divendres, 20 d’agost de 2010

Tenim un problema

Parlo com a ciutadà europeu, encara que possiblement la ciutadania europea com a tal no existeixi.

L'afer del govern francès i els gitanos, o més just deu ser referir-se a ciutadans procedents de Romania i de Bulgària, posa sobre la taula un dels problemes de la construcció europea i planteja tota una sèrie d'interrogants que tothom sap que hi són i hi seran, i cada vegada amb més intensitat. Vegem-ho.

Semblen clars aspectes tals com el del mercat únic, el de la lliure circulació de mercaderies, el de la lliure circulació de persones, ara bé cal fer-se algunes preguntes sobre el darrer dels temes enumerats.

Lliure circulació de persones, però mantenint els perjudicis contra determinats col·lectius i persones?

Lliure circulació només per a les persones que no ens provoquen cap problema de convivència?

Lliure circulació de persones sempre que siguin benestants, de classe mitjana, i si poden ser rics encara millor?

Seguim fent una Europa de dues velocitats, o tres, o les que calguin, tenint ben present els estatus socials i econòmics de cada col·lectiu, de cada país, etc.?

No seria molt millor seguir construint aquesta Europa sota uns criteris d'unitat, de solidaritat i de llibertat a la vegada? Qui hi està disposat? Queden europeistes?

Val la pena recordar que Europa, històricament, és on més ha triomfat el feixisme?

dijous, 19 d’agost de 2010

En que quedem?

Fa molta calor, o més ben dit, avui es nota la xafogor. La sort és que es pot fer el comentari sense necessitat d'obrir el diari.

A primera plana, al diari AVUI, de 19 d'agost, Sant Magí. Encara que la notícia
és ambigua no és gaire tranquil·litzadora.

La Senyora Salgado, la Barbie, Ministre d'Economia, afirma que “exclou apujar els impostos per controlar el dèficit” i a la vegada diu que “insinua més pressió fiscal sobre un tram de l' IRPF”.

Sempre que surt el tema dels impostos tens la sensació que tornaran a fotre als mateixos sectors socials. Fixem-nos que parlen de l' IRPF, i val la pena recordar de què es tracta. El nom ho defineix clarament: Impost sobre el Rendiment de les Persones Físiques. A qui toca sense cap tipus de dubte? Als treballadors i pensionistes que no tenen escapatòria, a la majoria de la població que està constantment sota la pressió fiscal i no és allò que van dient de que pagaran els més rics. Pagaran els de sempre i com sempre.

L'aportació del socialisme a la qüestió impositiva deu ser simplement fer empassar
les coses més fàcilment a la classe treballadora. Genial !

dimecres, 18 d’agost de 2010

Què és el que els molesta?

Ara el tema és la llei que fixa el català com a primera llengua d'atenció als immigrants. El Defensor del Poble la recorre al Tribunal Constitucional.

La iniciativa sorgeix del diputat de Ciudadanos, en aquests moments en el grup mixt, José Domingo, i evidentment des de Madrid ja l'han recollida i actuaran en el sentit que tothom coneix.

Si continuem així potser caldrà suprimir el Parlament de Catalunya, si resulta que el Tribunal Constitucional es converteix de fet en un ens disposat a passar per sobre de les resolucions parlamentàries, dictaminant sobre tot sense cap tipus de contemplacions.

A mi ja em comença a semblar que em repeteixo en les temàtiques que tracto en el bloc però és que succeeix que des de fa molt de temps totes les truites es tomben pel mateix costat.

Que tota aquesta genteta espanyola que viu a Catalunya lluiti per no perdre cap dels atributs, influències i controls que tenen sobre la societat catalana deu ser “normal”
per a ells. Ara bé que “Tribunals Constitucionals” i d'altres organitzacions estatals els donin suport només pot voler dir que si volem alguna cosa haurem d'optar per la via independentista, doncs qualsevol altra, ells (Espanya) la donen per tancada i barrada.

Siguem-ne conscients tots plegats a Catalunya, el qual ens hauria d'obligar a treballar conjuntament (autonomistes, federalistes, independentistes, sobiranistes, etc.) forçant les lleis i el dia a dia fins on es pugui, forçant la paret fins a esbotzar-la. I a més a més amb un govern amb capacitat per fer el que realment cal!

dimarts, 17 d’agost de 2010

I què es pensaven?

Quan llegeixo informacions i/o debats sobre el Barri Xino, ara el Raval, me n'hi vaig de seguida, doncs apart d'haver-hi nascut i viscut uns quants anys hi vaig treballar diversos anys.

Al diari AVUI, de 17 d'agost, concretament a la pàgina 22, la periodista Anna Ballbona en parla i, malgrat que ho tracta bàsicament des de la temàtica de la Rambla del Raval, el títol de l'article és ben simptomàtic. Diu textualment: “Els veïns desisteixen de viure al Raval i en fugen”.


A part d'entendre molt bé el que s'hi diu, caldria tenir molt present que la fuga ve de molt lluny, de fa molt de temps i que hi ha zones del barri on pràcticament s'ha expulsat a la gent que hi vivia. Un procés de degradació estimulat o consentit pel propi Ajuntament de la ciutat ha acabat conduint a la marxa de persones que eren del barri: treballadors, famílies amb infants i pensionistes, fent encara més fàcil els processos de marginalitat, prou existents a diversos carrers del barri.

Pensem que el Barri Xino dels anys 50 del segle passat era vist per la burgesia de les zones altes com a barri “canalla” per distreure els seus apetits de lleure de nens de casa bona, però mai com a un barri popular on les persones treballaven, vivien i es guanyaven la vida com podien.

No és cap bestiesa afirmar que la personalitat del Barri Xino que varen crear els seus veïns durant anys i anys, l' Ajuntament i les classes altes de la ciutat la varen malbaratar.

Hi ha qui diu que determinades zones del barri de fet s'havien de desmantellar doncs havien estat caus de “gent de mal viure”. Anarquistes i classes populars s'havien de netejar i així es va fer, i no varen ser únicament els franquistes els encarregats de fer-ho.

dilluns, 16 d’agost de 2010

Si us plau, seriositat

Si us plau, seriositat

No crec que sigui una cosa de l'altra món demanar que el govern espanyol tingui una mica de seriositat en el tema dels impostos. Sembla que ha començat la campanya d'intoxicació, de llançament de globus sonda sobre la qüestió.

Només caldria que comencessin amb la retòrica estúpida que augmentaran els impostos als més rics, fet aquest que sempre acaba amb la gran mentida d'argumentar
que s'actua contra els més rics quan resulta que de veritat s'està actuant sobre els impostos dels que en podríem dir els provinents dels grans vicis socials: tabac i alcohol i tot seguit sobre aquells que afecten a la totalitat de la població, IVA i IRPF.

S'ha de tenir molt present que quan diuen que s'actuarà sobre els més rics, ja cal que ben de pressa ens fotem les mans a la butxaca per veure de quina forma ens les han buidades.

Acaba sent trist que les grans retòriques de les esquerres només serveixin de justificació per esquilar als de sempre, treballadors i pensionistes, i sovint per partida doble, per un costat directament amb l'IRPF i per l'altra indirectament per l'IVA.
Ara, això sí, en nom del poble i per al poble.

El que hi ha és molta barra i molt de cinisme!