dissabte, 9 d’octubre de 2010

Costa d'entendre

Tot aquest enrenou de l'independentisme, dels diversos grups que es mouen en aquest camp dels projectes independentistes i aquesta obtusa posició de tots plegats que sempre condueix a desacords, és pesat.

Sempre sembla que hi ha motiu, motius per no posar-se d'acord, com si les diferències fossin substancials i fonamentals. Diria que la impressió és que es busquen els arguments per petits que siguin per tal d'impossibilitar un acord que facilités aconseguir una representació parlamentària significativa.

Que ERC pretengui jugar sola i mirar d'obtenir aquesta representació ho puc entendre, per història, per mantenir un espai que s'han treballat des de fa temps.
Ara bé, que Reagrupament i Solidaritat siguin incapaços d'anar junts i fer una sola candidatura, francament no ho entenc. O passa allò tan típic d'aquest país que el primer objectiu és derrotar al de més a prop, i un cop aconseguit aquest objectiu que acaba sent prioritari, anar tirant...

En resum, hi ha una manca de grandesa política, i per desgràcia, com també és habitual, es fa política de capelleta, que gairebé mai porta al no res.

dijous, 7 d’octubre de 2010

El "Cercle"

És evident que quan parla Salvador Alemany, president del Cercle d'Economia, el més intel·ligent és escoltar-lo atentament.

Si el Cercle, a través del seu president, veu caduc l'estat autonòmic és que la situació és viscuda així per una certa elit del país.

Ara potser valdria la pena que s'anessin definint més clarament, si és que poden i volen fer-ho.

Si una cosa és caduca vol dir que s'ha de començar a pensar en recanvis o alternatives, o potser que persones com el president del Cercle mencionat facin també les seves previsions i les seves alternatives. En resum que facin propostes en positiu.

Cal reconèixer que determinades propostes ja les fa el Sr. Alemany, però no aniria gens malament que les anés concretant.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

No poden callar?

Francament acaben sent pesats, molt pesats, i la cançoneta sempre és la mateixa.

La lletra és sabuda: el dèfícit és culpa de les comunitats autònomes segons Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'España, però podria dir-ho qualsevol altre d'aquests alts funcionaris/vividors de l'Estat espanyol.

Ningú s'ha plantejat que hi ha ministeris que malgrat que tenen les competències traspassades encara segueixen existint? Però la culpa també és de les autonomies.

Ningú recorda que la creació de les autonomies va ser un acte per descafeïnar les de Catalunya i Euskadi per interès de l'Estat? I ara vénen dient que la culpa és de ...

Au, a pastar fang! I vigilem que no ens fotin, via recentralització, competències assumides i reassumides.

I sobretot fem via, seriosament, cap a la independència!

Al final!

El “capo” de la CEOE -Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials-,
Gerardo Díaz Ferrán, sembla que finalment cedeix i deixa pas.

La situació es deu haver fet insostenible i les pressions s'han intensificat fins el punt que l'home ha hagut de cedir.

Sorprèn el temps que ha aguantat atès el seu historial de fracassos empresarials. A vegades costa entendre com és que ha hagut de passar tant de temps per arribar a aquest punt.

El deteriorament que produeixen situacions com aquestes són perfectament evitables
si hi ha unes institucions vives i democràtiques que realment funcionin. La pregunta és si realment la situació és així.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Una broma?

No sembla que l'Ajuntament de Barcelona estigui gaire per fer bromes amb la situació econòmica que li cau al damunt i amb les magres expectatives electorals que sembla tenir l'Alcalde Jordi Hereu.

Però ni així. Ara resulta que proposen fer festa laboral el dia de Sant Valentí de l'any que ve, el 14 de febrer de 2011. Per què? Ningú no ho sap, possiblement ni ell mateix. Té tota l'aparença d'una ocurrència, així, sense més ni més.

Tan fàcil com seria recuperar alguna de les festes tradicionals que es varen perdre quan es va espanyolitzar el calendari festiu!

En tenien per triar i remenar. Per exemple, podien triar una data de gran tradició a moltes poblacions catalanes com és el Corpus. Era fàcil i senzill, ho tenien a mà, però han arribat a pensar amb una cursileria tal com Sant Valentí.

D'aquesta gent se'n poden esperar bestieses i excentricitats, però aquesta ha sorprès a tothom! S'ha arribat a un punt que resulta difícil entendre el perquè de certes propostes. Vull pensar que en aquest cas s'imposarà el seny.