divendres, 21 de maig de 2010

Això dels rics

Fa dies, fa molts dies que, membres del govern de Rodríguez Zapatero, van parlant dels rics i dels seus impostos. En resum, només fan demagògia barata sense cap tipus de seriositat.

Constantment van dient que apujaran els impostos als rics per fer-se perdonar les retallades que han fotut a la generalitat dels ciutadans. Els rics sempre han pogut evadir impostos, i sinó pagar-ne menys dels que haurien de pagar.

Tota la parafernàlia que ven el govern socialista és francament repel·l ent, i no té cap dret a prendre constantment el pèl a la ciutadania.

Ni l'IRPF, ni l'IVA, no són precisament impostos pels rics. Són impostos per la gent treballadora i això ho saben perfectament tant el ZP com els polítics i els tècnics que l'assesoren, i per tant que es deixin de frases i paraules altisonants i que assumeixin els costos que impliquen les retallades perpetrades, que és el que toca, i si han de plegar que ho facin com més aviat millor.

Que deixin l'infantilisme dels rics si no estan disposats a fer-hi res. Prou fantasmades!

dijous, 20 de maig de 2010

No n'hi ha prou?

A l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ara li han hagut de dir que no a un nou pressupost de propaganda de 300.000 euros.

Sembla difícil de creure que aquest home encara cregui que es pot munyir més la vaca, quan és conegut per tothom que no li queda llet, i ben aviat no tindrà ni carn, i es pot quedar amb la pell i els ossos.

I l'home està disposat a gastar 300.000 euros per fer-se autopropaganda. Sort que aquesta vegada el tema no ha prosperat, però la qüestió resulta prou simptomàtica.
La despesa del referèndum de la Diagonal ja ha estat un escàndol ben difícil de justificar.

Però com pot pensar en tot això el Batlle del Cap i Casal? Què no sap com la passen de magre molts dels seus conciutadans? Què és que viu en una bombolla i no s'assabenta de la realitat? Ben a prop de la Plaça Sant Jaume és ben visible la situació:
si va a buscar el Metro passant pel carrer dels Escudellers Blancs veurà el pa que s'hi dóna! Si vol passar per altres racons de la Ciutat també ho veurà, però anant a peu, eh, que és com es veuen les coses!

dimecres, 19 de maig de 2010

El trio de la benzina

Novament s'han posat en marxa. Altra vegada ataquen, que només vol dir que tornaran a crear sospites, dubtes, insídies, allò que els és tan habitual i que s'ha convertit en una de les seves raons de ser. I com sempre l'objectiu és atacar a Convergència, la causa sempre és el menys important.

Ara, en una acció coordinada més, El Periòdico, Miquel Iceta i Joan Ferran han dit i han publicat el mateix: llencen merda sobre Convergència i sobre el presumpte finançament il·legal del partit.

Sortint d'on surt tot plegat sembla una part més de la campanya electoral de la Secta.
Com que són tan migrades les seves perspectives electorals han de començar a moure's amb les armes més habituals.

Sabem que en vindran moltes més perquè no tenen gaires possiblitats de reeixir si la campanya es fa amb joc net. No tenen res a fer en unes eleccions com cal, només poden avançar embrutant a Déu i sa mare. És el seu estil i l'utilitzaran fins on calgui
i sense cap tipus de control.

dilluns, 17 de maig de 2010

Patètic

És el mot que més s'adapta a la realitat d'ahir, diumenge, dia 16 de maig a Barcelona.
El referèndum sobre la Diagonal ha acabat esdevenint surrealista.

Des de la mateixa convocatòria fins a les votacions tot ha estat esperpèntic. Des de la propaganda de l'Ajuntament promocionant l'opció A, tot amagant l'opció C, ja van demostrar per on anirien els trets. Les errades tècniques de la votació han estat d'antologia, des de persones que van votar més d'una vegada fins els que no podien votar. Tot plegat un autèntic desastre.

Al final tenies la sensació que havien muntat el referèndum els pitjors enemics
dels socialistes.

Els resultats han estat tan adversos al que volia l'Ajuntament que els ha obligat a fer
dimitir al primer tinent d'alcalde, per tal de salvar a l'alcalde. Difícilment en sortirà indemne, Jordi Hereu.

La fi del regnat socialista al Cap i Casal sembla un fet sense retorn. El referèndum de la Diagonal haurà estat la tomba de Jordi Hereu i dels socialistes.

La Diagonal, que és una via de sortida de la ciutat, en aquest cas ha convidat a tot l'equip de govern a fotre el camp i, si pot ser, per sempre. S'ho han guanyat a pols.