dimecres, 22 de setembre de 2010

La "Defensora"

Per si algú no se n'ha assabentat tenim una nova “Defensora del Pueblo” que substitueix al “socialista/fatxa” Enrique Múgica Herzog.

La senyora María Luisa Cava de Llano, provinent d'una acreditada família franquista , ha ensenyat aviat les seves cartes. Preveu un nou atac contra l'Estatut. Però que és que encara queda alguna cosa per retallar?

Es va mostrar contrària a que la llengua de Catalunya estigui per sobre del castellà.
Acompleix el seu paper d'alta funcionària del govern espanyol. Res més a dir.

La darrera gràcia de la senyora és afirmar que “li agradaria caure simpàtica a tots els catalans”. Que té gràcia explicant acudits?

Per la resta, què vol aquesta dona, que li riguem les gràcies? Que ens comportem com aquells negrets de les pel·lícules antigues, dient durant tot el dia “Sí, buana”?

És evident que acaba sent un argument més per lluitar per la independència. Quan siguem independents ja la contractarem per fer programes d'humor!

dimarts, 21 de setembre de 2010

Publireportatge?

Pàgina 7 del diari AVUI,de 21 de setembre, secció de política signat per Odei A.-Etxearte amb el títol de “L'Ulisses d'Iznájar”. M'ho he llegit atentament.

Intenta ser una crònica de la inauguració de la temporada teatral de Barcelona feta al Teatre Romea pel Sr. José Montilla, President de la Generalitat. La sorpresa es produeix ja pel fet en si mateix. Com és habitual es converteix un acte cultural en un acte clarament polític. Quina necessitat hi havia de fer-ho? Precampanya electoral?.

El text del “publireportatge” en alguns moments és francament llastimós i si hem de seguir així fins a les eleccions potser si que haurem d'omplir-nos de paciència. Qui ha pagat la feina, la Secta o els ha sortit de franc?

Diu que el Sr. Montilla estudiava i treballava. I què?

Diu que feia “Turisme revolucionari” i que va veure”L'últim tango” a Lisboa. I què?

Diu que devorava amb convicció Marx i Engels. I què?

Diu que era espectador de Dagoll Dagom, d'Els Comediants i dels Joglars. I què?

Ho deixo aquí, perquè possiblement tot s'entén si tenim present que tot això ho va dir dalt d'un escenari. Tot plegat “teiatru” i res més que “teiatru”!

Els autors del reportatge, que potser ja treballen al carrer Nicaragua de Barcelona?

dilluns, 20 de setembre de 2010

Bèlgica

Al diari AVUI, de 20 de setembre, pàgina 10, a la secció “Europa-Món” hi ha una mena de reportatge-entrevista a Laurent Brogniet líder del “Rassemblement Wallonie France” que pretén l'annexió de Valònia a França.

El criteri és interessant però valdria la pena de tenir present determinats aspectes que
el Sr. Brogniet no explicita. Per exemple, què en fem de Brussel·les? Va inclosa dins el paquet francès?

Què s'hauria de fer amb els molts pobles de l'entorn de l'actual capital belga que s'han anat afrancesant lingüísticament amb el pas dels darrers anys? També han de passar a engrandir “la France”?

De les institucions internacionals que hi ha a Brussel·les, què se n'hauria de fer?

Quins criteris haurien de prevaldre per a la separació? Els territorials? Els lingüístics?

El títol que emmarca l'entrevista és molt cridaner, diu: “No allarguem l'agonia i matem Bèlgica ara”.

No crec que la cosa sigui tan senzilla. Possiblement la realitat sigui molt més complexa.