divendres, 1 d’octubre de 2010

Qu`s'hauria de fer?

Quines coses hauria de fer Joan Boada perquè l'obliguessin a dimitir o el destituïssin directament?.

La pregunta és escaient doncs aquest individu sembla que tingui una cuirassa protectora que ni el President Montilla s'atreveix a travessar.

El xicot porta un historial que déu n'hi do. La ineptitud davant de les nevades, la negligència, per dir-ho d' una forma ben suau, en el tema de l'incendi d'Horta de Sant Joan i ara, finalment, anant de manifestació a Girona mentre Barcelona s'omplia d'incidents. La suma de desgràcies del Sr. Boada faria sortir els colors a qualsevol governant d'un país occidental normal.

Què és el què fa que sembla intocable? La inexistència d'un govern real a la Generalitat? La manca d'autoritat del President de la Generalitat?

Aquest home el que fa és denigrar el principi d'autoritat, deteriora el càrrec que ostenta i rebaixa fins als mínims nivells el criteri de càrrec públic.

I a sobre els ciutadans hem d'aguantar el seus tons de fatxenda de taverna. Si us plau, ja n'hi ha prou! Que algú amb poder i possibilitats faci alguna cosa. Enviar-lo a l'atur seria un acte de justícia!

dijous, 30 de setembre de 2010

El dia després

El migdia del dia 30 de setembre sembla que faci un segle de la vaga general, però no és així.

Les actuacions dels piquets en general ha estat un pas més per al desprestigi dels sindicats, almenys dels auto anomenats majoritaris. El ball de números pel que fa al seguiment de la convocatòria contribueix a aquest descrèdit.

La vaga, pel que sembla, ha tingut un seguiment massiu a les grans indústries i una incidència més aviat baixa a la funció pública, ensenyament i al sector dels serveis en general.

Els incidents perpetrats pels antisistema i no només pels antisistema quedaran sense cap càstig, com sempre, en aquests casos. Si fossin independentistes violents si que hi hauria resposta, forta i contundent.

Hi un “dany col·lateral” francament greu i patètic, és el cas del Sr. Joan Boada, alt càrrec institucional, segon del Departament d'Interior i segon d'ICV. Tot un personatge que es va permetre el luxe d'anar a la manifestació de Girona mentre Barcelona era plena d'incidents.

L'individu ha fet tot el possible per ser destituït de manera fulminant però ni així. Que no ho faci Joan Saura es pot entendre perquè és el seu màxim col·laborador, però i el President de la Generalitat, què? Potser en realitat ja fa dies que no hi ha President i ningú compleix les funcions corresponents.

Però com “collons” es pot admetre que el màxim responsable de la seguretat en un dia així vagi a la manifestació de Girona tenint la feina que tenia? L'Alcalde de Barcelona el va buscar i no el va trobar.

Tot plegat és lamentable, el govern és de fireta i és per pixar-se de riure. Costa d'entendre tanta ineptitud i cinisme. Seria bo que pleguessin i es deixessin alts funcionaris acomplint les funcions fins a les eleccions.

dimecres, 29 de setembre de 2010

El dia de la vaga general

Hi havia diaris al quiosc, potser una mica més prims, però n'hi havia. He sentit RAC1 que ha estat fent la programació normal donant informació plural del desenvolupament del dia. És evident que quan parlaven líders sindicals he abaixat la veu perquè el seu discurs fa mal a les orelles. L'actitud de Catalunya Ràdio i de TV3 em sembla d'un cinisme aberrant. Tots ells amb uns bons sous, sense cap risc de perdre el lloc de treball i es permeten el luxe de donar a la ciutadania una mínima informació. Però què caram es creuen aquesta gent? Què estan per sobre del bé i del mal?

He anat a buscar el pa. El forn estava obert i m'han comentat que si baixen els piquets, que abans hauran anat a El Corte Inglés de la Diagonal, tancaran i tot seguit tornaran a obrir. A l'Avinguda Madrid ha passat un grup d'unes quaranta persones acompanyats de dos o tres policies. Al seu pas els establiments han anat tancant i al cap d'una estona han tornat a obrir mitja porta que al llarg del dia aniran obrint totalment.

