divendres, 19 de novembre de 2010

Montilla insta...

Aquest és el començament del titular d'una notícia publicada al diari Avui, 19 de novembre, i la resta diu: “...a ERC i CIU a prendre nota d'Irlanda”.

La coherència dialèctica, tant escrita com verbal del candidat José Montilla no és ni ha estat mai gaire brillant, i els seus assessors, pels resultats visibles, no sembla que hagin contribuït gaire a superar aquesta mancança.

Francament sembla que no sàpiga gaire de què va la qüestió. Per parlar de segons què
abans s'hauria d'informar o que tingui uns assessors de suficient entitat per facilitar-li la informació necessària.

Aquest tipus de declaracions sembla que tinguin l'obsessió de fa temps de la Secta d'atacar i menysprear constantment les opcions independentistes o sobiranistes.

La Secta, cada dia que passa està més instal·lada dins els esquemes més espanyolistes per tal de mobilitzar el vot espanyol de zones com ara el Baix Llobregat.

Cal reconèixer que no és gaire difícil tot plegat, perquè la seva ànima, la que domina avui el partit és l'espanyola.

dijous, 18 de novembre de 2010

Les diputacions

Cada dia a la premsa hi ha preguntes sobre temes concrets als candidats dels partits amb representació parlamentària. La resta de partits que es presenten són ignorats.

Avui parlen de les diputacions que, malgrat el sentit generalitzat existent a la transició que tendia amb tota claredat cap la seva supressió, s'han mantingut exactament igual com en ple franquisme. L'Estat vol la divisió provincial, la manté i la mantindrà el qual implica mantenir les diputacions. I em sembla recordar que el Constitucional també en va dir alguna cosa sobre aquesta qüestió.

Deien també que les diputacions serien substituïdes per les vegueries. Quan passarà això? L'Estat també s'hi posarà pel mig per impedir-ho?

Sempre s'arriba a la mateixa conclusió: sense trencar amb l'Estat no hi ha possibilitat de fer res perquè l'Estat espanyol és l'ull del gran germà de la novel·la 1984 de George Orwell.

Per tant aquests quatre anys que vénen, i que confiem que el govern estigui exclusivament en mans de CIU, han de ser els de resituar l'economia de Catalunya per preparar l'etapa de la independència!

Les eleccions de 2014 no podran plantejar-se amb els mateixos paràmetres que les d'enguany.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Al final!

S'ha tancat l'etapa Narcís Serra a la Caixa de Catalunya. Ara es podrà dedicar a tocar el piano, a les seves fundacions o al CIDOB, per exemple.

Cal confiar que a partir d'ara l'entitat es pugui dedicar al que són les seves funcions i deixi d'ajudar a solucionar els problemes financers de la Secta (PSC/PSOE/Baix Llobregat).

Cal esperar que les “funcions especials” que ha desenvolupat aquests darrers anys no hagin empitjorat gaire la situació financera de l'entitat.

Cal esperar que els criteris professionals siguin els que regeixen els afers de la caixa.

Les dades que corren de fa temps sobre Caixa Catalunya no són precisament encoratjadores. Confiem que no siguin desesperades. Els caldrà bon criteri empresarial i accions que es corresponguin amb aquest bon fer.

Pel que fa al Sr. Narcís Serra que es jubili. Així tindrà més temps de practicar el piano.

dimarts, 16 de novembre de 2010

No és veritat?

La sortida de Joan Puigcercós, amb el seu estil barroer i destraler, dient que a Madrid i Andalusia no paguen impostos és evidentment poc oportuna i en part falsa. Ara bé un cop dit això, tothom sap que hi ha una part de veritat i que tothom la sap i prou bé.

Temes com les “peonadas” i l'immutable PER segueixen vives i ben vives tant a Andalusia com a Extremadura, i representen molts diners, molts recursos que surten en gran part de Catalunya

Catalunya rep un maltracte fiscal prou conegut i reconegut per tothom i des de fa anys i panys. Aquí no hi ha cap tipus de discussió, excepte que hi hagi gent que es faci seva la frase d'un socialista de soca-rel quan va afirmar que a Catalunya ja en teníem prou tenint feina.

En resum, que gràcies a treballar, i amb els guanys d'aquesta feina, podem pagar amb escreix a Andalusia i a Extremadura, i realment el tema empitjora perquè també paguem a Madrid per tal que el “gobierno” distribueixi la “solidaritat” envers extremenys i andalusos.

Cinisme colonial, i tant és en aquest cas que encapçali el govern el PP com el PSOE.

Ara el que no té nom és que el Sr. Puigcercós es congratulés de l' “excel·lent” finançament pactat en aquesta legislatura que s'acaba entre el tripartit i el govern espanyol i que ha estat una presa de pèl. S'ho vol fer perdonar, ara?

dilluns, 15 de novembre de 2010

Birmània

La líder demòcrata birmana Suu Kyi diu que allarga la mà als militars en pro de la reconciliació nacional. És evident que li cal aconseguir una nova actitud dels militars que permeti una “certa” democratització a Birmània, i que determinades llibertats acabin sent una realitat en aquell país.

La Junta militar birmana ha estat anys i anys una llosa que ha esclavitzat la societat a tots nivells i l'actitud de Suu Kyi intenta desbloquejar-la per facilitar així una certa transició.

La pressió internacional ha ajudat a desbloquejar parcialment la situació, però cal tenir molt present que la veïna Xina té una influència decisiva sobre Birmània i fins ara ha donat suport sempre a la Junta militar. Birmània amb aquest veïnatge xinés no ho té pas gens fàcil, però hi ha de conviure.