divendres, 6 d’agost de 2010

Distracció d'estiu

En una tarda d'estiu on no hi ha cap possibilitat de fer migdiada et vénen pensaments estrambòtics.

Per exemple, fer la proposta als “amics de la Secta”, que abans de les eleccions nacionals organitzessin un curs de formació política obert a tothom. No és exhaustiu, només és una recomanació.

-- Com fer carreteres per on vull i m'interessa, a càrrec del Xèrif de la Secta de
Girona, Joaquim Nadal

-- Teoria dels “coitus interruptus” polítics, a càrrec, conjuntament, d'Antoni
Castells i Ernest Maragall

-- Filosofia i pràctica dels cans (gossos), per Joan Farran especialista.

-- Com crear i vendre fum federalista, per Miquel Iceta

-- El futur de l' Europa del no res, per Raimon Obiols

-- Com controlar els ajuntaments, per Jordi Hereu

-- Com esdevenir president de la Generalitat, per Joan Puigcercós i José Montilla

-- El socialisme del segle XXI, Està en recerca. Difícil de trobar

-- Com cercar informació de les corrupteles de CDC. Director i equip d'investigació
de “El Periódico”.

-- Com es recuperen per la vida social delinqüents confessos, Josep Ma. Sala i Luigi Garcia

Per què no s' animen? Potser trobarien alumnes i tot!

Seria genial poder-ho fer a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent.

dijous, 5 d’agost de 2010

Die partei, die partei, die partei!

No és la primera vegada que faig una recomanació com a fórmula per expandir i promocionar un article. És el cas del titulat: “Die partei, die partei, die partei” publicat al diari AVUI, de 5 d'agost de 2010, concretament a la pàgina 19 i a la secció de “Diàleg”.

El professor Joan Ramon Resina, catedràtic a la Universitat de Stanford, l'encerta plenament amb el símil que fa del Mur de Berlín i Honecker amb José Montilla i l'aparell del PSC.

Diu J. R. Resina: “Montilla continua defensant el “Mur”, com el Honecker de la RDA mesos abans de la caiguda”.

Val la pena de llegir tot l'article, penso que és del millor que s'ha escrit sobre aquest gris personatge que ha esdevingut President de la Generalitat de Catalunya. No us el perdeu!

dimecres, 4 d’agost de 2010

Trobar la data

Sembla que no és tan fàcil com semblava això de la data de les eleccions nacionals.

Ja s'hi escarrassen ja, però és que noi, entre el Papa que se l'hi ha acudit venir a Barcelona, la festa dels súpers, el Barça-Madrid, la cosa cada vegada és més difícil.

A més a més els de la Secta, bé, ells es fan dir socialistes, han de mirar de combinar els shows judicials que els van bé a ells i evitar que durant la campanya es parli dels que els afecten.

Per a tot això ja tenen armes: la seva habitual mala llet, les seves mentides, les seves insinuacions normalment mai demostrades, i la seva premsa personificada principalment pel seu TBO particular , “El Periódico”, que ja fa temps i temps que es dedica en cos i ànima a treure constantment informacions, insídies i calúmnies sobre CDC. Clar que per això el paguen.

Els socialistes estan convençuts que allò d'una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat és cert, i ho porten a la pràctica. És el seu estil, no en coneixen altre.

Ells, els de la Secta, que fa anys i panys que han fotut el que han volgut, que han col·locat a Déu i sa mare a les administracions, ara pretenen anar de fiscals i acusadors.

És ben cert que mala llet no els en falta, militants disposats ajudar-los tampoc i que tot això forma part de la seva campanya electoral. Que ningú ho dubti.

Ara que tothom recordi que ells són els únics que han estat condemnats per corrupció. Només cal recordar a Josep Ma Sala i “excompanys”. Qui són els coneguts del Cas Pretòria?

A la major part dels socialistes quan se'ls ha acabat l'ètica d'esquerres els ha quedat el de sempre: la corrupció, endollar amics, familiars i coneguts i això si, parlar del poble.

El cinisme és el que millor els defineix. Per simple salut democràtica seria bo passar-los a l'oposició a tot arreu on es pugui!

dimarts, 3 d’agost de 2010

L'efecte Castells

Les conseqüències de les declaracions del Conseller Antoni Castells han donat de si i han durat tot allò que podien.

Les declaracions corresponents als de la Secta han deixat les coses clares encara que amb modulacions ben diverses, però totes elles han constatat ben clarament que PSC i PSOE són el mateix. Han dit autèntiques entabanades mentals sobre les “dues ànimes” i d'altres de semblants.

Resulten patètiques les declaracions de 31 autoritats socialistes, principalment municipals de la Secta, que recull el diari AVUI, de 3 d'agost de 2010, totes justificant la situació i reconeixent, en general, el beneficiós de la situació.

Aquesta percepció de la situació del socialisme català-espanyol no és cap novetat ni ens ha d'estranyar gaire ja que és un fet ben perceptible i acceptat per tothom.

Des de la mort de Josep Pallach, i, l'acomodació, per dir-ho suaument, de Josep Verde Aldea, el socialisme català va quedar en mans de persones que odiaven amb totes les seves forces en Pallach i el seu PSC(R) i tot el que representava. Per aquestes persones la seva mort va ser un gran alleugeriment.

La unió entre els PNN de les universitats, “esquerranosos” de casa bona, catòlics amb càrrecs de consciència, i aspirants a càrrecs, va donar com a resultat el PSC de Raventós i Obiols, que posteriorment i degut a la seva feblesa foren derrotats i substituïts pel grupet del Baix Llobregat. Aquests ja sense miraments es feren amos i senyors del “socialisme català”.

Les dues ànimes, l'afer Castells, el sector catalanista, tot plegat només són flors i violes sense cap transcendència pràctica.

dilluns, 2 d’agost de 2010

Sr. Castells, Sr. Castells!

Altra vegada. Quantes n'hi van?

Si tan clar ho té, treballi des de dins del partit tot combinant-ho amb la pressió de la via externa que encara pot fer-ho. O potser vol dir que el que passa és que vostè ja sap que no repetirà ni a les llistes electorals? O és que només li queda l'esperança que Artur Mas el recuperi com a un d'aquests homes “dels millors independents del país”?

La feina que li queda dins de la Secta és francament desagradable. S'ho hauria d'anar treballant un per un, i això vol dir picar pedra durant molt de temps i possiblement sense gaires resultats positius.

Sense que la Secta perdi poders, tals com la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona,
no hi haurà replantejaments possibles, o sigui fins que no es produeixi un daltabaix
dins de la Secta, no canviarà res de res.

Les coses estan molt enquistades i el domini de la màfia baixllobregatenca és dur com una roca i està sota un control dictatorial, que no té res a envejar, en aquest sentit, al Chicago d'Al Capone dels anys 20 i 30 del segle passat.

Per regenerar el partit els cal un bon trasbals, una bona caiguda i tenir les forces suficients per plantejar-se la possibilitat de ser un partit catalanista. Difícil, molt difícil, per no dir impossible!