Evidentment destrossar panys de les portes amb silicona forma part de la litúrgia sindical en un dia de vaga. Deuen pensar que així donen feina i fins i tot poden arribar a crear llocs de treball. El nivell intel·lectual del sindicalisme actual sembla que no doni per gaire més.

Avui és la festa dels “sindicalistes professionals” que faran una mica d'exercici com a piquetaires. Després aniran a fotre's un bon esmorzar, evidentment en un bar amic, o no, el dinar serà tota una festa “solidària” també evidentment en un bar o restaurant i al vespre la manifestació per tornar a casa cansats, a sopar i a dormir com uns lirons. Abans, però, hauran fet el corresponent anàlisi de l'èxit de la vaga.

I demà, què? Tornar a la normalitat, a treballar ¿? als sindicats i tornar a omplir papers i papers per aconseguir noves subvencions per poder continuar vivint de la rifeta.

Poc em podia imaginar fa anys quan em sentia sindicalista que s'arribaria fins on s'ha arribat. Indicis n'hi havia, siguem francs, ara que el deteriorament fos tan bèstia era difícil d'imaginar.

La deriva sindical és difícil d'explicar, o potser hi té molt veure la “subvencionitis” de les diverses administracions i el repartiment d'alliberaments a tort i a dret.

Què se n'ha fet de les quotes sindicals per mantenir els sindicats? Què se n'ha fet de les caixes de resistència per subvenir les necessitats dels treballadors en vaga? Què se n'ha fet del sindicalisme nacional? Què se n'ha fet de la independència sindical? Sé perfectament que, com d'altres preguntes, no tenen ni tindran resposta!

dimarts, 28 de setembre de 2010

El dia abans

Per demà, dia 29 de setembre, hi ha prevista la vaga general a nivell de tot l'estat espanyol.

Entre els actes, podríem dir-ne de preparació, ja hi va haver fa dies una bona picossada de subvenció per als dos sindicats auto anomenats majoritaris. El llistat d'alliberats per part de les diverses Administracions és inacabable. Quantitats ben apreciables de diner fresc han anat a petar a les caixes sindicals en nom de cursos i cursets que ni s'han fet ni es faran.

Observant el panorama un sent coses tan estimulants com que la gent no vol fer la vaga, n'hi ha que la voldrien fer però no poden suportar la corresponent deducció del sou, a les botigues et diuen que pensen obrir però si vénen els piquets...

Diuen que els piquets són informatius, però tothom sap què vol dir això de “piquets informatius”.

És evident que la vaga tindrà ressò ja que s'aturaran els transports i per tant s'impedirà la mobilitat, es col·locarà silicona a les portes de les entitats bancàries per tal d'impedir l'entrada del personal, i podríem seguir esmentant altres fórmules per fer triomfar la vaga.

Un altre aspecte a comentar, la vaga és espanyola: Catalunya i els treballadors catalans en aquesta vaga no hi han tingut res a decidir. És així de senzill.

La vaga triomfarà? Oi tant! Una altra cosa és que això sigui una vaga, i una altra de més greu és pensar que UGT i CCOO siguin sindicats, entès en el sentit clàssic de la paraula.

Ara això si, per a la ciutadania serà un dia complicat.

dilluns, 27 de setembre de 2010

No ho vol veure!

A la premsa d'avui, dia 27, diuen que “El lehendakari López no veu novetats en les declaracions d'ETA”.

Evidentment que no les hi veu, doncs parteix de l'apriorisme que no les vol veure i no li interessen ni a ell ni a la sucursal del PSOE a Euskadi que dirigeix

És un dirigent polític que si tingués un mínim de dignitat ja faria temps que hauria plegat tot marxant a Madrid a treballar amb els seus autèntics amos.

El Senyor López, parlant del País Basc, és un zero a l'esquerra el qual vol dir que no hi pinta res. Hi serà mentrestant sigui útil als que li han posat, PP i PSOE, ni un dia més.

És el fruit bord de l'estratègia conjunta dels dos partits espanyols, és la conseqüència directa del deteriorament democràtic que han imposat a Euskadi conjuntament aquests dos partits.

Arribarà un punt que hauran d'adonar-se que la situació i les perspectives de solució del conflicte existent a Euskadi només tenen sortida i resolució pels camins del pacte i de la democràcia.

Al govern espanyol, al PP i al PSOE els costarà veure-ho, però no tindran cap altre remei i l'hauran d'aplicar!