dimecres, 23 de juny de 2010

Cal vigilar-los

Vicenç Villatoro alerta, en el diari AVUI de 23 de juny, sobre els riscos de determinats imams radicals i dels seus seguidors. És evident que aquests risc no és cap fantasia, és una realitat.

A determinades mesquites ja fa temps que la lluita entre els musulmans moderats i els radicals s'està inclinant cada vegada més a favor dels segons.

No és només una qüestió religiosa, que també ho és, sinó les actituds de determinats imams i els seus acòlits, que opten amb tota claredat per la violència verbal, de moment, però que pot passar tranquil·lament a la violència de tipus terrorista, sense que calgui una transició gaire llarga.

Cal suposar que se segueixen de ben aprop les activitats de les mesquites d'aquest corrent islàmic i els qui dirigeixen aquests grups. No podem fer com si no passés res de res, perquè no és veritat

Això no vol dir que calgui controlar i vigilar a tot el col·lectiu musulmà. No seria just, però amb una certa mesura si que cal fer-ho i s'ha de fer.

Deixar-ho passar tot i aclucar els ulls per no veure-ho no és precisament la millor fórmula. Cal ser tot el respectuosos que es vulgui, però sense abaixar la guàrdia!

dimarts, 22 de juny de 2010

Van avisant ...

Al País Basc fa temps que s'estan produint fets de gran transcendència que poden tenir la seva influència sobre la població d'Euskadi.

A través de les negociacions que s'estan duent a terme es busquen fórmules per poder restituir a l'esquerra abertzale el seu paper de força electoral. L'assumpció en exclusiva de la lluita política tot rebutjant la violència d'ETA és un pas substancial per aconseguir la normalització democràtica.

Ara bé, com ja se suposava, aquest és l'escenari que Madrid no vol ni sentir-ne a parlar, i quan diem Madrid estem parlant de tota la classe política espanyola, PP i PSOE i alts funcionaris de l'Administració central. No volen la democràcia per Euskadi, ni la pau, ni la participació política de la ciutadania basca, simplement busquen una situació “excepcional” que els permeti sotmetre al poble basc.

Dins un entorn com l'esmentat es pot esperar qualsevol cosa, i no es pot oblidar que l'Estat pot “estimular la violència” doncs té prou elements, directes i indirectes, per aconseguir-ho.

Els demòcrates catalans, bascos i espanyols hauran de treballar de valent per tal d'invalidar les opcions dels sectors espanyols que pretenen obstaculitzar el procés de pau i normalització de la vida política basca.

dilluns, 21 de juny de 2010

Ben trobat

El títol, cal reconeix-ho és encertat, “Un país desencaixat”, és a la pàgina 17 del diari AVUI del 21 de juny.

Amb les darreres operacions de fusions/absorcions/Sips de les caixes d'estalvi resulta curiosa i sorprenent la situació que s'ha produït al País Valencià (Comunitat Valenciana com la volen els seus governants), doncs pràcticament perden el control de les seues dues grans caixes (CAM – Caja de Ahorros del Mediterraneo – i Bancaixa) i deixen el país sense cap entitat financera sota control.

Tot això no farà res més que augmentar el poder de les grans entitats financeres amb seu a Madrid per a controlar o condicionar, com vulgueu, tota l'economia valenciana.

Aquesta patuleia que governa la Generalitat del País Valencià, s'han mostrat incapaços de defensar el que podria haver estat el seu braç financer. Estan en una situació de feblesa tan gran que els immobilitza per actuar sobre qualsevol situació important. S'han empastifat de tal manera que no poden fer ni resoldre res. I el silenci del PSPV/PSOE què?

Seria molt bestia arribar a pensar que tant el PP com el PSOE a l'ùnic que juguen es a acabar de desfer tot el que pugui quedar de País Valencià!