divendres, 10 de setembre de 2010

Demòcrates i d'esquerres?

El títol de la notícia a l'AVUI de 10 de setembre, a la pàgina 11, a la secció “Europa-Món” és: “Prohibeixen la marxa abertzale de demà a Bilbao”.

Però no us penseu pas que queda amb això. El paràgraf final encara és molt més greu, doncs qui abans passava per obert i dialogant, l'actual Ministre de Justícia del govern espanyol, Francisco Caamaño, “va assenyalar que l'executiu té previst fer noves modificacions legislatives perquè l'esquerra independentista basca no torni a les institucions”.

Què tenen previst? Fer d'Euskadi una gran presó? Crear un règim especial per al País Basc? Seria bo de saber-ho, per esbrinar el grau d'impostura i de cinisme de l'actual democràcia espanyola.

Al pas que anem els mots democràcia, llibertat, eleccions, etc. no serviran per a res. Al final el tàndem PP/PSOE són o acabaran sent els grans impulsors de la violència i el despotisme. Seguidors entusiastes del més pur franquisme.

Què ens quedarà als ciutadans? La submissió? Cridar a la resistència activa o passiva sempre que es pugui? O potser caldrà retornar a l'anarquia?

El més bèstia de tot plegat és que sembli normal que un Ministre de Justícia pugui dir el que diu. Semblarà el ministre de justícia nazi de la pel·lícula “Vencedors o vençuts”. Ens estem tornant esclaus? I els partits, on són? Aquestes actituds es paguen i molt cares. La defensa de la llibertat i la democràcia ha de ser aferrissada i dia a dia!

dijous, 9 de setembre de 2010

Els gossos

A vegades, aquests del PSC/PSOE, fan la sensació de tenir una sèrie de “gossos famèlics” que sempre estan a punt per sortir a bordar i si cal a mossegar. Encara que sigui en forma metafòrica fan aquesta impressió.

La forma com han sortit en el tema de les declaracions de l'eurodiputat Ramon Tremosa en el seu blog em semblen totalment desaforades i en alguns coses, francament poca-soltes.

Potser el símil que fa en Tremosa no és el més afortunat que es podia triar, i què?
Davant d'això suposo que els bocins del discurs institucional del president José Montilla dits en castellà no tenen cap importància. Oi que no?

Que una part de la premsa i mitjans de comunicació en general donin un relleu ben diferent per analitzar un tema o l'altre, entra dins la més perfecta normalitat. Ara el linxament que pretenen fer els de la Secta vers en Tremosa i CDC, no és res més que una part d'aquesta “campanya neta” que diuen que volen, i que com sempre només té dues funcions: acollonir l'adversari i marcar el terreny.

Com qualsevol animal de presa!

dimecres, 8 de setembre de 2010

Sakineh

Hi ha coses i situacions que de tan bèsties ens passen de llarg. A mi ha estat a punt de passar-me.

Com he fet altres vegades recomano la lectura de l'article de Sebastià Alzamora (AVUI, 8 de setembre) i que porta el nom d'aquesta dona iraniana condemnada per adulteri. El que Alzamora denuncia és una de les vergonyes d'aquest país nostre que continua amb aquesta estranya visió sectària de les víctimes.

Seguim amb aquest trist costum, tan nostrat, de seleccionar les víctimes segons quines víctimes siguin i segons els prejudicis ideològics apriorístics de la nostra casta intel·lectual i política.

Tants anys de progressisme descafeïnat i de bonisme estúpid ens han conduït a resultats com aquests. Ho arrosseguem de fa anys i sembla que no ens en podem estar encara.

Per alguns, l'Iran, per ser anti USA, deu formar part dels “bons”. Quina pena!

Eleccions

Finalment ja sabem que seran el 28 de novembre. El Sr. Montilla les podia haver convocat encara més tard?

Com a bon supervivent que és l'actual President de la Generalitat ha exhaurit el mandat fins el darrer sospir; penso que és perfectament consubstancial a la seva personalitat.

De moment s'acaba aquest bunyol del tripartit que ens ha intentat lligar de totes totes
amb Espanya, malgrat el teòric partit “independentista” que li donava suport.

De la història passada ja hi haurà temps per parlar-ne abastament.

Del futur immediat que sembla que haurà de passar per un retorn de CIU a la Generalitat cal demanar un govern sòlid que enforteixi el país i que d'aquesta manera pugui anar fent camí vers l'horitzó d'un país amb Estat propi.

Difícil? Certament, però hi ha feina per fer i molta es pot fer, mirant endins per cohesionar-nos i enfora per ser-hi present i fer-nos veure.

Aquest hauria de ser el mandat per fer camí vers l'Estat propi, seriosament i responsable. De bocamolls ens en sobren!

dimarts, 7 de setembre de 2010

No volen recordar res

El tema de la treva d' ETA és útil, útil per situar a tothom en el seu lloc del qual no s'han mogut en anys i anys.

Ara es poden sentir bestieses tals com que tot plegat només és perquè ETA vol ser present a les properes eleccions municipals basques, i així donen cobertura i validesa a la llei de partits que qualsevol demòcrata hauria de rebutjar per principi.

Parlem clar si és que en aquest tema és possible, que francament ho dubto. La rèmora de la llei de partits que exclou el vot a més de 200.000 persones d'Euskadi es vol continuar mantenint? Els partits catalanistes també estan disposats a que es mantingui aquesta norma tan antidemocràtica?

El govern i els estaments espanyols hauran de començar a entendre que mantenir una fal·làcia com l'esmentada no és precisament racional. Mantenir un govern PSOE/PP al País Basc, que exclou a més de 200.000 votants, determinats demòcrates ho troben correcte. Genial!

Sempre havíem tingut clar que la la mort de Franco al llit i la transició conseqüent havien estat la victòria del franquisme i dels franquistes, i que els altres ens hi vàrem haver d'adaptar.

Euskadi i Catalunya tornen a demostrar que som on érem, i que a vegades sembla fins i tot que anem a pitjor. Això ens assegura que els dos problemes segueixen ben vius!