dilluns, 12 de juliol de 2010

I ara què?

Devien ser les 12 del migdia, sobre un asfalt que cremava, quan m'he trobat a un exdiputat del Parlament europeu i com és perfectament normal hem parlat de la manifestació de dissabte passat i, en general, les conclusions eren prou positives.

Dins de la mateixa tònica la conversa ha derivat en el “i ara què” i cal dir que a partir d'aquí la conversa ha tornat al terreny del “ja ho veurem”, “la unitat és inviable” i d'altres frases per l'estil.

Ens hem acomiadat desitjant-nos bones vacances, i no ens hem vist gaire en cor de preveure gaires coses més. M'ha dit com a final de la conversa que els polítics haurien d'estar a l'alçada.

La pregunta que pot acabar aquest breu comentari és òbvia: “A l'alçada de què i de qui?”

Bob Dylan deia que la resposta està en el vent! Potser si.