divendres, 17 de setembre de 2010

Vol dir, Sr. Montilla

L'home ha dit, o potser és més encertat afirmar que els seus assessors li han fet dir,
que “La decadència seria la independència”.

No sé si realment el President Montilla té gaire clar el sentit de la frase, però Déu n'hi do la mala llet que transpira l'afirmació.

Amb independència o no pot haver-hi decadència, però el que realment és ben cert és que la decadència s'està produint precisament amb la situació actual, pagant a tort i a dret, a tothom i sempre i amb un dels governs més fluixos i maldestres des de la transició fins ara.

Val la pena que expliqui de quina decadència parla: dels qui reben actualment l'espoli que ens xuclen als catalans o dels alts funcionaris de l'Estat que potser no viurien tant bé com ara?

O potser parla de la possible decadència dels “señoritos” d'Andalusia i l'Extremadura semifeudal?

Miri, Sr. Montilla, sinó parla una mica més clar no hi ha qui l'entengui. Tingui present que els termes independència i/o decadència no tenen perquè anar plegats, ni ser contraposats.

dijous, 16 de setembre de 2010

Fariseus

Aquesta colla de l'aparell de la Secta estan realment passats de rosca en tot aquest afer de Pasqual Maragall, i molt em sembla que les acabaran dient tan grosses que poden quedar retratats per anys i anys.

Que ara surtin com a desesperats a atacar a CDC per una entrevista en un butlletí intern de Convergència, fet aquest realitzat amb tota llibertat i coneixement de causa, resulta ben patètic.

Potser els remou la consciència per les formes com varen arraconar i eliminar políticament al Sr. Maragall, i no pas des de fora del partit (PSC/PSOE) sinó des de dins, des de l'aparell dominat per l' avui President de la Generalitat, Sr. José Montilla.

No seran capaços de replantejar-se el que varen fer, i com van fer-ho, sinó que tot sembla indicar que encara faran tot el que puguin per instrumentalitzar encara més
la figura de l'expresident de la Generalitat.

dimecres, 15 de setembre de 2010

Serà veritat?

Sembla que finalment la Comissió Europea obrirà un expedient a França per violació del dret de lliure circulació per l'afer de les deportacions de gitanos romanesos. Cal confiar que tot plegat no quedi en foc d'encenalls i que es vagi a fons.

Aquests ciutadans són precisament ciutadans d'un estat de la Unió Europea i per tant també tenen el dret de la lliure circulació.

La Unió Europea, malgrat totes les limitacions que es vulgui, ha significat un gran avenç per la llibertat de comerç i conseqüentment també per les llibertats de les persones, i entre elles la de circulació per tota la Unió.

Si la Unió Europea està condicionada per França o per qualsevol altre Estat sobre afers tan substancials com aquest, estem apanyats.

Possiblement les coses no són fàcils i la convivència tampoc deu ser senzilla, però d'això a tornar a plantejar temes com les deportacions de col·lectius concrets i determinats hi va tot un món.

No és un tema menor!

dimarts, 14 de setembre de 2010

Cuba

No penso pas parlar dels germans Castro, no m'interessen especialment.

Comento la notícia apareguda a l'AVUI, 14 de setembre, concretament a la pàgina 9 secció Europa-Món, titulada “Cuba treu la feina a mig milió d'empleats públics”.

M'he aturat en uns paràgrafs que en conjunt resulten reveladors. Per exemple: “El nostre Estat no ha de continuar mantenint empreses, entitats productives, de serveis pressupostades amb plantilles inflades i amb pèrdues que malmeten l'economia, ja que es contraproduent, generar mals hàbits i deforma la conducta dels treballadors”

Això ho han descobert ara?

Que és què comença a haver-hi persones amb capacitat per pensar?

Es comencen a plantejar sortir de les consignes i dels manuals revolucionaris?

Tot això em recorda una frase que ens va comentar un amic txec de fa anys que deia que mentre els treballadors txecs feien veure que treballaven, l'Estat feia veure que pagava. Tot plegat una gran simulació.