divendres, 11 de juny de 2010

Transcripció

Transcripció

He dit més d'una vegada que alguns cops només cal transcriure, sense fer-ne cap comentari. Aquest és el cas:

Diari AVUI de l'11 de juny, pàgina 18 “El confidencial econòmic”

“Estat acaparador. El govern central ha tornat a demanar a les entitats financeres que facilitin crèdits al sector privat. Aquesta sol·licitud no deixa de ser un sarcasme i un insult a la intel·ligència, perquè l'Estat és qui acapara tot el crèdit del mercat. La major part del deute públic que emet el Regne d'Espanya és comprat compulsivament pels bancs i caixes del país. Això genera el conegut efecte expulsió, és a dir, s'està arraconant a la cuneta el sector privat. Cada euro lliurat a l'Estat significa un euro menys disponible per finançar empreses i llars. Les entitats prefereixen arrambar amb el deute públic, que dóna tipus cada cop més alts. Però, molt de compte, perquè aquest deute és avui dia gairebé d'alt risc. Així ho evidencia la prima creixent que el Tresor es veu obligat a pagar. El govern de José Luís Rodríguez Zapatero demana que els bancs donin crèdits al poble sobirà, però per la porta del darrera els absorbeix tots. És la síntesi del zapaterisme: dir una cosa i, sense immutar-se, fer la contrària”.

dijous, 10 de juny de 2010

Sembla que si!

Pel que sembla, i segons les notícies que arriben de la reunió feta a Saragossa entre els ministres de transports de la Unió Europea, tant el govern espanyol com la Unió avalen el corredor ferroviari del Mediterrani.

El tema semblaria una obvietat tant per la necessitat econòmica com pel menor cost davant de possibles solucions alternatives, però vistes les posicions sovint contràries de certs estaments i personalitats espanyoles, hi havia dubtes raonables sobre la posició final espanyola.

Potser la crisi econòmica ha ajudat a que tiri endavant perquè és l'opció més econòmica i la que assegura major rendibilitat per al futur.

Ja resulta ben trist que una infraestructura d'aquests tipus imprescindible per l'exportació hagi hagut de fer tants tombs i que encara estigui en l'estat en que està amb el coll d'ampolla d'una sola via entre Tarragona i Castelló. Hi ha situacions que resulten ben incomprensibles a aquestes alçades.

Malgrat tot, benvinguda la definició del ministre José Blanco quan diu que “L'eix mediterrani és important per a Europa i per l'Àfrica i l'Àsia emergents”.




Caldrà estar amatents a que es vagi concretant i que no quedi tot plegat en foc d'encenalls.

dimecres, 9 de juny de 2010

Instrumentalitzar

La campanya de les properes eleccions nacionals promet moltes emocions i ERC ja s'hi apunta. Si cal recollir signatures per demanar un referèndum ells són els primers.

Aquesta instrumentalització de la independència per acabar convertint-la en un eslògan electoral és fatal. És rebaixar-la a un simple esquema partidista i fent-ne un simple article electoral només per aconseguir vots. Reduir-la a això és treure-li tot el seu pes com a qüestió substancial de país.

El més trist de tot és que ERC acabarà entabanant a molta gent que signarà ara, quan hauria de ser un tema per deixar-lo després de les eleccions.

A part de tot tingueu clar que ERC, ICV i PSC/PSOE tornaran a governar si sumen.

Un bon govern farà més fàcil la possibilitat de la independència, un nou tripartit només ens pot portar a més dependència d'Espanya i a més misèria social i econòmica.

No en tenim prou?

dimarts, 8 de juny de 2010

Quina comissió!

El Parlament ha creat una comissió per investigar el “Cas Palau” i no l'ha volgut fer pel “Cas Pretòria”. Fins aquí tot ben normal: una afecta a Convergència i l'altra als socialistes i el tripartit, amb una “coherència ben especial”, no pretén esbrinar res sinó fotre a CDC.

Però com que no n'hi ha prou amb això continuen fent de tribunal popular i, per exemple, en el cas de les compareixences, totes estan relacionades o amb CDC o amb la Fundació CatDem, i persones de l'entorn convergent tals com Joaquim Ferrer, Antoni Vives, Agustí Colomines, Daniel Osàcar, Àngel Colom, etc.

Això si, el “tripartit” ha evitat que compareguin Ramon Garcia- Bragado i Carles Martí de l'Ajuntament de Barcelona, relacionats amb l'hotel que es volia construir davant del Palau.

Tampoc serà citada l' exdiputada de la Secta, Anna Balletbó, ni els Consellers Antoni Castells, Joaquim Nadal i Joan Manuel Tresserras, encara que cadascun d'ells podrien aclarir aspectes rellevants del cas.

Evidentment amb una Secta amb males perspectives electorals, i una ERC amb clara davallada, només tenen l'opció d'emmerdar a CDC per intentar així que una part del seu electorat s'abstingui.

No saben fer res més, i possiblement, no poden fer res més.

dilluns, 7 de juny de 2010

Evident, company, evident

Frase del noi de la bici, Joan Herrera: “Nosaltres no serem equidistants, serem claríssims”.

No en teníem cap dubte que heu estat, sou i sereu “claríssims”. Sempre ho heu estat.
Una altra cosa és saber què caram voleu dir, perquè a més a més ho sou “de debò”.

Si us plau, deixeu de dir bajanades i mireu-vos una mica al mirall, potser així us veureu les vostres realitats autèntiques. Des del “bonisme” de Joan Saura fins a l'agressivitat insultant de Joan Boada, aquest darrer ha escenificat tots els matisos possibles del què és l'autoritarisme. Ha tingut ocasions per mostrar-se tal com és: Horta de Sant Joan, mossos d'esquadra, bombers, nevades, etc. i en cada ocasió ha anat empitjorant.

Joan Saura i Joan Boada han fet el paper d'estrassa que representa actualment Iniciativa per Catalunya i que va des del " bonisme" estúpid del primer a l'agressivitat insultant del segon.

Certament sou de debò, però de debò de què?

Repasseu atentament la frase de Joan Herrera, i el resultat és evident: són claríssimament estúpids, són claríssimament mal educats i sovint no tenen ni idea de que parlen!