dijous, 26 d’agost de 2010

No ens prengui per ...

Sr. José Montilla, vostè no té un pèl de tonto i per tant seria d'agrair que no ens en prengui als altres. Només per respecte.

L'afirmació que ha fet que el dret a decidir s'exerceix a les eleccions vostè sap molt bé que no és veritat. No ho és electoralment parlant, doncs les llistes són tancades i barrades i per tant es vota la candidatura sense cap opció de triar persones concretes.

I quan es parla del dret a decidir no s'està parlant de les eleccions nacionals, sinó de la possibilitat de decidir, per exemple, l'articulació amb Espanya o bé la independència.

Sabem que el sentit de l'humor no li va, que més aviat li manca, doncs molt millor que eviti les bajanades, que a més a més no fan pas riure.

Ens consta, i vostè no s'ha cansat pas de dir-ho, que la seva opció és Espanya i que Catalunya la vol ben sotmesa i travada a Espanya. Aquesta és la seva Catalunya, i per això són molts els que no votarem, ni a vostè ni al seu partit.

Sinó té altres coses a dir que les ja conegudes pensi que el silenci és una molt bona opció.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Incoherències i contradiccions

S'entén perfectament l'alegria dels cooperants alliberats, de les seves famílies i dels seus amics i podríem dir que de la societat catalana en general.

Ara bé tot això no priva de criticar-ne alguns aspectes i tenir determinats dubtes que caldria anar aclarint.

En primer lloc quan ha costat el rescat, i si us plau, sense subterfugis, valorant tant la llibertat aconseguida per terroristes convictes com la quantitat en euros que ha costat a l'erari públic.

Pel que sembla a qui no ha costat res de res és a la ONG corresponent, a part de dir clarament que d'organització no governamental pel que sembla res de res sinó més aviat OGS -Organització Governamental Subvencionada per organismes públics-.

Sense entrar a valorar l'eficàcia o no de les accions que emprenen aquests tipus d'organitzacions, caldria delimitar amb totes les perspectives possibles els riscos
que comporta i els costos que això pot significar per als ciutadans.

Si aquests paràmetres indicats no són possibles i volen exercir esports de risc, si us plau, que s'ho paguin personalment i que no venguin tant de bonisme i progressisme.

Benvinguts a casa, però que serveixi de reflexió!

dilluns, 23 d’agost de 2010

No se'n preocupi gaire, Sr. Ribó

La sentència de la patuleia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya era evident que era el “gran pas de l'Estat Espanyol” per deixar l'Estatut en no res en tot allò que el govern de la nació, España en aquest cas, volgués i l'hi interessés.

Ara ha estat sobre els papers del Defensor del Pueblo i del Síndic de Greuges i el resultat ja el coneixem tots plegats seguint la sentència dictada sobre l'Estatut. Preeminència del Defensor del Pueblo sobre el Síndic de Greuges sense cap tipus de dubte.

El Sr. Ribó, diu que vol parlar-hi per pactar-hi. Val la pena si ja sap el resultat?
No seria millor aixecar el camp del conflicte i eternitzar-lo, procurant fer-lo cada vegada més evident?

Fer evident el conflicte en tots aquells camps on es pugui, potser és l'única estratègia possible.