el PP parlen de recentralitzar i de l'interès general només volen dir una cosa: control des de Madrid, el Ministeri que sigui, tant se val, sotssecretaris i decisions segons l'interès de la burocràcia estatal i dels seus grups de pressió.

De les pressions que puguin haver fet els “socialistes catalans”, què cal esperar-ne?
La simple submissió com sempre i en qualsevol tema i encara sort que portar el port a Madrid deu sortir massa car. Ara tenir-ne el poder de decisió, per què no?