divendres, 22 d’octubre de 2010

Records casuals

En aquesta ciutat de Barcelona, tan estimada i a vegades tan insuportable, de tant en tant hi trobes sensacions que et retornen a temps passats, ni millors ni pitjors sinó simplement diferents.

Hem passat per la fira “Mercat de Mercats” que ha començat, avui, divendres, davant de la Catedral i hem anat a petar a l'estand del Gremi de Detallistes de Llegums Cuits. Hem tingut l'oportunitat de parlar una estona amb l'expresident del gremi. En el meu cas conec el sector perquè de molt, però de molt jove, havia treballat de dependent a diverses botigues: al carrer Arc del Teatre (nosaltres en dèiem carrer En Trenta) i al carrer Carders. En el mateix estand hi havia un altre representant del gremi que ens ha explicat que prové d'una família que des de 1.862 s'han dedicat al negoci dels llegums cuits. Tota una epopeia.

He recordat les olors del llegum quan sortia de l'olla, les mongetes, els cigrons, les llenties, els fesolets, el bisulfit que es posava les mongetes per tal que quedessin més blanques... I també les fregades de la botiga, genolls a terra i amb la vergonya que no et veiés ningú conegut

Érem a principis dels anys 1950, amb 10 anys d'edat i moltes vergonyes i timideses arreu i a tothora. Les prostitutes del veïnat que venien a comprar a la botiga, no sé com s'ho feien però quasi bé mai pagaven. Els pots de suc de mongetes es donaven de franc i van servir per fer molts plats de sopes de pa.

Petites històries d'aquesta gran encisera que pot ser Barcelona!

dijous, 21 d’octubre de 2010

I a mi, què?

Diuen que han canviat una sèrie de ministres del govern espanyol. I a mi, què?

Diuen que el nou home fort és Alfredo Pérez Rubalcaba. I a mi, què?

Diuen que ha plegat la Bibiana i la De la Vega. I a mi, què? Perdó, deixarem de veure els “modelets” de la De la Vega? Alguna cosa hi guanyarem!

Diuen que ha baixat la quota de ministres catalans. I a mi, què? Pel que hi feien, el que hi fan i el que hi faran!

Diuen que és per afrontar el final de la crisi i l'etapa de rellançament econòmic. És tan fals i il·lusori que fa riure.

Diuen que aquest govern és més PSOE que el d'abans. No sé de què caram parlen!

Diuen que ha guanyat un sector i un altre hi ha perdut. I a mi, què?

Aquest govern, com l'altre i els que vinguin, continuarà escanyant Catalunya, espoliant-la fins el moll de l'os, subvencionant la ganduleria i el clienterisme a Andalusia i Extremadura amb el PER, i tot seguirà com abans.


Malgrat que ens seguiran fotent, ja s'ho faran. Per part nostra ens cal millorar l'autogovern, governar bé, aixecar el país i preparar, per tant, el camí cap a la independència.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Excuses de mal pagador

Quan acaben les argumentacions vénen les mentides, les tergiversacions i les excuses.

Aquesta és la postura del govern espanyol sobre la ILP -Iniciativa Legislativa Popular- iniciada per Acció Cultural i d'altres entitats, per promoure la televisió sense fronteres per tal que es puguin veure fora dels seus territoris “legals” i es puguin captar les TV de Catalunya, Galícia i Euskadi a les comunitats lingüístiques que queden més enllà.

Aconseguides les signatures corresponents, més de les necessàries, més de 600.000,
ara el govern espanyol vol impedir que arribi a Les Corts i es discuteixi al Parlament.

Us preguntareu quina és l'excusa, doncs simplement que econòmicament no és factible i per tant ni es tramitarà, excepte que la Mesa ho forci.

El cinisme del govern és exemplar. Sort que són d'esquerres i progressistes!

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Òndia noi!

Sóc plenament conscient que estem en plena campanya electoral, el qual no hauria de voler dir que es puguin dir tot tipus de bajanades.

Per exemple, aquest acudit de les Joventut Socialistes de fer una espècie de còmic del candidat José Montilla presentant-lo com a Super heroi, més ben dit, com a Superman frega el ridícul, per no dir-la més grossa.

Podien haver-lo presentat per l'obra feta en el camp de les polítiques juvenils per exemple, o amb d'altres aspectes corresponents a accions desenvolupades en aquests darrers quatre anys.

Fer aquest símil de Super-Montilla amb Superman resulta totalment contradictori amb el personatge de l'actual president de la Generalitat, no s'hi adiu gens ni mica.

No sé si s'hi han pensat gaire, però el resultat és ben lamentable. O simplement es pren al jovent com a autèntics estúpids? Que també podria ser!

dilluns, 18 d’octubre de 2010

“Injecció de moral”

El titular del diari AVUI ja parla per si sol. Veure la foto d'aquesta mena de polític que és el Sr. José Montilla amb el somriure de hiena trista que té ja fa venir basques.

Que l'actual president de la Generalitat pugui injectar moral a algú no resulta gaire versemblant, encara que sigui al més ruc dels socialistes.

Aquest país el tenim fet pols: l'economia està per terra, el desànim s'ha generalitzat, les expectatives són més aviat baixes... El futur és incert perquè la política del tripartit no ha portat res més que desgavells i mal govern. El darrer exemple són els bons.

Només la possibilitat del canvi crearà perspectives positives, sense oblidar que serà realment difícil sortir del pou en que ens han posat aquests governants que encara patim.

Serà molt difícil sortir-ne indemnes. És tant el que s'ha destrossat i s'ha fet malbé
que costarà molt refer les coses a uns nivells d'una certa normalitat.

El Sr. Montilla no només ha estat un mal governant, que ho ha estat, si no que ha estat un sectari que ha deixat una administració plena de sectaris com ell mateix: una administració sobrecarregada i endeutada. Aquesta és l'herència que deixa aquest homenet ambiciós, mancat de formació i del qual podríem ben bé dir-ne, aquest home sense atributs!