dissabte, 14 d’agost de 2010

No poden canviar?

Abans es deia que els aires de la joventut donaven nous impulsos, noves energies i per tant noves il·lusions. Personalment no he tingut mai gaire clar aquest fet, doncs no sempre joventut i noves idees van juntes.

Observant les declaracions de la Sra. Laia Bonet, Secretaria del govern tripartit i membre de l'entorn directe del president José Montilla, la conclusió és més aviat que la joventut i la renovació dins del PSC/PSOE (la Secta) no existeix, ni es preveu que hi sigui en un futur immediat.

Seguir acusant a aquestes alçades que CDC va mantenir actituds poc democràtiques
per dir que el “President era nascut fora de Catalunya” és simplement una qüestió
de negligència mental de la senyora Bonet o pitjor encara, que és incapaç de sortir dels “manuals del partit”.

En aquest sentit, el dels orígens del president Montilla, es va ser tan curós i escrupolós durant la campanya electoral que si alguns límits es van passar van ser precisament els de la correcció política.

També pot ser que Laia Bonet sigui partidària d'allò de la “mentida repetida mil vegades acaba esdevenint una veritat”. Suposo que la senyora té clar d'on prové
la frase. D'un partit en el qual també hi figuraven els mots socialista i nacionalista.

divendres, 13 d’agost de 2010

Si ho feu...

Per la premsa i per la xarxa principalment van circulant les diverses propostes polítiques de caire independentista amb diferents marques i distintes personalitats que les encapçalen. S'hi afegeixen tot seguit les procedències de cada grup i grupet.

Seria molt positiu per a tota la ciutadania disposar d'una candidatura clara, concreta i concisa de caire independentista al marge de les grans organitzacions polítiques del país, per entendre'ns, al marge de CDC, UDC, PSC/PSOE, ERC i ICV.

Resultaria útil començar a saber quin pot ser el pes d'una opció clarament independentista i quines repercussions tindrien en els resultats electorals de les properes nacionals

A més a més sortir d'aquesta mena d'atzucac en el qual tot és suposa i mai s'acaba de concretar seria molt bo de cara a fer nous plantejaments que poguessin anar aflorant en el futur.

Anar sortint dels sondejos i començar a tocar resultats electorals serà aviat una necessitat, per trobar-nos amb la realitat, les realitats i acabar amb les entabanades mentals.

dimecres, 11 d’agost de 2010

Vols dir?

Hi ha articles que ajuden a situar les coses. Aquest era el cas del professor Joan Ramon Resina, i n'hi ha d'altres que només fan que crear confusió i manipular les coses.

Aquest segon cas és el de Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla i preeminent membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

L'home com era d'esperar es desfà en elogis per l'estratègia que ha seguit el partit durant els darrers 24 anys, des de l'article de Carod-Rovira de l'1 de novembre de 1.986 titulat: “Una necessitat vital: refundar ERC?”.

Es podria esperar una anàlisi del que va comportar, de les conseqüències que ha tingut per al país, del fracàs, principalment, del darrer tripartit, però no us preocupeu que no hi ha res de tot això, ni l'home tampoc ho pretén.

Què hi ha doncs? No ho heu endevinat encara ? El títol ja ho diu tot “Una necessitat vital: refundar CDC?”.

Es permet aconsellar el que ha de fer CDC, i com ha de fer-ho, per tal de repetir el que va fer ERC fa 24 anys, ep, però això si des de la dreta conservadora, liberal i no sé que més. Ells, diu Josep Vall, ho van fer des de l'esquerra.

Per arribar a on han arribat potser s'ho podrien haver estalviat.

No ho sé, però a vegades caldria demanar als qui escriuen i poden fer-ho des d'un diari que s'hi mirin una mica. Només per respecte als lectors.

dimarts, 10 d’agost de 2010

No és possible?

Els conflictes inicials sobre l'ús dels cerimonials religiosos cada dia que passa es van incrementant, a poc a poc, però progressivament.

Ara és el cas de Lleida, però ja n'hi ha hagut d'altres.

Fa anys, potser més de vint, en un viatge que vàrem fer a Amsterdam i en el mateix hotel on ens vàrem allotjar, un immigrant de pràctica religiosa musulmana ens va explicar que havien arribat a un acord amb una església catòlica que els cedia l'espai per als seus oficis religiosos i que el tema no havia provocat cap tipus de problema.

Francament ens va semblar una molt bona notícia. Desconec com ha evolucionat el tema, però fórmules d'aquests tipus podrien fer perfectament compatibles les necessitats de culte dels fidels amb un ambient de respecte i solidaritat entre religions.

Compartir solidàriament els espais no deixaria de ser un primer pas per retrobar allò que és comú i mirar d'excloure fanàtics i fonamentalistes siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.

No sé si això encara és possible, però seria bo de treballar-hi.

dilluns, 9 d’agost de 2010

El xèrif fidel

Ja fa dies que el Sr. Joaquim Nadal, un dels homes forts del govern tripartit de Catalunya, s'autopostula com a fidel servidor del President de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla.

En certa forma resulta sorprenent aquesta mena d'obsessió, o simplement és un plantejament per després de la derrota de la propera tardor?

Que el Sr. Joaquim Nadal és un pes pesant de la Secta no és cap misteri i que no ha mostrat encara totes les seves ambicions i aspiracions també sembla cert.

També es pot especular sense gaire por d'equivocar-se que qui té molt més poder real dins de la Secta és el capo dels Nadal gironins més que no pas Antoni Castells, el Conseller d'Economia que tothom té la sensació que està molt més sol del que sembla, o potser, més ben dit, amb uns acompanyants que no estan disposats a anar gaire lluny.

Possiblement el que pretén l'actual Conseller d'Obres Públiques s'anirà veient en aquests propers mesos.