divendres, 14 de maig de 2010

Confiança?

Ja són al carrer algunes de les mesures econòmiques del govern de ZP, d'altres hi seran ben aviat. No s'hi ha lluït gaire ni per imaginatiu ni per enginyós.

Les mesures són ortodoxes actuant sobre segur. Es treballa i s'estalvia sobre apartats ben determinats i concrets: els pensionistes i el sou dels funcionaris, res de nou a la vinya del senyor. Tot el referent als alts càrrecs i altres “tonteries” per l'estil són simplement de cara a la galeria.

Sorprèn, encara que soni a retòrica, que no es toqui pràcticament el pressupost de Defensa i d'altres de semblants. Que no es toqui res de ministeris superflus i caducats com el d'Igualtat. Simplement és un escarni. Això si, aprofiten i aprofitaran per atacar el “despilfarro” de les autonomies.

El pitjor de la qüestió és que hi ha força entesos en el tema que dubten que les mesures siguin suficients, i creuen que el més possible és que s'estigui preparant un altre paquet.

Ni els mercats internacionals ni les grans potències econòmiques confien gaire en les decisions del govern de Rodríguez Zapatero. Si en temps de bonança econòmica era difícil creure amb ZP, imagineu-vos-ho ara!

dimecres, 12 de maig de 2010

Itziar Gonzàlez

El títol també en podria ser un altre i a més amb interrogants.
Què ha passat amb la regidora, bé, ara ja exregidora de l'Ajuntament de Barcelona, Itziar Gonzàlez?

Era regidora de Ciutat Vella on havia fet una tasca prou reconeguda per la pròpia gent
denunciant fets i situacions ben conegudes i treballant-hi amb gran dedicació. Els veïns apreciaven la dedicació i la tasca realitzada i de cop i volta resulta que plega.

Per les poques informacions que circulen sembla ser que l'han feta plegar o l'han posada en una situació que no tenia altra sortida, i no ha estat pas l'oposició sinó els seus coreligionaris, o sigui la gent de la Secta.

Tot plegat sembla una passa més en aquest fi de regnat que s'intueix a la Casa Gran.

Que la substitució recaigui en la persona de Carles Martí, vol dir que els queden pocs cartutxos per utilitzar, perquè, Martí, és o semblava ser el candidat de la Secta a l'Alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de la primavera de l'any que ve.

Molt aparador amb el referèndum de la Diagonal i la mateixa ombra i manca de transparència dins del Cap i Casal.

Sabrem el per què de tot plegat? Sap greu que entre el silenci del botxí i el de la víctima tot acabi quedant en les penombres habituals.

dimarts, 11 de maig de 2010

He rectificat!

Me n'ha fet adonar el meu fill Roger. Jo estava equivocat i ho he de reconèixer obertament.

Quan he sentit aquests dies que calia recollir 220.000 signatures o més per demanar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, en principi el tema em va semblar bé i vaig estar a punt de signar.

Em va fer veure que això no era res més que propaganda electoral d'Esquerra per fer-se perdonar el tripartit i presentar-se com a abanderats de l'independentisme tot convertint-lo en un eslògan electoral més per reduir la previsible pèrdua de vots i tornar a sumar per repetir el tripartit. Ben cert i molt ben vist.

La feina per la independència cal començar-la a fer després de les eleccions, recollint signatures i fent tot el que calgui, seriosament i amb visió de futur.

Tornar a convertir l'independentisme en una arma electoral més d'ERC per salvar les poltrones i repetir l'experiment, no s'hi val.

No podem permetre que ens tornin a prendre el pèl!

dilluns, 10 de maig de 2010

A aquestes alçades!

De tant en tant, a les notícies de la premsa, sembla que s'hi coli algun referent humorístic.

Per exemple, veure un titular que diu: “Montilla emplaça els socis a reduir el nombre d'alts càrrecs” et fa dubtar si és un nou govern que de sobte té la “neura” d'estalviar, si és un acudit infantil amb ben poca gràcia, per cert, o simplement és allò de parlar per parlar.

Que un govern que està pràcticament al final del seu mandat surti ara amb “collonades” d'aquest estil és per posar-se a plorar i no precisament de riure.

Quan tothom sap la malversació que ha fet aquest govern contractant tants alts càrrecs com interins a tots els departaments, situació aquesta que deixarà el proper govern amb les mans lligades i la caixa buida, sona a broma de mal gust.