divendres, 9 de juliol de 2010

Gràcies, Sr. Ridao

No sóc ingenu, ni tinc l'edat per ser-ne, però malgrat tot he tingut l'humor i la bona fe de llegir l'article del Secretari General d'ERC, Sr. Joan Ridao, pensant en positiu.

La decepció no ha fet res més que confirmar el que ja em temia: el sectarisme i la visceralitat anticonvergent són característiques que omplen el cervellet d'aquest polític i que sempre s'acaben imposant. Lamentable però cert.

I això que l'article podia haver estat interessant amb una mica més d'autocrítica, però sembla que el Sr. Ridao no té gaires ganes d'entrar per aquests viaranys.

Sr. Ridao, atreveixis d'una vegada a dir el que realment pensa de la situació actual i la futura immediata. Per què no acaba d'afirmar obertament que el seu desig continua sent el de reeditar el tripartit per veure si el seu gran somni que és que ERC pugui suplir a Convergència com a partit central de la Catalunya d'avui es faci realitat?

Francament és una llàstima que el que podia haver estat un bon article acabi sent un escrit visceral, tan habitual amb vostè quan parla de CDC.

No s'ha plantejat mai anar al psicòleg o al psiquiatre per saber d'on li ve aquesta paranoia? Si us plau, per què no s'ho fa mirar?

L'article de referència surt al diari AVUI, de 9 de juliol de 2010, a la pàgina 8 i es titula “Sense fer marrada per Madrid”.

dijous, 8 de juliol de 2010

Saben on són? i Recomanació

Acabada, pel que sembla, la polèmica promoguda i llançada pels òrgans oficials i oficiosos de la Secta (PSC/PSOE) sobre el lema de la manifestació del dia 10 de juliol, tot plegat ha tingut alguns efectes col·laterals que cal destacar.

Tot el malestar i els problemes han vingut des d'un sol sector de la societat catalana: la representada pel socialisme “catalano/espanyol” de José Montilla, Miquel Iceta i els seus. Només ells han creat els ” problemes”, desvirtuant els fets i tergiversant els criteris establerts a a priori.

Tot això està inclòs dins l'ADN de la Secta que coneixem i patim prou. Fins aquí tot plegat entra, per desgràcia, a la més absoluta normalitat del país que tenim.

Ara bé, a ERC, on fins fa només unes 48 hores hi regnava la pau dels cementiris, de sobte han passat a convertir-se en una mena de clínica mental, i pel que sembla no tenen ni metges. A qui se li acut dir que tot plegat no és res més que un nou enfrontament entre el PSC i CDC?

Quina és la nova equidistància que busquen? La de l'estupidesa, la de la misèria mental, la de la ximpleria? Francament, costa trobar-hi respostes, però potser no les tenen ni ells mateixos

Recomanació del dia:

L'article de Sebastià Alzamora, a la pàgina 2 de l'AVUI, de 8 de juliol titulat “Ocellaires reconvertits”. Una glopada d'aire fresc davant l'estupidesa i la correcció imperant sobre la Rambla de Barcelona i els animals.

dimecres, 7 de juliol de 2010

Que es jubili, ja!

Per sortir de la calor ambiental i de les indignes pressions dels socialistes “catalano-espanyols” pel que fa al lema de la pancarta de la manifestació del proper dia 10 de juliol, parlarem de la Caixa de Catalunya.

Segons la premsa, després de la fusió de Caixa Catalunya amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa, la primera haurà de tancar prop de la meitat de la seva xarxa d'oficines de la resta de l'Estat. Dit d'una altra manera, de les oficines de fora de Catalunya, i cal insistir en el per què: per manca de rendibilitat.

Si el Sr. Narcís Serra tingués un mínim de dignitat ja faria temps que hauria d'haver presentat la seva dimissió. Possiblement hauria estalviat alguns dels ensurts que es poden emportar els nous gestors.

Possiblement, l' exministre de defensa espanyol, en la seva tasca de president de la Caixa de Catalunya ha contribuït molt més a solucionar “problemes” que tenien els seus companys de la Secta (PSC/PSOE) que no pas a orientar correctament la pròpia Caixa.

És sabut que l'exalcalde de Barcelona no serà el president de la nova entitat, i si n'és
serà breument fins a donar pas al nou. El seu pas per la Caixa de Catalunya no haurà estat pas brillant, sinó més aviat lamentable i maldestre.

Que es jubili i que li donin alguna vicaria respectable i de “prestigi social”. No el veurem pas tocant el piano al Portal de l'Àngel o a la Plaça Catalunya de Barcelona!

dimarts, 6 de juliol de 2010

Polèmica?

En aquests moments tota la premsa del règim ven el mateix: la polèmica sobre el contingut de la pancarta de la manifestació del proper dia 10 de juliol.

És un tipus de premsa on la mentida i la manipulació formen part bàsica del seu “Manual d'estil”. És la seva forma de ser i de fer i resulta una feina envà pretendre que canviï. Aprofito per donar la benvinguda al projecte del nou diari “ARA” que sembla es posarà en marxa després de les eleccions nacionals i que es correspondrà a l'àmbit ideològic proper a Convergència Democràtica de Catalunya. Ja era hora que es prengués aquesta opció.

Pel que fa al tema de la “polèmica”, cal aclarir, de totes totes, que aquesta ha estat creada, inventada i promoguda per la Secta, ( PSC/PSOE), i pel seu màxim representant, el primer secretari José Montilla, a través de “El Periódico”.

Una pancarta que ja havia estat consensuada fa temps, “Som una nació. Nosaltres decidim”, era la proposta i l'acord. Ara resulta que tota l'artilleria socialista dispara a tort i a dret, no volen cap eslògan i només volen la senyera

Penso que els hi haurien de dir clar i català que si no volen ser-hi que no hi siguin, però, si us plau, que deixin a la gent en pau i que no creïn malestar i problemes on no n'hi ha.

Si no van ser-hi quan es va decidir la manifestació i l'eslògan doncs ara que no es queixin, i sobretot que deixin d'emprenyar!

dilluns, 5 de juliol de 2010

No es preocupi Sr. Montilla

Notícies fidedignes informen que al Sr. Montilla no li agrada el text de la pancarta que està previst encapçali la pancarta unitària el proper dia 10 de juliol.

No és una pancarta explícitament independentista, només diu: “Som una nació. Nosaltres decidim”. Res de l'altre món.

Caldria demanar-li al President de la Generalitat que si hem de provocar-li malestar o situacions incòmodes, ja li acceptem que no vingui. Pot ampliar la migdiada i, realment nosaltres, també estaríem molt més tranquils.

Quina necessitat tenim d'embolicar les coses, de forçar les situacions?

Si sabem com és el President Montilla, president per la gràcia d'ERC, i no gaire donat a espectacles d'adolescents enfadats, sinó més aviat un home serè, discret, amant de la seva família, per què l'hem de treure de casa, de la “seva caseta” del Baix Llobregat?

Li recomanem un dissabte tranquil sense neguits calorosos i sense necessitat de fer teatre, que no són temps per la lírica, sinó per la feina d'homes grisos i sense gaires atributs.

No cal que faci l'esforç, home, descansi en el “Ranxo Montilla” on segur que tindrà moltes més opcions de descansar i refrescar-se.